Emberà (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaEmberà
Chocó
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants89.750 (2001)
Parlants nadius117.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatPanamà Panamà 10.040[1]
Colòmbia Colòmbia 79.710[2]
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües chocó Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
UNESCO292 Modifica el valor a Wikidata

L'emberà és un continu dialectal de les llengües chocó parlat pel poble emberà, al nord-oest de Colòmbia i al sud-est de Panamà, a la comarca Emberá-Wounaan.

Embera, Emperã, Empena, Eberã, Epena, etc. és la paraula emberà per a "ser humà" o "home" i s'utilitza com l'autònim per tots els parlants de les varietats d'emberà (encara que no pels relacionats wounaan). De vegades també s'utilitza per referir-se a altres persones indígenes que no són de l'ètnia emberá.

Llengües i variació regional[modifica]

L'emberà es divideix normalment en almenys dos grans grups:

  1. Emberà septentrional
  2. Emberà meridional

Cadascun té algunes varietats regionals. Aquestes varietats es consideren de vegades dialectes, però en realitat són idiomes diferents. L'Arxiu de les Llengües Indígenes de Llatinoamèrica els enumera de la següent manera, juntament amb presumptes subvarietats que poden ser llocs, grups extints, o faltes d'ortografia:

  • Septentrional (Nord d'Antioquia, Emberá norteño)
    • Catío (Katío): Dabeiba, Tukurá (Río Verde, upper Sinú, Emberá-Katío), Ngverá (San Jorge)
    • Emberà occidental (Citará, Northwest Embera, Northern Embera):[3] Darién (Sambú, Panamá Embera), Citará (Atrato, Andágueda), Juradó
  • Meridional
    • Xamí (Caramanta, Embera-Chamí, East Embera, Southern Antioquia): Tadó*, Cristianía, Upper Andágueda, Mistrató, Garrapatas
    • Baudó: Catrú, Dubasa, Purricha, Pavaja
    • Eperara (Epena): Joaquincito, Cajambre, Naya, Saija, Tapaje, Satinga

Ethnologue (2005, 2009) considera el tadó (*) com una llengua separada. També hi ha discrepàncies en classificar el baudó com a emberà septentrional. Té moltes característiques d'ambdós grups i és parcialment intel·ligible amb el dialecte emberà septentrional i amb l'epena.

Referències[modifica]

  1. LLengües de Panamà a Ethnologue
  2. Llengües de Colòmbia a Ethnologue
  3. La varietat emberà septentrional fou usada al film La fi de l'esperit (End of the Spear), on els emberà de Panamà retraten els waodani d'Equador.

Bibliografia[modifica]

  • The archive of the indigenous languages of Latin America. (Web page: www.ailla.utexas.org/site/sa_lg_tbl.html Arxivat 2006-01-31 a Wayback Machine., accessed 2005, Dec. 27).
  • Aguirre Licht, Daniel. (1999). Embera. Languages of the World/materials 208. LINCOM. (castellà)
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The Historical Linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gunn, Robert D. (Ed.). (1980). Claificación de los idiomas indígenas de Panamá, con un vocabulario comparativo de los mismos. Lenguas de Panamá (No. 7). Panama: Instituto Nacional de Cultura, Instituto Lingüístico de Verano. (castellà)
  • Kaufman, Terrence. (1994). The Native Languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the World's Languages (pp. 46–76). London: Routledge.
  • Loewen, Jacob. (1963). Choco I & Choco II. International Journal of American Linguistics, 29.
  • Mortensen, Charles A. (1999). A Reference Grammar of the Northern Embera languages. Studies in the Languages of Colombia (No.7); SIL Publications in Linguistics (No. 134). SIL.
  • Pardo Rojas, Mauricio y Aguirre, Daniel L. (1993). "Dialectología chocó". Biblioteca Ezequiel Uricoechea 11: 269-312. Bogotá: ICC. (castellà)
  • Sara, Solomon (2001). A Tri-Lingual Dictionary of Emberá-Spanish-English. Lincom Europa. ISBN 3-89586-672-5