Emilio Botín
 Emilio Botín el 2010. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos  1r octubre 1934 Santander (Cantàbria) |
| Mort | 9 setembre 2014 (79 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals i homicidi (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Puente San Miguel |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Deusto |
| Es coneix per | Propietari i president del Banco Santanter |
| Activitat | |
| Ocupació | banquer, empresari |
| Ocupador | Grupo Santander (1999–) Banco Santander (1958–) |
| Família | |
| Cònjuge | Paloma O'Shea (1959–2014) |
| Fills | Ana Patricia |
| Pares | Emilio Botín-Sanz de Sautuola Ana María García de los Ríos y Caller |
| Germans | Jaime Botín |
| Parents | Severiano Ballesteros (gendre) Álvaro Pombo García de los Ríos (cosí germà) |
 | |
Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos (Santander, 1 d'octubre de 1934 - Madrid, 10 de setembre de 2014)[1] fou un banquer, propietari i president del Banco Santanter, propietat familiar que ja presidia el seu besavi. Era conegut també pels nombrosos processos judicials de corrupció i evasió d'impostos pels quals va estar imputat des de 1994 a 2011.[2] Va estar casat amb Paloma O'Shea –nomenada marquesa pel rei Joan Carles I el 2008–, amb qui va tenir sis fills, una de les quals, Ana Patricia, s'encarrega de la direcció del banc des de la seva mort.[1] El seu germà Jaime va dirigir Bankinter.
Biografia
El 1989, com a director del Banco Santander, va trencar els pactes sobre l'interès que hi havia entre bancs espanyols. Va prioritzar una política expansiva, comprant bancs petits i establint aliances amb altres bancs de diferents països europeus i africans (Banca Champalimaud de Portugal, Société Générale de França, The Royal Bank of Scotland del Regne Unit —les autoritats britàniques el van obligar a vendre la seva participació el 2005—, el Commerzbank d'Alemanya, el San Paolo d'Itàlia i el BCM del Marroc), comprant bancs americans (a l'Argentina, Xile, Colòmbia, Brasil, Perú, Veneçuela, Mèxic i Estats Units), etc. A Espanya va comprar el Banco Central Hispano i Banesto.
Fins al 2008 el Tribunal Suprem d'Espanya va anar arxivant un seguit de procediments oberts contra Emilio Botín i altres directius del seu banc, entre els quals es trobava Rodrigo Echenique Gordillo (relacionat amb el Cas KIO[3]), i diversos membres de la seva família.[4] Les investigacions judicials són una constant al llarg de la seva carrera, l'últim procediment judicial al qual va estar sotmès va començar en juny de 2011, en què se'l va acusar a ell, el seu germà Jaime i els seus fills d'estafa i evasió fiscal d'impostos en comptes opacs a banques de Suïssa.[2]
Cultura popular
Carlos Latre el caricaturitza al programa de televisió en català Polònia.
Apareix caricaturitzat en un personatge del llibre ¡Oh no! ¡Voy a entrar en el mundo laboral! de Jason Daniel Greenfield i Martin Towers. S'hi destaca la seva extraordinària capacitat per a escapar de causes judicials.
El crit de Boti, boti, Botín qui no boti, a causa de la seva impopularitat, ha esdevingut un clàssic que s'ha fet conèixer sobretot per les manifestacions dels "indignats a Espanya" transmeses als mitjans de comunicació.[5][6][7][8]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emilio Botín |
- ↑ 1,0 1,1 «Mor el banquer Emilio Botín». Diari Ara. [Consulta: 10 setembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Nueva investigacion judicial a Botín El País (castellà)
- ↑ El Confidencial: «De la Rosa a Echenique: "¿No es cierto que usted me pidió trabajo, reñido con Botín, y yo le ofrecí mil millones?"» (castellà)
- ↑ El País: «Emilio Botín sale airoso de otro procedimiento judicial» (castellà)
- ↑ Santiago, Vigo y A Coruña congregaron las mayores concentraciones de la jornada del 19-J La Voz de Galicia (castellà)
- ↑ Cuento de un parado indignado ABC (castellà)
- ↑ 15-M: Galicia se manifiesta con esclavos y plañideras contra el pacto del euro El Progreso (castellà)
- ↑ Busqui, compari... El Punt (català)