Emili Alzamora i Escardibul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emili Alzamora
Emilio Alzamora (Presentación Ciudad del Motor).jpg
Alzamora en una presentació el 2009
Dades biogràfiques
Nom complet Emili Alzamora i Escardibul
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Lleida
Data de naixement 22 de maig de 1973 (1973-05-22) (40 anys)
Activitat esportiva
Marques Honda, JJ Cobas, Aprilia, Derbi
Temporades 1994 - 2002
1a cursa A 14 anys
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 125cc 1 (1999)
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 144
Victòries 4
Podis 30
Poles 1
Fastest lap 4
Punts 1.040
Títols nacionals/estatals en Velocitat
C. Esp. 125cc
Crit. Solo Moto
1 (1995)
1 (1990)
C. Catalunya 80cc 1 (1989)
Altres
Ocupació actual Mànager de Marc Márquez a l'equip Monlau
Darrera revisió: 20/04/2014

Emili Alzamora i Escardibul (Lleida, 22 de maig de 1973) és un pilot de motociclisme català que participà en l'alta competició entre 1994 i 2003, havent guanyat el Campionat del Món de 125cc el 1999. És, juntament amb Champi Herreros (Campió del Món de 80cc el 1989) l'únic Campió del Món a guanyar el títol sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada.

Actualment, dirigeix l'equip Monlau de competició i exerceix de mànager de Marc Márquez, a qui va descobrir a la fórmula de promoció del RACC.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Alzamora va heretar la passió per les motocicletes del seu pare, antic participant en les 24 Hores de Montjuïc. La seva primera moto fou una Italjet de 50 cc, i la seva primera cursa la disputà amb una Honda MBX, a 14 anys i sense tenir encara carnet de conduir.

El 1989, a 16 anys, es proclamà Campió de Catalunya de 80cc, i el 1990 guanyà el Critèrium Solo Moto 75cc, competició d'abast estatal per a pilots "júnior" patrocinada -entre d'altres- per l'empresa familiar, «Llanes Alzamora». Aquell mateix any va entrar a l'equip oficial JJ Cobas de 125cc, tenint-hi per company l'aleshores vigent campió del món de la cilindrada, Àlex Crivillé. El 1992 canvià a l'equip de Jorge Martínez Aspar, el qual abandonà el 1993 després d'una temporada força dolenta, fitxant pel TMR per a la temporada següent, 1994, tot i que després va passar al Team Pileri, l'equip de l'ex-Campió del Món Paolo Pileri.

El 1995, dins l'equip Scot, aconseguí la seva primera victòria en un Gran Premi (concretament, el GP de l'Argentina), acabant el mundial en tercer lloc. Aquell any guanyà també el Campionat estatal de 125cc.

Després d'acabar quart al mundial de 125cc de 1996, aconseguí una Honda NSR 250 per al 1997 i pujà així a la categoria de 250cc, muntant-se un equip a mida. Fou un any accidentat: caigué al Japó i es va trencar l'escafoide de la mà esquerra. La recuperació fou lenta i no va poder progressar en la nova cilindrada, acabant la temporada en dissetena posició. La temporada següent, 1998, va passar a l'equip creat per Ángel Nieto pilotant una Aprilia 125cc, sense aconseguir destacar.

1999, Campió del Món[modifica | modifica el codi]

El casc que duia el 1999

Després de dues temporades grises, el 1999 aconseguí el seu títol mundial, amb un sol punt d'avantatge sobre l'italià Marco Melandri. Guanyà el títol gràcies als 10 podis que assolí durant la temporada, vencent així Melandri i Masao Azuma, tots dos amb sengles cinc victòries.

L'any següent, 2000, provà de defensar el seu campionat amb l'Honda RS 125 oficial, debades. Malgrat tot, aconseguí dues victòries: al Circuit de Jerez davant Mirko Giansanti, i al Gran Premi de Portugal, on va guanyar sense fer cas de les indicacions de l'equip, només mirant les pantalles de televisió.

El 2001 tornà a passar a la categoria de 250cc, amb l'Equip Telefónica MoviStar Honda, pilotant una de les dues NSR 250 oficials (l'altra la pilotava Daijiro Katoh, ferm candidat al títol mundial). Alzamora comptava amb l'ajut d'Ángel Nieto i de Fausto Gresini, i finalment acabà la temporada en setena posició després d'obtenir dos podis. Aquest fou el mateix resultat que aconseguí el 2002, seguint amb el mateix equip.

2003, retirada[modifica | modifica el codi]

De cara al 2003, acceptà l'oferta de Derbi per a pilotar una de les seves motos a la categoria de 125cc, però atesos els mals resultats obtinguts decidí retirar-se definitivament de la competició a finals de temporada.

Promoció i joves promeses[modifica | modifica el codi]

Després de la seva retirada Emili no va abandonar la competició ja que va començar a dirigir la fórmula de promoció del RACC i l'escuderia Monlau a la que han emergit nombrosos joves pilots.

Dirigeix la trajectòria i és mentor del pilot català Marc Márquez d'ençà que tenia 12 anys, descobrint-lo a la Copa RACC.

Resultats al Mundial de motociclisme[1][modifica | modifica el codi]

Any Categoria Moto Curses Victòries Podi Pole Fast lap Punts Posició
1994 125cc Honda 13 0 0 0 0 16 22è
1995 125cc Honda 13 1 4 1 0 129 3r
1996 125cc Honda 15 1 5 0 1 158 4t
1997 250cc Honda 11 0 0 0 0 31 17è
1998 125cc Aprilia 13 0 0 0 0 18 21è
1999 125cc Honda 16 0 10 0 3 227 1r
2000 125cc Honda 16 2 7 0 0 203 3r
2001 250cc Honda 16 0 2 0 0 136
2002 250cc Honda 15 0 2 0 0 120
2003 125cc Derbi 16 0 0 0 0 2 31è
Total 144 4 30 1 4 1.040

La seva temporada de 1999[modifica | modifica el codi]

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Pos Punts
1999 125 cc Honda MAL
2
JAP
3
ESP
3
FRA
3
ITA
6
CAT
2
DTT
4
GBR
3
GER
2
RTX
6
IMO
4
VAL
2
AUS
15
SAF
Ret
BRA
3
ARG
2
1r 227

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Emilio Alzamora» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Alzamora i Escardibul