Emil Guílels

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Emil Gilels)
Infotaula de personaEmil Guílels

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1916 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Odessa (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHeinrich Neuhaus Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrance Clidat Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsElena Gilels (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webemilgilels.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1125988 Spotify: 21h8E3aA7a9mjcUHbLpjxf Musicbrainz: 88b4ad33-63ba-4923-947e-26a720631156 Discogs: 308115 Allmusic: mn0000741016 Find a Grave: 10470556 Modifica el valor a Wikidata

Emil (Samuïl) Grigórievitx Guílels (en rus: Эми́ль (Самуи́л) Григо́рьевич Ги́лельс, 19 d'octubre (6 d'octubre segons el calendari julià) de 1916, Odessa, Imperi Rus – 14 d'octubre de 1985, Moscou, URSS) va ser un pianista soviètic i rus d'origen jueu-ucraïnès.

Biografia[modifica]

Samuïl (Mília, Emil) Guílels va néixer el 1916 a Odessa a una família jueva. Comença a estudiar piano a l'edat de 6 anys a Odessa, on dona el seu primer concert amb 13 anys. El 1935, estudia al Conservatori de Moscou, especialment amb Heinrich Neuhaus. El 1938 guanya el Concurs International Eugène Ysaÿe a Brussel·les. El 1951 és nomenat professor al Conservatori Txaikovski de Moscou, on entre d'altres alumnes tingué l'estonià Peep Lassmann.[1] Va ser un dels pocs artistes soviètics que van fer una carrera internacional. Va gravar nombrosos discs als Estats Units i el seu prestigi va ser mundial. És considerat com un dels 10 o 12 millors pianistes del segle xx, compartint amb els seus companys, Vladimir Horowitz, Sviatoslav Richter, a més de Josef Hofmann, Alfred Cortot, Arturo Benedetti Michelangeli i Claudio Arrau. Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropóvitx.

Va rebre el títol d'Artista del Poble de l'URSS (1954) i d'Heroi del Treball Socialista, tres Ordes de Lenin, un orde de la Bandera Roja del Treball, un de l'Amistat dels Pobles i una Insígnia d'Honor, un Premi Stalin (1946) i un Premi Lenin (1962)

Repertori[modifica]

Es va dedicar fonamentalment a la música del Romanticisme. Són especialment famoses les seves interpretacions dels concerts i les sonates de Beethoven, Brahms i Schumann.

Vida personal[modifica]

Entre el 1940 i el 1944 va ser casat amb la pianista Roza Tamàrkina. El 1947, es va casar amb la compositora Fariza Khutsístova (1924–1998). Van tenir una filla, Ielena Guílels (1948–1996), també una coneguda pianista.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Association of Estonian Professional Musicians. "Peep Lassmann, klaver". Archived from the original on 2007-01-11.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Guílels
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emil_Guílels&oldid=29970263»