Emili Fontbona i Ventosa

"Faune" (1905), obra en alabastre d'Emili Fontbona (Barcelona, col·lecció particular)

Emili Fontbona i Ventosa (Barcelona 1879 -1938) fou un escultor català. Format amb l'escultor Eusebi Arnau i a l'acadèmia del pintor Pere Borrell, formà part del grup d'"El Rovell de l'Ou" i fou un dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio (1896-98). Anà a París el 1899 amb els sus companys pintors Marià Pidelaserra i Pere Ysern. Allà visqué fins 1901 i va fer gran amistat amb Pablo Picasso, que de nou a Barcelona s'inicià en l'escultura a la casa familiar de l'escultor, al carrer de Pàdua de Barcelona. Picasso va fer diversos dibuixos retratant Fontbona, en un d'ells, anunci de "Els Quatre Gats", del 1902, el presenta voltat d'amics d'aquella època (Pere Romeu, Picasso mateix, Sabartés, Àngel F. Soto i Rocarol).

Com escultor va sentir-se fortament influït pel primitivisme predicat per Paul Gauguin i el reflectí a la seva obra (majoritàriament conservada a col·leccions familiars i privades): Dona d'Amposta, Mariner de Tarragona, etc. que representen un camí totalment diferent al del Modernisme català tipic i encara més de l'escultura acadèmica. Cap al 1905 va fer en alabastre Cap de faune, d'un brutalisme insòlit, i més o menys per aquesta època entrà a treballar a la Sagrada Família, on no congenià amb Antoni Gaudí. A partir del 1906 hagué de deixar les seves activitats a causa d'una esquizofrènia que el mantingué recluït la resta de la seva vida a un hospital psiquiàtric.

Fonts

• Feliu Elias, L'escultura catalana moderna, Barcino, Barcelona 1926-28.
• Francesc Fontbona, La escultura postmodernista: Emili Fontbona, "Estudios Pro-Arte" (Barcelona), I, 1975.
• Pilar Vélez & Nuria Rivero, Catàleg de l'exposició antològica Emili Fontbona 1879-1938, escultor, Museu Frederic Marès, Barcelona 1999.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Fontbona i Ventosa