Emmagatzematge òptic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L' Emmagatzematge òptic , és una variant d'emmagatzematge informàtic sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació/reproducció es realitzen mitjançant uns raigs làser que interpreten les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió. Els suports d'emmagatzematge que fan ús d'aquest tipus de suport són: el Compact Disc i els formats derivats d'aquest, el DVD, el Blu-Ray Disc, l'UMD i el HD-DVD.

Enregistrament[modifica | modifica el codi]

Durant la gravació, un díode làser emet rajos cap a un mirall situat en el capçal i la llum reflectida en el mirall travessa una lent i queda enfocada en un punt sobre la base de policarbonat del disc. Aquesta llum enfocada va gravant buits ('pits' o pous), que contrasten amb les zones on no hi ha buits ('lands' o sortints).

Els punts (tant lands com pits) tenen una profunditat de 0'6 micres. Els lands i pits configuren una mena de codi Morse que serà reinterpretat en la fase de reproducció durant la conversió D/A.

Aquests buits es van gravant en una única espiral (en la qual es poden arribar a integrar 99 pistes, tenint la separació entre les pistes una amplada d'1,6 micres). L'espiral comença a l'interior del disc (propera al centre), i finalitza en la part externa.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La lectura òptica és relativament senzilla. Durant la reproducció, quan el raig làser incideix sobre la capa d'alumini reflectant, la llum és reflectida, dispersada i reencaminada mitjançant una sèrie de lents i miralls cap a un fotodíode receptor.

Aquest fotodíode és capaç d'interpretar el senyal digital. Això es deu al fet que la llum que arriba a la vall és reflectida i va desfasada mig període respecte a la que ve del sortint (pit) que és dispersada. Això permet a l'fotodíode convertir la informació òptica al codi binari:

  • Es dóna el valor 0 tant a la successió de sortints (lands), com a la successió de no sortints (pits).
  • Es dóna el valor 1 si es produeix un canvi de superfície en el sentit que sigui: tant PIT - LAND, com LAND - PIT.

Un cop interpretat el senyal digital, l'envia a un convertidor D/A (digitals analògic) que transforma el senyal digital en senyal elèctric (analògic).

Aquest senyal de sortida serà enviat als equips que hagin d'amplificar, processar o convertir novament en pressió sonora per poder sentir-la.

Tipus d'emmagatzematge òptic[modifica | modifica el codi]

Formats digitals d'àudio sobre disc òptic
Empresa Any Còdec Resolució Freqüència de mostreig Resposta en freqüència Rang dinàmic Bit rate Nombre màxim de pistes Capacitat Temps màxim de gravació
CD Audio Sony i Philips 1982 PCM 16 bits 44,1 kHz 20 Hz a 20 kHz 90 dB 1,4 Mb/s 2 650 Mb 74 minuts
Minidisc Sony 1991 ATRAC 16 bits 44,1 kHz 20 Hz a 20 kHz 90 dB 292 kb/s 2 1 Gb 45 hores
DVD-Audio Pioneer i Mathushita 1997 MLP 16, 20 o 24 bits 44,1/48/88,2/96/176'4 i 192 kHz 20 Hz a 80 kHz 120 dB 9,6 Mb/s 6 4,7 Gb 622 minuts (10 hores i 22 minuts)
SACD Philips i Sony 1999 DSD 16, 20 o 24 bits 2,8 MHz 20 Hz a 100 kHz 120 dB 2,8 Mb/s 6 4,7 Gb 74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmagatzematge òptic Modifica l'enllaç a Wikidata