Emili, o De l'educació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coberta de la primera edició de l'Emili

Publicat el 1762, com el seu títol ho indica, l'Emili, o De l'educació (Émile, ou De l'éducation) de Jean-Jacques Rousseau és un tractat d'educació o, també, un tractat sobre «l'art de formar els homes». Roman, avui encara, una de les obres més llegides i més populars sobre l'assumpte, fins al punt que al Japó, l'autoritat pel desenvolupament del nen imposa a tots els educadors d'escoles maternals la lectura de l'Émile.

Els quatre primers llibres descriuen l'educació ideal d'un jove noi fictici, Émile, i són ordenats cronològicament, abordant, etapa per etapa, les preguntes educatives que emergeixen a mesura que creix. El darrer llibre tracta de l'educació de les noies a partir d'un altre exemple fictici: Sophie, criada i educada per ser la muller d'Émile.

Paral·lelament a les teories pròpiament pedagògiques, l'Émile comprèn la cèlebre Professió de fe del Vicari savoià (llibre IV), ple sobre les idees religioses de Rousseau, amb precioses indicacions. Es definia com un model pel que fa a la manera d'introduir la gent jove a les qüestions religioses. El personatge del vicari savoià barrejaria els caràcters de dos religiosos que Rousseau havia conegut de petit: l'abat Gaime, de Torí, i l'abat Gâtier, d'Annecy.


Llibre I: 0/2 anys: La primera infància[modifica | modifica el codi]

Es tracta essencialment, en aquest primer llibre, el desenvolupament físic del nen... El llibre I de l'Émile tracta de l'infant que encara no parla. Els gests més humils de la dida ja són orientats cap a la fi a què s'apunta: impedir que la naturalesa no sigui contrariada i que el nen no descobreixi que pot manar per signes.

Llibre II: 2/12 anys: La Infantesa[modifica | modifica el codi]

Per a Rousseau, aquesta edat ha de ser tant la dels llibres si no aquella on s'estenen i es multipliquen les relacions d'Émile amb el món, per tal de desenvolupar els sentits, i a acostumar el nen a procedir, a partir de les dades sensibles, a deduccions.

Aquest llibre es decideix per l'exemple d'un noi per a qui aquesta fase de l'educació ha reeixit. El pare porta el nen fer volar un estel, i li demana que trobi la posició de l'estel a partir de la seva ombra. Encara que no se li hagi ensenyat a fer-ho, el nen, havent desenvolupat la seva capacitat de comprensió del món físic, i la seva capacitat per procedir a inferències, ho aconsegueix sense pena. (D'una certa manera, hi ha, en aquest enfocament les premisses del mètode Montessori).

Llibre III: 12/15 anys: L'Edat de la Força.[modifica | modifica el codi]

Aquí, comença a formular-se la pregunta de la tria d'un ofici. Rousseau considera necessari l'aprenentatge d'un ofici manual, menys per raons econòmiques que per raons socials: l'aprenentatge és un mitjà ideal de socialització.

Llibre IV: 15/20 anys: La Pubertat[modifica | modifica el codi]

El quart llibre és particularment consagrat a l'amor i a la religió. La Professió de fe del Vicari savoià -sovint editada a part-, que examina els orígens de la fe, va ser objecte de múltiples controvèrsies.

Llibre V: l'Edat Adulta: el matrimoni, la família, i l'educació de les dones[modifica | modifica el codi]

Moment de la trobada de Sophie, que constitueix una transició entre el Llibre IV -en el que el desenvolupament del cos produeix l'obertura vers altri i el despertar a la sexualitat- i la finalitat de la pedagogia de Rousseau, que consisteix a formar un ciutadà just. La trobada de Sophie és a la vegada trobada amorosa, però també entrada en la vida social, pel matrimoni i la vida de família que suposa. Émile haurà, sota les prescripcions del seu mestre, deixar momentàniament Sophie, per esdevenir ciutadà. És aleshores que apareix el moment dels viatges d'una banda, per tal de comprendre els costums i usos d'altres pobles i així poder escollir els més adients, i el moment del resum d'el contracte social; aquestes dues etapes són dues cares -l'una pràctica, l'altra teòrica- d'un mateix ensenyament: assimilar els fonaments i les raons de la societat civil, tanmateix corrompuda. Ja que allà on Émile hagi anat, és l'interès particular, l'abús de poder, i la deterioració de l'Estat el que hi regna. On viure quan tot és corromput? La tria serà la segúent: allà on Émile va néixer; Quina serà la funció de l'home educat segons la naturalesa enmig d'una institució pervertida? Émile evitarà al màxim aquesta perversió vivint al camp, allà on els costums i els usos són els més estables; la seva missió serà d'exercitar la seva naturalesa, és a dir ser just, i de fundar una família amb Sophie. És el moment de la paternitat d'Émile que es distingeix de la resta pel resultat de la seva educació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]