Emilio Alonso Sarmiento
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1942  (81 anys)Palma (Mallorca) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 1r març 1986 – 2 setembre 1989 Circumscripció electoral: Mallorca | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 15 març 1979 – 4 novembre 1980 – Juan Ignacio Sáenz-Díez Gándara → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 2 juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1r juliol 1977 – 4 novembre 1980 – Joan Francesc Triay Llopis → Circumscripció electoral: Illes Balears | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Economista |
| Partit | PSIB-PSOE |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Marita Frau Bernat |
Emilio Alonso Sarmiento (Palma, Mallorca, 8 de juliol de 1942) és un economista i polític mallorquí.
Biografia[modifica]
Va estudiar el batxillerat al Col·legi de Sant Francesc de Palma. En 1963 va cursar Ciències Econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid (1968) i el 1977 es va llicenciar en Història. Va pertànyer des de 1965 al Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Madrid. És membre del PSOE i de la UGT, i el 1979 fou primer secretari de la Federació Socialista Balear i membre Comissió Executiva Federal del PSOE i Secretari d'Administració. També ha estat Conseller d'Ordenació del Territori en el Consell General Interinsular.[1]
Fou elegit diputat per les Illes Balears a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979 i 1989. El 1978-1979 fou Secretari Segon de la Comissió Especial de Medi Ambient del Congrés dels Diputats.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit senador per Mallorca. De 1986 a 1989 fou Vicepresident Primer de la Comissió d'Afers Iberoamericans del Senat d'Espanya.[3] De 1979 a 1986 fou secretari d'economia i finances del PSOE, substituint Carmen García Bloise, i en aquesta qualitat fou l'encarregat d'organitzar un sistema d'empreses que en constituís el seu suport financer.[4] Pel juliol de 1993 fou cridat a declarar pel jutge de delictes monetaris, Miguel Moreiras, en relació al presumpte finançament il·legal del PSOE en el Cas Macosa, però en fou exonerat i deixat en llibertat sense càrrecs.[5] El Cas Macosa fou finalment arxivat en 1997.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Congrñes dels Diputats Primera Legislatura
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats Legislatura Constituent
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Mariano Sánchez Soler. Negocios privados con dinero público. Pamplona: Leer-e, 2010.[Enllaç no actiu]
- ↑ Emilio Alonso admite que hubo pagos de esas al PSOE, pero no de Macosa, El País, 20 de juliol de 1993
- ↑ La juez Palacios archiva el 'caso Macosa' y lo atribuye a las extorsiones urdidas por Estevill a El País, 10 d'octubre de 1997
Enllaços externs[modifica]
- Bloc d'Anne Rojo on intenta fer una biografia d'Emilio Alonso
- Bloc d'Emilio Alonso sobre muntanya
- Emilio Alonso: “Reformar la Constitució és defensar-la”, entrevista a arabalears.cat
Diputats i senadors balears de la Legislatura Constituent (1977- 1979) | ||
|---|---|---|
.svg){kind=small} Diputats |  | |
 Senadors | ||
Diputats i Senadors balears de la Primera Legislatura (1979 - 1982) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
Diputats i Senadors balears de la Tercera Legislatura (1986 - 1989) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
Diputats i senadors balears de la Quarta Legislatura (1989 - 1993) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||