Emilio Ortuño Berte
  | |||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1862 Orà (Algèria) | ||||||||||||||||||||||||
| Mort | 1936 (73/74 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||
 Ministre de Foment | |||||||||||||||||||||||||
| 17 de febrer de 1920 – 1 de setembre de 1920[1] | |||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Enginyer | ||||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Conservador | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Emilio Ortuño Berte (Orà, 28 de setembre de 1862 – Madrid, octubre de 1936) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia[modifica]
Va néixer a Orà el 28 de setembre de 1862[2] Llicenciat en Enginyeria de Camins a l'Escola de Camins de Madrid on impartirà classes com a professor i més tard com a catedràtic,[3] era emparentat per matrimoni amb Francisco Silvela qui el fa iniciar la seva carrera política en el si del Partit Conservador amb qui concorre a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les quals obté un escó al Congrés per Arévalo (Àvila). En dues altres convocatòries tornarà a obtenir un escó per aquesta circumscripció electoral.
Va ser ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament van presidir Allendesalazar i Dato. També va ser l'últim espanyol que participà en la Comissió Consultiva Internacional per a l'ampliació del Canal de Suez.[4]
Va ser nomenat subsecretari de presidència en 1907 sota Antoni Maura i Director General de Correus en 1908 i com a tal, a més de crear la Caixa Postal d'Estalvis, va sotmetre al servei de Correus i Telègrafs a una important modernització destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrid.
Va morir assassinat en 1936 a Madrid.[2] Un carrer porta el seu nom a Madrid (districte de Vallecas) i una altra al centre urbà de Benidorm (província d'Alacant).
Obres[modifica]
- Reformas de correos (1911)
- El problema ferroviario. Algunas consideraciones acerca del nuevo régimen para la explotación de los ferrocarriles del servicio público (1917)
Referències[modifica]
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 23 maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Ortuño Berte, Emilio». Congrés dels Diputats.
- ↑ Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p.162.
- ↑ Eduardo Saavedra y la Comisión Consultiva Internacional para la ampliación del Canal de Suez a la Biblioteca de Caminos (UPM)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Amalio Gimeno Cabañas |
Ministre de Foment (febrer-setembre) 1920 |
Succeït per: Luis Espada Guntín |
