Emma Bonino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emma Bonino
Emma Bonino

Ministra d'Afers Estrangers
Mandat
28 d'abril de 2013 – en el càrrec
Precedida per Mario Monti ad interim

Vicepresidenta del Senat de la República
Mandat
6 de maig de 2008 – 15 de març de 2013

Ministra de Política Europea i Comerç Internacional
Mandat
17 de maig de 2006 – 7 de maig de 2008
Precedida per Giorgio La Malfa
Succeïda per Andrea Ronchi

Mandat
23 de gener de 1995 – 15 de setembre de 1999
Precedida per Christiane Scrivener
Succeïda per David Byrne

Naixement 9 de març de 1948
Bra (Piemont, Itàlia)
Partit polític Partit Radical

Emma Bonino (Bra, Piemont, Itàlia 1948) és una política italiana, membre del Parlament italià i ex Ministra de Política Europea i Comerç Internacional en el govern de Romano Prodi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda el 9 de març de 1948 a la població de Bra, prop de Cuneo. Després d'estudiar estudis primaris a la seva ciutat natal, va llicenciar-se en llengües i literatura moderna a la Universitat Bocconi de Milà, realitzant una tesi sobre l'autobiografia de Malcolm X.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de la dona.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Política italiana[modifica | modifica el codi]

El 1975 fundà el Centre d'Informació sobre l'esterilització i l'avortament i promogué un referèndum per la legalització de l'avortament a l'estat italià, sent arrestada per primer cop per desobediència civil.

L'any següent el Partit Radical es presentà per primer cop a les eleccions, sent Bonino escollida membre de la Càmara de Representants italiana. Una condició que seria repetida en 6 legislatures més: 1979, 1983, 1987, 1992, 1994 i 2006.

El 1986 fou una de les promotores principals del referèndum contra l'energia nuclear que va permetre abandonar el programa civil nuclear a Itàlia. El 1994 fou designada pel Govern italià cap de la delegació nacional a l'Assemblea General de les Nacions Unides per parlar sobre la Moratòria sobre la Pena de mort.

El 17 de maig de 2006 Bonino fou nomenada Ministra de Política Europea i Comerç Internacional en el govern de Romano Prodi, guanyador de les eleccions generals de 2006 davant Silvio Berlusconi.

Ocupà la vicepresidència del senat italià de maig del 2008 a març de 2013. A les eleccions que se'n seguiren, es presentà en la llista Amnistia e Libertà, però no fou reelegida senadora. Tanmateix l'abril de 2013 entrà en el govern de concentració d'Enrico Letta com a Ministra d'Afers Exteriors.

Política europea[modifica | modifica el codi]

Bonino durant una marxa contra la fam al món

El 1979 fou escollida membre del Parlament europeu, i posteriorment fou reescollida el 1984 i 1999. Des de la seva acta de diputada europea va iniciar els seus treballs en favor de la dona i dels més desafavorits, així com contra els governs autoritaris.

Entre 1980 i 1981 va promoure diverses campanyes pels drets civils dels ciutadans de l'Europa de l'est, així com de la instauració d'una Cort Penal Internacional (avui dia establerta a La Haia). El 1981 va fundar l'associació "Food and Disarmament International", de la qual és secretaria general des de 1985, i amb la qual pretén donar a conéixer el problema de la fam al món.

El 1993 va promoure davant les Nacions Unides l'establiment del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, tribunal específic per investiguar i jutjar els crims comessos durant la guerra dels Balcans i les seves sequel·les.

Comissària europea[modifica | modifica el codi]

Emma Bonino en una visita a Kabul

El 1995 Bonino fou nomenada Comissària Europea de Salut,
Protecció al Consumidor, Comissària Europea d'Assumptes Pesquers i Marítims així com de l'Oficina europea d'ajuda humanitària, sota la Comissió presidida per Jacques Santer. El 26 de gener d'aquell any, quaranta hores després de prendre possessió del seu càrrec, viatjà fins a Sarajevo i Mostar per denunciar la impotència de la Unió Europea i el desinterés de l'ONU sobre el conflicte dels Balcans i per fer tancar els ulls davant la neteja ètnica que s'hi estava desenvolupant. El 1996 denuncià l'abandonament de Rwanda per part de la Comunitat Internacional davant el genocidi comés per les ètnies Tutsi i Hutu.

Bonino, com a responsable d'ajuda humanitària de la Comissió Europea, realitzà diversos viatges a zones en conflicte: Somàlia, denunciant el règim dels Senyors de la Guerra; Sudan; Kurdistan, ofegat per les sancions imposades al règim de Saddam Hussein; Afganistan, on denuncià el règim dels Talibans per les seves restriccions a la població, i a la dona en especial; Guinea Bissau, on medià entre govern i guerrilla; i Sierra Leone.

El 15 de març de 1999 dimití del seu càrrec, igual que la resta de la Comissió de Jacques Santer, per les acusació de frau i malversació de fons sobre la comissària Edith Cresson, restant però en el seu càrrec fins al novembre en la itnerina Comissió Marín.

El juny d'aquell mateix any es presentà novament a les eleccions europees amb la seva pròpia formació, Lista Bonino, aconseguint el 8,5 % dels vots italians i aconseguint 7 eurodiputats. El 2004 la Lista Bonino s'afilià al Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma Bonino


Precedida per:
Christiane Scrivener
Comissària Europea de Salut i
Protecció al Consumidor

1995 - 1999
Succeïda per:
David Byrne
Precedida per:
Ioannis Paleokrassas
Comissària Europea d'Assumptes Pesquers i Marítims
1995 - 1999
Succeïda per:
Franz Fischler
Precedida per:
Giorgio La Malfa
Ministra de Política Europea i Comerç Internacional
2006 - 2008
Succeïda per:
Andrea Ronchi