Embòlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'embòlia és l'impacte d'una massa no soluble que és transportada pel sistema cardiovascular d'un lloc a un altre. Aquesta massa pot ser de diferents naturaleses: sòlida, líquida o gasosa. A més pot tenir diferents orígens. L'èmbol és la massa no soluble intravascular que produeix l'embòlia.

El seu principal efecte és produir isquèmies tissulars de major o menor grau en funció del lloc que afecti així com de la mida de l'èmbol (com més gran sigui, pot tapar un vas més important i per tant produirà un efecte més extens).

Causes[modifica | modifica el codi]

Es poden trobar els següents orígens:

  • Pulmonar:en aquest tipus de embòlies l'èmbol impacta en les artèries pulmonars, ja que és el lloc on es troben els vasos amb menor calibre d'aquesta part del circuit. L'èmbol s'origina en el sistema venós de les extremitats (per exemple per una trombosi venosa profunda) o al cor dret (per exemple en una ACxFA o en una dilatació de l'aurícula).

Es presenta clínicament amb un quadre de dispnea (ofec), dolor toràcic i cianosi a causa de la hipòxia. Aquest tipus de embòlia pot causar infarts pulmonars perifèrics (si afecta petits vasos), embòlies pulmonars de repetició (si no s'elimina la causa etiològica dels èmbols) que poden causar hipertensió pulmonar i en les tromboembòlia poden donar-se les embòlies cavalcants (que taponen les bifurcacions de les artèries pulmonars i poden causar la mort de l'individu).

  • Sistèmica: l'èmbol es impacta en els capil·lars o en les arterioles de petit calibre d'òrgans com el cor, el cervell, òrgans abdominals com la melsa, els ronyons, l'intestí, extremitats inferiors... L'èmbol s'origina a les venes pulmonars, el cor esquerre (per una ACxFA o per dilatació del cor esquerre) o en el sistema arterial (a l'aterosclerosi o aneurismes que alliberin èmbols).

Aquest tipus de embòlies solen originar isquèmia i necrosi tissular (infarts). L'afectació del cor o el cervell pot ser fatal i causar la mort (per això hem de fer profilaxi en pacients de risc i aplicar tractament precoç en aquests pacients).

  • Paradoxal: és un tipus molt infreqüent. És la que s'origina en el cor dret o sistema venós (com la pulmonar), però que la seva afectació és en òrgans del sistema perifèric i no el pulmonar (els òrgans diana són com l'embòlia sistèmica). Perquè això passe han d'existir diverses condicions. En primer lloc ha d'haver comunicació entre els dos sistemes (que sol ser interauricular per un forat a l'envà). A més ha d'existir hipertensió arterial al cor dret (per superar el gradient de pressió que hi ha entre els dos sistemes de forma fisiològica), i finalment i lògicament ha d'originar un èmbol.

Tipologia d'èmbols[modifica | modifica el codi]

Quant a la composició dels èmbols trobem la següent classificació:

  1. Tromboembòlia: és el típic cas d'embòlia. Està constituït per material trombòtic (material sanguini coagulat dins dels vasos). Característicament, aquest èmbol no s'adapta a les parets vasculars on es troba, ja que s'ha originat en un altre punt distant del sistema vascular.
    1. Pulmonar: a causa d'una trombosi venosa profunda, freqüent en pacients amb varius, immobilitzats durant molt temps, o al cor dret (per fibril·lació auricular principalment).
    2. Sistèmica: cor esquerre per alteracions del ritme o per estenosi de la vàlvula mitral que comporta una dilatació auricular. També en algunes endocarditis trombòtiques no bacterianes. Antics infarts, en afectar la contracció cardíaca que no és perfecta, també poden facilitar la producció de trombes i embòlies. En el sistema vascular arterial els aneurismes i les plaques d'ateroma també poden generar trombosi.
  2. Gasosa: sol ser pel nitrogen o l'oxigen (es produeixen bombolles que taponen els vasos).
    1. Venós: sol ser causat per procediments mèdics invasius del territori venós, amb uns 200 cc d'aire es pot produir la mort del pacient.
    2. Arterial: sol produir-se en intervencions quirúrgiques o traumatismes toràcics. Amb menys aire pot produir la mort, es comporta com una embòlia sistèmica pel que fa als òrgans afectats.
    3. Per nitrogen: això passa quan hi ha una descompressió ràpida, per exemple en els submarinistes que ascendeixen ràpidament sense tenir en compte que passen d'un lloc amb molta pressió a un altre amb menys pressió. Cada 10 metres de profunditat, la pressió augmenta 1 atmosfera. Pot produir la mort quan afecta el SNC.
  3. Greix: l'èmbol està format per glòbuls de teixit adipós. El seu origen és el de la medul·la òssia (ja que està formada per teixit adipós i cèl·lules hematopoètiques). Pot passar en els traumatismes ossis o de cirurgia ortopèdica. Solen produir embòlia pulmonar.
  4. Líquid amniòtic: es produeix en parts difícils, en els que el líquid amniòtic que es troba al sac amniòtic, pot penetrar en la circulació sanguínia materna, comportant-se com un èmbol. Aquest tipus de embòlia també pot originar una CID.
  5. Tumoral: Deguda a la infiltració d'estructures vasculars per neoplàsies malignes. Les neoplàsies que embolitzen amb més freqüència són els tumors d'origen epitelial o carcinomes, especialment els renals i els hepàtics. No obstant això, el tumor el que sol produir és metàstasi a distància quan penetra en els vasos (originant nous tumors en altres llocs del cos de la mateixa estirp cel·lular que l'originari).
  6. Sèptic: l'èmbol és material sèptic (pus amb l'agent infecciós). Sol donar-se en l'endocarditis bacteriana. A més de produir embòlies pot originar nous centres infecciosos a distància (en forma d'abscessos habitualment). També la tromboflebitis infectada pot originar èmbols sèptics.
  7. Cossos estranys: quan el material que provoca l'embòlia és un material provinent de l'exterior de l'organisme. Per exemple alguns paràsits, el quist hidatídic i de forma iatrogènica quan un catèter introduït amb fins mèdics que es trenca pot produir una embòlia.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Les embòlies produeixen situacions d'isquèmia (ja que disminueixen el flux de sang provocant que no s'oxigenen correctament alguns teixits). Aquesta situació s'intenta superar augmentant la circulació col·lateral, encara que en alguns òrgans com el cor això és molt poc freqüent, ja que no existeixen vasos col·laterals.

Si el grau d'obstrucció és total o molt important llavors es pot produir l'infart, que és quan la hipòxia és tan intensa que produeix la mort per necrosi de cèl·lules.