Emilio Gastón Sanz
| Nom original | (es) Emilio Gastón  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 gener 1935 Saragossa (Espanya) |
| Mort | 22 gener 2018 (83 anys) Saragossa (Espanya) |
| 67è Justícia Major d'Aragó | |
| 1988 – 1993 ← Blas de Canellas – Juan Bautista Monserrat → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 4 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, polític, advocat, esperantista |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Pare | Rafael Gastón Burillo |
| Germans | Enrique Gastón Sanz |
| Parents | Emilio Gastón Ugarte (avi patern) |
Emilio Gastón Sanz (castellà: Emilio Gastón) (Saragossa, 8 de gener de 1935 - Saragossa, 22 de gener de 2018)[1] fou un advocat i polític espanyol.
Biografia[modifica]
Va estudiar amb Labordeta i altres futurs intel·lectuals aragonesos, amb els que va fundar la revista Andalán.[2] Fundador de l'Aliança Socialista d'Aragó el 1974 i del PSA (Partit Socialista d'Aragó), va promoure la Comissió Aragonesa Pro Alternativa Democràtica, que va organitzar manifestacions a Casp en 1975 i 1976 reclamant autonomia per Aragó. Va ser elegit diputat en el Congrés després de les eleccions generals espanyoles de 1977 fins al 1979, i fou portaveu del Grup Mixt i vocal de la Diputació Permanent.[3]
Després de la integració de gran part de la militància del PSA en el PSOE, Gastón va seguir al capdavant del partit, però sense tornar a aconseguir acta de diputat. Posteriorment va ocupar el càrrec de Justícia d'Aragó entre 1988 i 1993, el primer després de la restauració de la democràcia a Espanya.
Com a esperantista, participà a nombrosos congressos nacionals i internacionals d'aquesta llengua auxiliar internacional.[2] És fill de Rafael Gastón i nebot d'Emilia Gastón i d'Inés Gastón. També és net d'Emilio Gastón Ugarte, advocat i esperantista aragonès. Entre 1920 i 1923 Gastón Ugarte va ser el principal organitzador del moviment d'acollida que hi va haver a l'estat espanyol de 330 nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[4][5]
Poemari[modifica]
- El hombre amigo Mundo, 1958
- Y como mejor proceda digo, 1976
- Pronunciamiento, 1978
- Abandonado en el ensueño como único vehículo de confianza, 1981
- Musas enloquecidas (Prensas Universitarias de Zaragoza, 1986)
- El despertar del hombre selva (Endymion, 1987)
- Emilio Gastón. Antología épica (Amelia Romero ed., l990)
- Manifiestos (Huerga y Fierro, 1995)
- Acracia feliz (La Torre degli Arabeschi, 2007)
- La Subordania: epopeya chesa sin d'acabanza. (Rolde de Estudios Aragoneses, 2007)
Enllaços externs[modifica]
- «Emilio Gastón Sanz». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
Referències[modifica]
- ↑ «Fallece el político y escritor Emilio Gastón, primer Justicia de Aragón y diputado constituyente al Congreso» (en castellà). El Diario, 22-01-2018 [Consulta: 25 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Gastón Sanz, Emilio» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Cortès i Braña, Lurdes. Interessos al voltant de l'ajuda als infants després de la Primera Guerra Mundial: el cas dels nens austríacs recollits a Espanya amb l'ajuda d'esperantistes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2008.
- ↑ Rodríguez Hernández, José María «The Esperantist Movement's humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the International Red Cross». International Review of the Red Cross, 21 (135), 1996, pàg. 340-348. Arxivat de l'original el 2012-10-17 [Consulta: 19 octubre 2014]. Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine.