Emeric d'Hongria
![]() Pintura del s. XIV |
|
| príncep, confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Imre |
| Naixement | 1000 o 1007 Székesfehérvár (Hongria) |
| Defunció | 2 de setembre de 1031 Hegyközszentimre (actual Sinimreu, Hongria) |
| Enterrament | Catedral de Székesfehérvár (destruïda al s. XVI) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | 1083, Roma per Gregori VII |
| Lloc de pelegrinatge | Székesfehérvár |
| Festivitat | 4 de novembre |
| Fets destacables | Príncep hereu d'Hongria; fill d'Esteve I d'Hongria |
| Iconografia | Amb corona i armadura, sostenint un lliri blanc |
- Per al rei d'Hongria del mateix nom, vegeu: Emeric I d'Hongria
Sant Emeric d'Hongria o Imre (Székesfehérvár, 1000 - Hegyközszentimre, 2 de setembre de 1031) va ser un príncep hereu d'Hongria, proclamat sant el 1083.
Emeric va néixer l'any 1000 o el 1007, segon fill d'Esteve I d'Hongria i Gisela de Baviera. Va ser l'únic dels tres fills de la parella que va arribar a adult. La seva educació va ser confiada, entre els quinze i els vint-i-tres anys, al bisbe de Csanád, Gerard Sagredo, que va fer del noi un caràcter ascètic i espiritual.
Es va casar, però no se sap ben bé la identitat de la seva muller: probablement va ser la bizantina Irene, parent de Basili II, o Patricissa de Croàcia o, potser, Adelaida de Polònia. Destinat a succeir el seu pare, que estudiava associar-lo al tron i governar junts, no arribà mai al poder, ja que va morir prematurament per les ferides que li va provocar un senglar mentre era de caça, el 2 de setembre de 1031.
Va ser sepultat en l'església de Székesfehérvár. En poc temps, va esdevenir un lloc visitat, ja que es deia que s'hi produïen guaricions miraculoses i conversions d'infidels. Ladislau I d'Hongria en va ordenar l'exhumació el 5 de novembre de 1083 per a la canonització que va tenir lloc conjuntament amb la del seu pare i el seu educador, pel papa Gregori VII.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emeric d'Hongria |
