Emirat d'Ixbíliya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emirat d'Ixbíliya
Ubicació de l'Emirat d'Ixbíliya

L'Emirat d'Isbiliya al segle XI

Capital Ixbíliya (Sevilla)
Creació 1023 Independència del Califat de Còrdova
Dissolució 1091 Conquesta Almoràvit
Llengua oficial Àrab


L'emirat o taifa d'Ixbíliya (en àrab طائفة أشبيلية, Ṭāʾifa Ixbīliya) fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091. El primer governant fou Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad, al qual el va succeir el seu fill Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid i a aquest, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, darrer monarca de l'emirat.

Van aconseguir dominar tota l'Andalusia occidental[1] i l'emirat de Múrsiya,[2] però a causa dels tributs que havien de pagar al rei de Castella la potència en què s'havia convertit es va anar afeblint amb el temps, sent presa pels almoràvits el 1091.[3] A l'època almohade es van construir la Giralda, els Reials Alcàssers i l'actual església de Sant Marc.

Un any després que Alfons VI de Castella havia conquerit Tulàytula als musulmans, Al-Mútamid, l'emir d'Isbiliya[4] va sol·licitar l'ajuda militar de Yússuf ibn Taixfín. El militar va desembarcar a Al-Yazira al-Jadrā (Algesires) al capdavant de l'exèrcit almoràvit, amb el qual es va dirigir cap al nord. El monarca castellà, que va tenir el suport dels monarques catalans i aragonès, va sortir a trobar-lo, sent derrotat a la batalla d'az-Zal·laqa, després de la qual, els almoràvits van conquerir les diferents taifes.

Emirs d'Isbiliya[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Viguera Molíns, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes (en castellà). RBA, 2007, p. 132. ISBN 84-473-4815-6. 
  2. González Palencia, Ángel. Historia de la España musulmana (en castellà). MAXTOR, 2005 (1929), p. 80. ISBN 8497612078. 
  3. Blanco Freijeiro, Antonio; Morales Padrón, Francisco. Historia de Sevilla (en anglès). Universidad de Sevilla, 1992, p. 152. ISBN 847405818X. 
  4. Alberto Cañada Juste. Batalla de Cutanda