Emanuele Muzio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmanuele Muzio

Retrat d'Emanuele Muzio per Giovanni Boldini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDonnino Emanuele Muzio
24 agost 1821 Modifica el valor a Wikidata
Zibello (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, professor de veu Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFerdinando Provesi, Margherita Barezzi (en) Tradueix i Giuseppe Verdi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesClara Louise Kellogg, Adelina Patti i Carlota Patti Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2798b835-0aa9-489c-b669-a15db00aee2f Discogs: 2755144 IMSLP: Category:Muzio,_Emanuele Modifica el valor a Wikidata

Emanuele Muzio (Zibello, Parma, 24 d'agost de 1821 - París, Illa de França, 27 de novembre de 1890) fou un director d'orquestra i compositor italià.[1]

Biografia[modifica]

L'abril del 1844, Verdi va assumir Muzio, vuit anys més jove que ell, com a alumne i amanuensis. El coneixia des d'aproximadament 1828 com a protegit del seu propi sogre, Antonio Barezzi.[2] Muzio, que de fet era l'únic alumne de Verdi, es va convertir en indispensable per al compositor. Va informar a Barezzi que Verdi

« <"té una amplitud d'esperit, de generositat, de saviesa".> »

[3] La relació era fer-se més forta, i Muzio seguia sent un amic de tota la vida. Al novembre de 1846, Muzio va escriure sobre Verdi:

« <"Si ens poguessis veure, semblo més un amic, que no pas el seu alumne. Sempre estem junts a l'hora de sopar, als cafès, quan juguem a cartes...; en definitiva, no va enlloc sense mi al seu costat; a la casa tenim una gran taula i tots dos escrivim allà junts, així que sempre tinc el seu consell".> »

[4] Muzio va romandre associat amb Verdi durant tota la seva vida, ajudant en la preparació de partitures i transcripcions, i més tard dirigint les estrenes de moltes de les seves obres en les seves estrenes als Estats Units i en altres llocs. Va ser escollit per Verdi com un dels marmessors del seu testament, però va precedir el compositor el 1890.[5]

Muzio va ser director de l'Òpera Italiana a Brussel·les el 1852, així com director a Londres i a l'Acadèmia de Música de Nova York. El 1875 es va establir a París com a professor de cant. Entre els seus alumnes hi ha Carlota Patti i Clara Louise Kellogg.[6]

A més d'un gran nombre de melodies vocals, va compondre les òperes Giovanna la pazza (1852), Claudia (1856), Le due regine (1856), i La Sorrentina (1857).

Per totes les obres, aneu a[modifica]

  • Emanuele Muzio (en anglès)

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm, 37, pàg. 807 (ISBN 84-239-4537-5)
  2. Phillips-Matz 1993, p. 160.
  3. Phillips-Matz 1993, p. 166.
  4. Phillips-Matz 1993, p. 192/93
  5. Marchesi n.d.
  6. Theodore Baker and Alfred Remy, ed. (1919). "Muzio, Emanuele". Baker's Biographical Dictionary of Musicians (3rd ed.). p. 639.

Fonts[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]