Emirat de Niebla
L'Emirat o taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.
Emirat de Labla (1023-1053)[modifica]
El 1023/1024 es va revoltar a la ciutat Abu l-Abbas Ahmad ibn Yahya al-Yahsubi, de la principal família local àrab, el qual fou proclamat emir amb el títol de Tadj al-Dawla,[1] sent reconegut també pels habitants de Gibraleón. El 1041 el va succeir el seu germà Muhammad al-Yahsubi Izz al-Dawla que va tenir dificultats amb el rei Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid de Sevilla i va aconseguir el suport d'al-Muzaffar de Badajoz; finalment Sevilla i Badajoz van fer la pau amb la mediació de Còrdova el 1051 i els regnes i els senyors locals van fer submissió al rei sevillà i al fals califa, i van pagar tribut per evitar l'annexió. Muhammad va aconseguir la protecció del jahwàrida Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid de Còrdova (1051) i es va retirar a aquesta ciutat, deixant Niebla al seu nebot Abu Nasr Fath ibn Khalaf ibn Yahya Nasir al-Dawla que va pactar amb Sevilla el pagament del tribut. El 1053 el rei de Sevilla va cridar als petits senyors local, i llavors per sorpresa els va tancar en uns banys i els va matar per asfíxia i llavors va atacar Niebla i va devastar el territori, obligant a Fath a retirar-se a Còrdova on va morir un temps després. Labla va restar en mans dels abbàdides de Sevilla fins al 1091 quan fou ocupada pels almoràvits.
Emirat de Labla (1146-1150)[modifica]
Hostil als almoràvits, Yusuf ibn Ahmad al-Bitrudji es va revoltar en 1145 i establí un nou emirat independent, que fou atacat per Ibn Ghaniya. El 1146 la ciutat es va rendir a l'almohade Barraz al-Masufi però Al-Bitrudji es va mantenir a Tejada. L'emirat va acabar sotmès després de l'assalt dels almohades a Labla en 1155.[2]
Emirat de Labla (1234-1262)[modifica]
Amb l'enfonsament dels almohades s'hi va fer independent Suayb ibn Mahfuz en 1234 amb un territori que incloïa Huelva,[3] Saltes i part de l'Algarve. El 1235 fou assetjada per Ibn Hud però el setge fou aixecat per les tropes castellanes a canvi de reconèixer la sobirania de Ferran III de Castella.[4] El 1262 Ibn Mahfuz fou assetjat a Niebla per Alfons X de Castella durant 9 mesos i va haver de capitular i la ciutat i regió fou annexionada a Castella. En el setge de Labla els musulmans van utilitzar per primera vegada a Occident la pólvora amb fins bèl·liques, en utilitzar-se per a accionar uns primitius canons.[5] Posteriorment Alfons X li va concedir un Fur Reial amb la finalitat d'obligar a la seva repoblació cristiana.
Llista d'emirs[modifica]
- Abu l-Abbas Ahmad ibn Yahya al-Yahsubi Tadj al-Dawla 1023-1041
- Muhammad al-Yahsubi Izz al-Dawla 1041-1051
- Abu Nasr Fath ibn Khalaf ibn Yahya Nasir al-Dawla 1051-1053
- Yusuf ibn Ahmad al-Bitrudji (1145-1150)
- al-Wahbi 1150
- Suayb ibn Mahfuz en 1234 - 1262
Referències[modifica]
- ↑ Scales, Peter C. The Fall of the Caliphate of Córdoba: Berbers and Andalusis in Conflict (en anglès). Brill, 1993, p. 179. ISBN 9004098682.
- ↑ Itinerario cultural de Almorávides y Almohades (en castellà). Fundación El legado andalusì, 1999, p. 219. ISBN 8493061506.
- ↑ II Congreso Internacional La Ciudad en al-Andalus y el Magreb (en castellà). Fundación El legado andalusì, 2002, p. 347. ISBN 8493205176.
- ↑ García Fitz, Francisco. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998, p. 104. ISBN 8447204219.
- ↑ Repollés, José. Historia de España (en castellà). Ediciones Petronio, 1973, p. 229.
Bibliografia[modifica]
- E. Levi Provençal, Historia de la España Musulmana
- Enciclopèdia Espasa, volum 38, pàgs. 632-633