Emma Suárez Bodelón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:48, 6 set 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEmma Suárez Bodelón

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Emma Suárez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Premis

IMDB: nm0840772 Allocine: 17667 Allmovie: p154021 TMDB.org: 24974 Modifica el valor a Wikidata

Emma Suárez Bodelón (Madrid, 25 de juny de 1964) és una actriu espanyola.[1]

Biografia

Nascuda en una família allunyada de l'espectacle i sense especial vocació d'actriu, amb catorze anys és seleccionada en un càsting juvenil per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de Memòries de Leticia Valle, de l'escriptora Rosa Chacel.

Decideix llavors dedicar-se professionalment a la interpretació i en 1982 debuta en el teatre amb El cementiri dels ocells, obra d'Antonio Gal·la en la qual comparteix escenari amb Irene Gutiérrez Caba i Encarna Pas.

Actriu autodidacta, treballa en pel·lícules de directors de renom com Antonio Betancor (1919: Crònica de l'alba), José Luis Garci (Sessió contínua) o José Luis Borau (Tata meva) i amb nous valors com Isabel Coixet (Massa vell per a morir jove).

En 1986 encarna a la neboda i confident de Carlota Núñez (Concha Cuetos) en la sèrie de TVE Tristesa d'amor. La seva labor teatral prossegueix en les obres Baixar-se al moro i La Chunga.

Convertida en una ferma promesa molt bé acollida per la crítica, en 1989 assumeix el seu primer paper principal com a actriu adulta en La blanca coloma, de Juan Miñón, on coincideix amb Francisco Rabal i Antonio Banderes.[2]

Durant la dècada de 1990 se succeeixen els seus èxits cinematogràfics, aconseguint notable popularitat i prestigi. Les pel·lícules que roda amb el novell Julio Medem (Vacas, L'esquirol vermell i Terra) anticipen la trucada de Pilar Miró per protagonitzar El gos de l'hortolà i El teu nom enverina els meus somnis. En totes elles forma una sòlida parella artística amb l'actor Carmelo Gómez.

En 1997 torna a la televisió amb la sèrie Benvolgut mestre. Posteriorment es mostra més selectiva en els seus projectes per al cinema i reprèn la seva carrera teatral; en 2002 protagonitza al costat d'Aitana Sánchez-Gijón l'obra Les criades, de Jean Genet amb adreça de Mario Gas. Altres muntatges en els quals intervé són Proserpina, Persèfone (a les ordres de Bob Wilson) i Oncle Vania (donant vida al personatge d'Elena).

Després de rodar Visionaris i El cavaller El Quixot amb Manuel Gutiérrez Aragó, en 2004 encarna a la dona que s'enamora del pres Juan José Garfia en la pel·lícula Hores de llum. Més recents són les seves actuacions en Baix els estels, La casa del meu pare i La mosquitera.

Entre els seus treballs televisius cal destacar El pantà, Explica'm com va passar i Caçadors d'homes.

Candidata en quatre ocasions al Premi Goya, en 1996 s'imposa a Concha Velasco i Ana Torrent amb la seva aclamada interpretació en vers en la pel·lícula El gos de l'hortolà, de Pilar Miró, que també li reporta, entre altres, el premi Fotogrames de Plata.

En el personal, va estar casada amb el realitzador Juan Estelrich Jr., qui la va dirigir en els llargmetratges La vida làctica i Pintades i amb qui va tenir el seu primer fill, Juan (nascut en 1992). Després de la ruptura amb Estelrich, Suárez va ser parella del músic Andy Chango, amb qui va tenir la seva segona filla, Ada Marta (nascuda en 2005).

Filmografia

Cinema

  • Julieta, (Pedro Almodóvar, 2016)
  • La propera pell (Isaki Lacuesta, 2015)
  • Novençans (Pablo Aragüés, 2015)
  • Falling Apart (Ana Rodríguez Rosell, 2015)
  • Van morir per sobre de les seves possibilitats (Isaki Lacuesta, 2014)
  • Buscant a Eimish (Ana Rodríguez Rosell, 2012)
  • Àrea de descans (Michael Aguilo, 2011)
  • Per a què serveix un ós? (Tom Fernández, 2011)
  • La mosquitera (Agustí Vila, 2010)
  • Herois (Pau Freixas, 2010)
  • La casa del meu pare (Gorka Merchán, 2009)
  • Óscar, una passió surrealista (Lucas Fernández, 2008)
  • Tots els dies són teus (José Luis Gutiérrez Arias, 2007)
  • Sota els estels (Félix Viscarret, 2007)
  • Hores de llum (Manuel Matji, 2004)
  • Sansa (Siegfried, 2003)
  • El cavaller El Quixot (Manuel Gutiérrez Aragó, 2002)
  • La dama de Porto Pim (José Antonio Salgot, 2001)
  • Visionaris (Manuel Gutiérrez Aragó, 2001)
  • Petons per tots (Jaime Chávarri, 2000)
  • Sobreviuré (Alfonso Albacete i David Menkes, 1999)
  • La ciutat dels prodigis (Mario Camus, 1999)
  • Cop d'estadi (Sergio Cabrera, 1998)
  • El teu nom enverina els meus somnis (Pilar Miró, 1997)
  • El gos de l'hortolà (Pilar Miró, 1996)
  • Terra (Julio Medem, 1996)
  • Pintades (Juan Estelrich Jr., 1996)
  • Una casa als afores (Pedro Costa, 1995)
  • Encén la meva passió (José Miguel Ganga, 1994)
  • L'esquirol vermell (Julio Medem, 1993)
  • Vacas (Julio Medem, 1992)
  • Orquestra Club Virginia, (Manuel Iborra, 1992)
  • La vida làctica (Juan Estelrich Jr., 1992)
  • Tramontana (Carlos Pérez Ferré, 1991)
  • Tot sol amb tu (Eduardo Campoy, 1990)
  • Contra el vent (Paco Periñán, 1990)
  • La blanca coloma (Juan Miñón, 1989)
  • La lluna negra (Imanol Uribe, 1989)
  • Massa vell per a morir jove (Isabel Coixet, 1988)
  • Blancaflor, la filla del diable (Jesus García de Propietàries, 1988)
  • En penombra (José Luis Lozano, 1987)
  • Ofici de nois (Carlos Romero Marchent, 1986)
  • Tata meva (José Luis Borau, 1986)
  • Ferro dolç (Francisco Rodríguez, 1985)
  • Marbella, un cop de cinc estels (Miguel Bell, 1985)
  • El jardí secret (Carlos Suárez, 1984)
  • Sessió contínua (José Luis Garci, 1984)
  • 1919: Crònica de l'alba (Antonio Betancor, 1983)
  • Memòries de Leticia Valle (Miguel Ángel Rivas, 1980)

Televisió

  • Sofia (2010) - TV Movie
  • Vol IL 8714 (2010) - TV Movie
  • Caçadors d'homes (2008)
  • Hospital Central (2007) - 3 episodis
  • Explica'm com va passar (2004)
  • El Pantà (2003)
  • Benvolgut mestre (1997)
  • Tristesa d'amor (1986)

Teatre

Emma Suárez (dreta) al costat de l'elenc dels fills de Kennedy
  • Els fills de Kennedy (2013-2014)
  • Desig (2013)
  • Vells temps (2012)
  • L'avaria (2011-2012)
  • Calpurnia (2011)
  • Antígona (2011)
  • Oncle Vania (2008)
  • A Electra li senti bé el dol (2005-2006)
  • Proserpina, Persèfone (2004)
  • Les criades (2002)
  • La Chunga (1987)
  • Baixar-se al moro (1985-1986)
  • El cementiri dels ocells (1982-1983)

Premis i candidatures

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Millor interpretació femenina protagonista La mosquitera Candidata
2007 Sota els estels Candidata
1996 El gos de l'hortolà Guanyadora
1993 L'esquirol vermell Candidata
Fotogrames de Plata
Any Categoria Pel·lícula/Seriï Resultat
1997 Millor actriu de televisió Benvolgut mestre Candidata
1996 Millor actriu de cinema El gos


del hortelanoTierraTu nom enverina els meus somnis

Guanyadora
1993 L'esquirol vermell Candidata
1990 Tot sol


contigoContra el vientoLa blanca palomaLa lluna negra



Candidata
Premis de la Unió d'Actors
Any Categoria Pel·lícula/Seriï Resultat
1997 Millor interpretació protagonista de televisió Benvolgut mestre Candidata
1996 Millor interpretació protagonista de cinema El gos de l'hortolà Candidata
1993 L'esquirol vermell Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Millor actriu Orquestra Club Virginia Guanyadora
Premis Gaudí
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Millor interpretació femenina principal La mosquitera Candidata
Altres premis
  • Premi de l'Assemblea de Directors, Realitzadors Cinematogràfics i Audiovisuals Espanyols (1989), per la blanca coloma.
  • Premi Ondas 1996 a la millor actriu, per Terra i El teu nom enverina els meus somnis.
  • Premi Sant Jordi a la millor actriu (1990 i 1994), per la blanca coloma i L'esquirol vermell.
  • Premi Turia a la millor actriu (1994), per l'esquirol vermell; premi especial en 2004 per Hores de llum.
  • Premio Zàping a la millor actriu (2009), per Caçadors d'homes.
  • Premi a la millor actriu de la 55a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (2010), per la mosquitera.
  • Premi a la millor interpretació femenina en la XVI edició del Premi Cinematogràfic José María Forqué (2010), per la mosquitera.
  • Premio Teatre de Rojas a la millor interpretació femenina (2011), per l'avaria.

Referències

  1. «imdb» (en català). a2431. [Consulta: 8 abril 2016].
  2. «Alohacriticon».
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1992». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 10 gener 2016].

Enllaços externs