Emissió per efecte de camp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L' emissió per efecte de camp és l'emissió d'électrons induïda per camps electromagnètics externs. Es pot produir a partir d'una superfície sòlida o líquida, o directament a nivell d'un àtom en un mitjà gasós.

La teoria de l'emissió de camp a partir de metalls va ser descrita per William Alfred Fowler i Lothar Nordheim.[1]

Càlcul del corrent[modifica | modifica el codi]

El corrent  j d'emissió d'electrons es calcula utilitzant l'equació coneguda com a equació de Fowler-Nordheim:


j(E) = K_1 {{|E|^2}\over \phi}\cdot e^{-K_2 \cdot \phi^{3 \over 2}/|E|}
amb

 E : intensitat del camp elèctric
 K_1, K_2 : paràmetres que depenen del material i la geometria del camp
 \phi : producte de sortida

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]