Pantà d'Utxesa
| Pantà d'Utxesa | |
|---|---|
|
250px |
|
| Localització | |
| País | Catalunya |
| Província | Lleida |
| Comarca | Segrià |
| Conca hidrogràfica | Segre |
| Poblacions | Torres de Segre, Sarroca de Lleida i Aitona |
| Riu | Canal de Seròs |
| Coordenades | 41° 29′ 25.53″ N, 0° 30′ 34.68″ E / 41.4904250,0.5096333Coord.: 41° 29′ 25.53″ N, 0° 30′ 34.68″ E / 41.4904250,0.5096333 |
| Dades generals | |
| Ús | Hidroelèctric, Regadiu i consum |
| Any de finalització | 1914 |
| Característiques de la presa | |
| Tipologia | Terres, pedra |
| Alçada | 28 m |
| Long. de coronació | 400 m |
| Característiques de l'embassament | |
| Capacitat | 4 hm³ |
| Superfície embas. | 242 ha |
El pantà d'Utxesa és un embassament que pertany al Canal de Seròs, creat per una presa situada al municipi de Torres de Segre, que s'estén pels termes de Torres de Segre, Sarroca de Lleida i Aitona, a la comarca del Segrià.
És un pantà únic a Catalunya ja que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs, encara que es considera dintre de la conca del riu Segre.
Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts. La formada per la inundació de les valls del Seca i de la Valleta, que formen la part de l'embassament coneguda com la del Secà i la part coneguda com d'Utxesa que es la part inundada de la vall d'Utxesa.
Es construí en un temps récord i va entrar en funcionament l'any 1914. Com s'ha comentat, l'aigua arriba pel Canal de Seròs, per l'anomenat canal petit, amb una aportació màxima de 60 m³/s i l'aigua surt en direcció a la central hidroelèctrica pel tram del canal anomenat canal gran amb una capacitat màxima de 120 m³/s.
Per la seva construcció es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitar l'acció de la erosió. Les dos primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de 388 i 270 m de longitud respectivament i d'aproximadament 18 i 14 d'alçada, i la més gran de 28 m d'alçada i 400 m de longitud a la vall d'Utxesa.
La superfície de l'embassament és de 242 ha i té un perímetre de 19,5 km.
La capacitat de l'embassament s'ha anat reduint per la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació fet que ha provocat una disminució de la capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 de l'actualitat.
Es important destacar que aquest embassament s'ha convertit en una important zona humida que es utilitzada com a hàbitat per moltes espècies aquàtiques i aus migratòries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que el declarà el 23 d'octubre de 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge.
Vegeu també [modifica]
