Emilio Botín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emilio Botín en 2010.

Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos (Santander, 1934) és un banquer, propietari i president del Banco Santanter, propietat familiar que ja presidia el seu besavi. És conegut també pels nombrosos processos judicials de corrupció i evasió d'impostos als quals ha estat imputat des de 1994 a 2011.[1] Està casat amb Paloma O'Shea, nomenada marquesa pel rei Joan Carles I en 2008. El seu germà Jaime va dirigir Bankinter.

El 1989, com a director del Banco Santander, va trencar els pactes sobre l'interès que hi havia entre bancs espanyols. Va prioritzar una política expansiva, comprant bancs petits i establint aliances amb altres bancs de diferents països europeus i africans (Banca Champalimaud de Portugal, Société Générale de França, The Royal Bank of Scotland del Regne Unit —les autoritats britàniques el van obligar a vendre la seva participació el 2005—, el Commerzbank d'Alemanya, el San Paolo d'Itàlia i el BCM del Marroc), comprant bancs americans (a Argentina, Xile, Colòmbia, Brasil, Perú, Veneçuela, Mèxic i Estats Units), etc. A Espanya va comprar el Banco Central Hispano i Banesto.

El 1994 va ser imputat per delicte fiscal per la Fiscalía Anti-Corrupción d'Espanya, per no haver pagat els impostos associats a la compra de Banesto ni a unes estranyes operacions de cessió de crèdits per part de la banca Santander a Banesto. Fins al 2008 el Tribunal Suprem d'Espanya va anar arxivant un seguit de procediments oberts contra Emilio Botín i altres directius del seu banc, entre els quals es trobava Rodrigo Echenique Gordillo (relacionat amb el Cas KIO[2]), i diversos membres de la seva família.[3] Una altra causa arxivada, per exemple, també per la Fiscalía Anti-Corrupción, feia referència a les indemnitzacions quantioses que havien rebut Ángel Corcóstegui i José María Amusátegui per la fusió del Santander amb el Hispano. Les investigacions judicials són una constant al llarg de la seva carrera, l'últim procediment judicial al qual està sotmès va començar en juny de 2011, al qual se l'acusa a ell, el seu germà Jaime i els seus fills d'estafa i evasió fiscal d'impostos en comptes opaques a banques de Suïssa.[1]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Carlos Latre el caricaturitza al programa de televisió en català Polònia.

Apareix caricaturitzat en un personatge del llibre ¡Oh no! ¡Voy a entrar en el mundo laboral! de Jason Daniel Greenfield i Martin Towers. En ell es destaca la seva extraordinària capacitat per a escapar de causes judicials.

El crit de Boti, boti, Botín qui no boti, a causa de la seva impopularitat, ha esdevingut un clàssic que s'ha fet conèixer sobretot per les manifestacions dels "indignats a Espanya" transmeses als mitjans de comunicació.[4][5][6][7]

Referències[modifica | modifica el codi]