Emic-ètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Emic i etic és una distinció que s'usa en les ciències socials i les ciències del comportament per a referir-se a dos tipus diferents de descripció relacionades amb la conducta i la interpretació dels agents involucrats.

Una descripció etic (es recomana no fer la flexió al femení, per així evitar errors, ja que no té res a veure amb la moral o l'ètica) és una descripció de fets observables per qualsevol observador desproveït de qualsevol intent de descobrir el significat que els agents involucrats li donen. En canvi, una descripció emic és una descripció en termes significatius (conscients o inconscients) per a l'agent que les realitza. Així per exemple una descripció emic de cert costum tradicional estaria basat en com expliquen els membres d'eixa societat tradicional el significat i els motius d'eixe costum.

Es tracta d'una distinció molt important en totes les anàlisis culturals, antropològiques, històriques...[1] ja que tot sovint la descripció etic i emic d'un mateix fenomen no coincidixen, tal com va mostrar l'antropòleg Marvin Harris en diversos dels seus treballs. Per això resulta important atendre a ambdós tipus de descripcions, que sovint es corresponen al tipus d'investigació que es vol dur a terme. Així els científics interessats en la construcció local de significat no podran deixar d'atendre a descripcions de tipus emic. En canvi els científics interessats en investigacions comparatives tractaran de buscar descripcions etic.

El terme va ser introduït per primera vegada pel lingüista Kenneth Pike basant-se en la distinció entre phonemics (fonologia) i phonetics (fonètica). Pike va argumentar que aquest tipus de distinció basat en la interpretació del subjecte (fonema) enfront de la realitat acústica d'un so (fono) havia d'estendre's a la conducta social. Els termes van ser popularitzats per Marvin Harris que els va usar amb accepcions lleugerament diferents de les que havia donat Pike.

El musicòleg i semiòleg Jean-Jacques Nattiez (1990: 61) descriu l'enfocament emic com "una anàlisi que reflecteix el punt de vista dels informadors natius" i descriu l'enfocament etic com "una anàlisi duta a terme per mitjà de les ferramentes metodològiques i categories de l'investigador". Harris probablement acceptaria la primera però diferiria en la segona.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pike, Kenneth Llig (1967). Language in relation to a unified theory of structure of human behavior 2nd ed. The Hague: Mouton.