Repicatalons petit
Emberiza pusilla  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 1,89 g (pes al naixement) 15,4 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 11 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720954 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza pusilla Pallas, 1776 |
| Distribució | |
| Endèmic de | Eaglenest Wildlife Sanctuary, Reserva del Tigre de Buxa, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Parc nacional de Singalila, Santuari de vida salvatge de Senchal, Santuari de Varsey Rhododendron, Dzuluk, santuari Fambong Lho, Llac Khecheopalri, Lachen, Okhrey, Pelling, Yuksom, Santuari d'ocells Ghosu, Dzuleke, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, Maguri Motapung Beel, Parc Nacional de Manas, parc nacional de Dibru-Saikhowa, parc nacional de Phawngpui, Santuari de vida salvatge de Mehao, muntanyes Mishmi i reserva comunitària Singchung Bugun
|
El repicatalons petit[1] (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica. Passa l'hivern al sud de la Xina i zones limítrofes.
Descripció[modifica]
Fa entre 12 i 13,5 cm. Les parts superiors són de color marró densament estriades en fosc i les inferiors són blanques amb vetes negroses principalment al pit. El cap presenta un patró llistat, el rostre és de color castany, té bigoteres blanques i una llista pileal mitjana clara, mentre que les llistes pileals laterals, les oculars i les malars són negroses. L'anell periocular és blanc. Tots dos sexes tenen un aspecte similar.[2]
Distribució i hàbitat[modifica]
És un ocell migratori que cria a la taigà, estenent-se per tot el nord d'Euràsia, des de l'est d'Escandinàvia fins a l'extrem nord-oriental d'Àsia i es desplaça cap al sud per passar l'hivern a la Xina meridional i regions adjacents fins l'extrem nord-oriental del subcontinent indi. Aquests ocells romanen a les àrees d'hivernada força temps, havent-se capturat espècimens a finals de març a Yunnan.[3] A Bhutan on passa l'hivern una petita població sol trobar-se en camps agrícoles, principalment entre els 1000 i els 2000 msnm..[4] A Europa occidental és un divagant molt poc habitual.
Sol criar en boscos oberts de coníferes, sovint amb alguns bedolls o salzes.
Taxonomia[modifica]
Descrit per primera vegada per Peter Simon Pallas l'any 1776, el repicatalons petit és una espècie monotípica,[2] sense variacions geogràfiques en la seva extensa distribució paleàrtica.[5]
El nom del gènere Emberiza prové de l'alemany alamànic «Embritz»[6] un «bunting». El nom específic «pusilla» en llatí significa "molt petita".[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Repicatalons petit». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 19/05/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 Byers, Olsson i Curson, 1995, p. 154.
- ↑ Bangs, Outram. Birds of western China obtained by the Kelley-Roosevelts expedition (en anglès). v.18, no.11. Chicago, 1932, p. 343-379 (Fieldiana Zoology).
- ↑ Grimmett, Richard; Carol Inskipp, Tim Inskipp, Hem Sagar Baral. «Birds of Nepal | WorldCat.org» (en anglès). Helm, Londres, 2000. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Byers, Olsson i Curson, 1995, p. 156.
- ↑ Jobling, 2010, p. 145.
- ↑ Jobling, 2010, p. 325.
Bibliografia[modifica]
- Byers, Clive; Olsson, Urban; Curson, Jon. Buntings and Sparrows: A Guide to the Buntings and North American Sparrows and the World (en anglès). Mountfield, East Sussex, UK: Pica Press, 1995. ISBN 1-873403-19-4.
- Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en anglès). Londres: Christopher Helm, 2010, p. 145 i 325. ISBN 978-1-4081-2501-4..