Emili Alzamora i Escardibul

Emilio Alzamora

Amb l'Aprilia al GP del Japó de 1998
Biografia
Naixement	(ca) Emili Alzamora i Escardibul 22 maig 1973 (50 anys) Lleida
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Lloc web	acmanagement.es

Emili Alzamora i Escardibul (Lleida, 22 de maig de 1973), conegut com a Emilio Alzamora, és un pilot de motociclisme català que participà en l'alta competició entre 1994 i 2003, havent guanyat el Campionat del Món de 125cc el 1999. És, juntament amb Champi Herreros (Campió del Món de 80cc el 1989), l'únic Campió del Món que guanya el títol sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada.

Actualment, dirigeix l'equip Monlau de competició.

Trajectòria esportiva

Alzamora va heretar la passió per les motocicletes del seu pare, antic participant en les 24 Hores de Montjuïc. La seva primera moto fou una Italjet de 50 cc, i la seva primera cursa la disputà amb una Honda MBX, a 14 anys i sense tenir encara carnet de conduir.

El 1989, a 16 anys, es proclamà Campió de Catalunya de 80cc, i el 1990 guanyà el Critèrium Solo Moto 75cc, competició d'abast estatal per a pilots "júnior" patrocinada -entre d'altres- per l'empresa familiar, «Llanes Alzamora». Aquell mateix any va entrar a l'equip oficial JJ Cobas de 125cc, tenint-hi per company l'aleshores vigent campió del món de la cilindrada, Àlex Crivillé. El 1992 canvià a l'equip de Jorge Martínez, "Aspar", el qual abandonà el 1993 després d'una temporada força dolenta, fitxant pel TMR per a la temporada següent, 1994, tot i que després va passar al Team Pileri, l'equip de l'ex-Campió del Món Paolo Pileri.

Èxits internacionals

L'Honda 125 amb què guanyà el mundial el 1999

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Temporades	1994 - 2002
Marques	Honda, JJ Cobas, Aprilia, Derbi
Debut	A 14 anys
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc	1 (1999)
GPs Victòries Podis Poles V.Ràp. Punts 144 4 30 1 4 1.040
C. Esp. 125cc Cr. Solo Moto	1 (1995) 1 (1990)
C. Cat. 80cc	1 (1989)
Activitat professional
Negocis	Mànager de Marc Márquez a l'equip Monlau. Executiu en cap d'AC Management

El 1995, dins l'equip Scot, aconseguí la seva primera victòria en un Gran Premi (concretament, el GP de l'Argentina), acabant el mundial en tercer lloc. Aquell any guanyà també el Campionat estatal de 125cc.

Després d'acabar quart al mundial de 125cc de 1996, aconseguí una Honda NSR 250 per al 1997 i pujà així a la categoria de 250cc, muntant-se un equip a mida. Fou un any accidentat: caigué al Japó i es va trencar l'escafoide de la mà esquerra. La recuperació fou lenta i no va poder progressar en la nova cilindrada, acabant la temporada en dissetena posició. La temporada següent, 1998, va passar a l'equip creat per Ángel Nieto pilotant una Aprilia 125cc, sense aconseguir destacar.

Després de dues temporades grises, el 1999 aconseguí el seu títol mundial, amb un sol punt d'avantatge sobre l'italià Marco Melandri. Guanyà el títol gràcies als 10 podis que assolí durant la temporada, vencent així Melandri i Masao Azuma, tots dos amb sengles cinc victòries.

L'any següent, 2000, provà de defensar el seu campionat amb l'Honda RS 125 oficial, debades. Malgrat tot, aconseguí dues victòries: al Circuit de Jerez davant Mirko Giansanti, i al Gran Premi de Portugal, on va guanyar sense fer cas de les indicacions de l'equip, només mirant les pantalles de televisió.

El 2001 tornà a passar a la categoria de 250cc, amb l'Equip Telefónica MoviStar Honda, pilotant una de les dues NSR 250 oficials (l'altra la pilotava Daijiro Katoh, ferm candidat al títol mundial). Alzamora comptava amb l'ajut d'Ángel Nieto i de Fausto Gresini, i finalment acabà la temporada en setena posició després d'obtenir dos podis. Aquest fou el mateix resultat que aconseguí el 2002, seguint amb el mateix equip.

Retirada

De cara al 2003, acceptà l'oferta de Derbi per a pilotar una de les seves motos a la categoria de 125cc, però atesos els mals resultats obtinguts decidí retirar-se definitivament de la competició a finals de temporada.

Promoció i joves promeses

Després de la seva retirada, Emili no va abandonar la competició, ja que va començar a dirigir la fórmula de promoció del RACC i l'escuderia Monlau, que han permès destacar nombrosos joves pilots.

Durant 17 anys (2005-2022), va dirigir la trajectòria i fou mentor dels pilots catalans Marc Márquez i Àlex Márquez. Va descobrir el germà gran quan tenia 12 anys i competia a la Copa RACC i el va guiar fins a la màxima categoria.

Resultats al Mundial de motociclisme

Any	Categoria	Moto	Curses	Victòries	Podi	Pole	Fast lap	Punts	Posició
1994	125cc	Honda	13	0	0	0	0	16	22è
1995	125cc	Honda	13	1	4	1	0	129	3r
1996	125cc	Honda	15	1	5	0	1	158	4t
1997	250cc	Honda	11	0	0	0	0	31	17è
1998	125cc	Aprilia	13	0	0	0	0	18	21è
1999	125cc	Honda	16	0	10	0	3	227	1r
2000	125cc	Honda	16	2	7	0	0	203	3r
2001	250cc	Honda	16	0	2	0	0	136	7è
2002	250cc	Honda	15	0	2	0	0	120	7è
2003	125cc	Derbi	16	0	0	0	0	2	31è
Total			144	4	30	1	4	1.040

La seva temporada de 1999

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	Pos	Punts
1999	125 cc	Honda	MAL 2	JPN 3	ESP 3	FRA 3	ITA 6	CAT 2	DTT 4	GBR 3	GER 2	CZE 6	IMO 4	VAL 2	AUS 15	RSA Ret	BRA 3	ARG 2			1r	227

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Alzamora i Escardibul

• Article biogràfic a anuaris.cat Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
• Entrevista a Alzamora (Montmeló, 2009)
• Web oficial de l'equip Monlau Competició (anglès) (castellà)
• Vídeo de la cursa en què es proclamà campió del món, emès per TV3 el 31-10-1999
• Imatge d'Alzamora amb l'Honda 125 el 2000