Emilia Pardo Bazán

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a Emilia Pardo Bazán

Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 15 de setembre de 1851 - Madrid, 12 de maig de 1921) fou una escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.

Filla de José Pardo Bazán i d'Amalia de la Rúa, família noble de Galícia, heretà el títol nobiliari del seu pare.[1] Va ser la seva mare qui l'estimulava a llegir, i a l'edat de 9 anys ja començava a mostrar un gran interès per l'escriptura. Contrau matrimoni en 1868, amb José Quiroga. En 1876, guanya un premi per l'Estudi Crític de Feijoo, competint en aquest certamen amb Concepción Arenal. Aquest mateix any neix el seu primer fill, a qui dedicà un llibre de poemes titulat Jaime

La seva primera novel·la va ser Pascual López, escrita el mateix any del naixement de la seva filla Blanca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vales Vía, José-Domingo. «Doña Emilia Pardo-Bazán y su efímero título nobiliario». Anuario Brigantino, 2005, págs. 265-276. [Consulta: 4 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emilia Pardo Bazán