Emilio Serrano Ruiz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Emilio Serrano (Vitòria, 13 de març de 1850 - Madrid, 8 d'abril de 1939) va ser un compositor i pianista basc. Més que per la seua pròpia obra, ha passat a la història per la seua tasca com a professor de tota una generació de compositors en haver accedit a la plaça de catedràtic de composició del Conservatori de Madrid l'any 1894, on entre altres alumnes i tingué a Julio Gómez García, succeint en aquest càrrec a Emilio Arrieta.

Va ser deixeble de Joaquín Espín y Guillén i Hilarión Eslava. Molt apreciat en la Cort, i havent estat mestre de música d'Isabel II, va apostar per la creació d'una òpera nacional. En la dècada del 1890 va estrenar diverses òperes que li van donar molta reputació.

Posteriorment es va orientar vers la sarsuela obtenint un cert èxit en l'any 1924 amb La Bejarana

Va ser membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Obres[modifica | modifica el codi]

Llista no exhaustiva

Òpera[modifica | modifica el codi]

Sarsuela[modifica | modifica el codi]

Altes obres[modifica | modifica el codi]

  • 1887 Simfonia en Mi bemoll
  • 1908 La primera salida de Don Quijote, poema simfònic
  • Quartet de corda en re menor
  • Canciones del hogar, per a veu i orquestra