Emilio Botín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emilio Botín

Emilio Botín el 2010.
Naixement Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos
1 d'octubre de 1934
Santander
Mort 10 de setembre de 2014 (als 79 anys)
Madrid
Causa de mort infart de miocardi
Alma mater Universitat de Deusto
Ocupació Banquer
Conegut/uda per Propietari i president del Banco Santanter
Cònjuge Paloma O'Shea
Fills Ana Patricia
Pares Emilio Botín-Sanz de Sautuola
Ana María García de los Ríos y Caller

Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos (Santander, 1 d'octubre de 1934 - Madrid, 10 de setembre de 2014)[1] fou un banquer, propietari i president del Banco Santanter, propietat familiar que ja presidia el seu besavi. Era conegut també pels nombrosos processos judicials de corrupció i evasió d'impostos pels quals va estar imputat des de 1994 a 2011.[2] Va estar casat amb Paloma O'Shea –nomenada marquesa pel rei Joan Carles I el 2008–, amb qui va tenir sis fills, una de les quals, Ana Patricia, s'encarrega actualment de dirigir la filial britànica del Grup Santander, Santander UK.[1] El seu germà Jaime va dirigir Bankinter.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1989, com a director del Banco Santander, va trencar els pactes sobre l'interès que hi havia entre bancs espanyols. Va prioritzar una política expansiva, comprant bancs petits i establint aliances amb altres bancs de diferents països europeus i africans (Banca Champalimaud de Portugal, Société Générale de França, The Royal Bank of Scotland del Regne Unit —les autoritats britàniques el van obligar a vendre la seva participació el 2005—, el Commerzbank d'Alemanya, el San Paolo d'Itàlia i el BCM del Marroc), comprant bancs americans (a l'Argentina, Xile, Colòmbia, Brasil, Perú, Veneçuela, Mèxic i Estats Units), etc. A Espanya va comprar el Banco Central Hispano i Banesto.

El 1994 va ser imputat per delicte fiscal per la Fiscalía Anti-Corrupción d'Espanya, per no haver pagat els impostos associats a la compra de Banesto ni a unes estranyes operacions de cessió de crèdits per part de la banca Santander a Banesto. Fins al 2008 el Tribunal Suprem d'Espanya va anar arxivant un seguit de procediments oberts contra Emilio Botín i altres directius del seu banc, entre els quals es trobava Rodrigo Echenique Gordillo (relacionat amb el Cas KIO[3]), i diversos membres de la seva família.[4] Una altra causa arxivada, per exemple, també per la Fiscalía Anti-Corrupción, feia referència a les indemnitzacions quantioses que havien rebut Ángel Corcóstegui i José María Amusátegui per la fusió del Santander amb el Hispano. Les investigacions judicials són una constant al llarg de la seva carrera, l'últim procediment judicial al qual va estar sotmès va començar en juny de 2011, en què se l'acusa a ell, el seu germà Jaime i els seus fills d'estafa i evasió fiscal d'impostos en comptes opacs a banques de Suïssa.[2]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Carlos Latre el caricaturitza al programa de televisió en català Polònia.

Apareix caricaturitzat en un personatge del llibre ¡Oh no! ¡Voy a entrar en el mundo laboral! de Jason Daniel Greenfield i Martin Towers. S'hi destaca la seva extraordinària capacitat per a escapar de causes judicials.

El crit de Boti, boti, Botín qui no boti, a causa de la seva impopularitat, ha esdevingut un clàssic que s'ha fet conèixer sobretot per les manifestacions dels "indignats a Espanya" transmeses als mitjans de comunicació.[5][6][7][8]

Referències[modifica | modifica el codi]