Emmanuel Carrère

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emmanuel Carrière
Carrere2.JPG
Emmanuel Carrère al Saló del Llibre de París el 2007
Naixement 9 de desembre de 1957 (1957-12-09) (56 anys)
París, França
Activitat Escriptor
País França
Gèneres Novel·la, autoficció

Emmanuel Carrère (París, 9 de desembre de 1957) és un escriptor, guionista i realitzador francès, diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences Po).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Emmanuel Carrère és el fill de Louis Édouard Carrère, sovint conegut com a Louis Carrère d'Encausse, després de casar-se amb la historiadora i membra de l'Acadèmia Francesa Hélène Carrère d'Encausse.[1]

Carrère va estudiar a l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Sciences Po). Gran part de la seva obra, tant de ficció com de no ficció, se centra entorn els temes principals de la interrogació de la identitat, el desenvolupament de la il·lusió i el sentit de la realitat. S'han fet adaptacions cinematogràfiques de diverses de les seves novel·les; el 2005 va dirigir personalment l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la El bigoti. També va ser el president del jurat d'Inter 2003.

Formà part del jurat del Festival de Canes 2010 i 2012.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Llargmetratges
    • La Classe de neige de Claude Miller, adaptació de la novel·la del mateix títol. Premi especial del jurat del Festival de Cannes, 1998.
    • Angel.1999
    • L'Adversaire.2002
    • Le soldat perdu, Reportatge (2003)
    • Retour à Kotelnitch, documental (2003).
    • La Moustache, realitzador i co-guionista, amb Jérôme Beaujour (2005).
  • Telefilms:
    • Léon Morin prêtre.
    • Monsieur Ripois.
    • Le Blanc à lunettes, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
    • Les Clients d'Avrenos, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
    • Pêcheur d'Islande, a partir d'una novel·la de Pierre Loti.
    • Denis, amb guió de Catherine Corsini.
    • Désiré Landru.
    • Sous les vents de Neptune de Josée Dayan, guionista (2008).
    • L'Homme aux cercles bleus de Josée Dayan, co-guionista (2009).
    • L'Homme à l'envers de Josée Dayan, guionista (2009).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Intermédiaire des chercheurs et curieux 486–496 (1992), p. 77.
  2. «The Jury for the Cinéfondation and Short Films». Cannes Film Festival. [Consulta: 2012-03-29].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuel Carrère Modifica l'enllaç a Wikidata