Emil Gilels

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emil Gilels
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 19 d'octubre de 1916 Odessa
Lloc d'origen soviètic
Defunció 14 d'octubre de 1985 (als 68 anys) Moscou
Ocupació Pianista, educador
Instruments Piano

Emil Gilels, en rus Эми́ль Григо́рьевич Ги́лельс, Emil Grigórievich Guílels, (Odessa, actual Ucraïna, 19 d'octubre de 1916 - Moscou, 14 d'octubre de 1985) va ser un pianista ucraïnès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Comença a estudiar piano a l'edat de 6 anys a Odessa, on dóna el seu primer concert amb 13 anys. El 1935, estudia al Conservatori de Moscou, especialment amb Heinrich Neuhaus. El 1938 guanya el Concurs International Eugène Ysaÿe a Brussel·les. El 1951 és nomenat professor al Conservatori Txaikovski de Moscou. Va ser un dels pocs artistes soviètics que van fer una carrera internacional. Va gravar nombrosos discs als Estats Units i el seu prestigi va ser mundial. És considerat com un dels 10 o 12 millors pianistes del segle XX, compartint amb els seus companys, Vladimir Horowitz, Sviatoslav Richter, a més de Josef Hofmann, Alfred Cortot, Arturo Benedetti Michelangeli i Claudio Arrau. Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropóvitx.

Va rebre el títol d'Artista del Poble de l'URSS (1954) i d'Heroi del Treball Socialista, tres Ordes de Lenin, un orde de la Bandera Roja del Treball, un de l'Amistat dels Pobles i una Insígnia d'Honor, un Premi Stalin (1946) i un Premi Lenin (1962)

Repertori[modifica | modifica el codi]

Es va dedicar fonamentalment a la música del Romanticisme. Són especialment famoses les seves interpretacions dels concerts i les sonates de Beethoven, Brahms i Schumann.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]