Emmanuel Hiel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust d'Emanuel Hiel, Schaarbeek

Emmanuel Hiel, també conegut com a Emanuel Hiel (Sint-Gillis-bij-Dendermonde, 30 de maig 1834 - Schaarbeek, 27 d'agost de 1899), fou un poeta i escriptor en neerlandès de Flandes a Bèlgica.

Va obrir una llibreria a Sint Gillis només amb llibres en llengua flamenca, cosa que era un repte en la seva època. Va escriure i traduir moltes cançons. La seva llibreria va fer fallida i se'n va anar a Brussel·les per a esdevenir funcionari al servei de duana de la ciutat de Brussel·les i més tard com a funcionari al ministeri d'afers interiors de Bèlgica. Al 1869 va esdevenir bibliotecari del Koninklijk Nijverheidsmuseum (museu reial de la indústria) i professor de dicció de neerlandès al Conservatori reial de Brussel·les.

Va influenciar molt el compositor Peter Benoit. Junts van actuar per a promoure el neerlandès i la cultura neerlandesa a una època a la qual el jove estat belga feia tot per a eradicar tot el que no era pas francès.

Emmanuel Hiel va morir a l'edat de 65 anys el 1899.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Looverkens (1859)
  • Nieuwe liedekens (Cançons noves)(1861)
  • Gedichten (Poemes)(1863)
  • Lucifer (1865)
  • De wind (El vent) (1865)
  • De Schelde (L'Escalda) (1867)
  • Gedichten (Poemes) (1868)
  • De liefde in het leven (L'amor de la vida) (1870)
  • Psalmen, zangen en oratoria (Salms, cants i oratoris) (1870)
  • Gedichten (Poemes) (1874)
  • Jan Borluut (1875)
  • Bloemeken (Flor petita) (1876)
  • Held Zannekin, 1879
  • Hymnus aan de schoonheid (Himne a la bellesa) (1882)
  • Historische zangen (Cants històrics) (1885)
  • Flandrialiederen voor ons volk (Cants flamencs per al nostre poble) (1886)
  • Monodramen en andere gedichten (Monodrames i altres poesies) (1893)
  • Symfonieën en andere gezangen (Simfonies i altres cants) (1894)
  • Droomerijen (Somnis) (1895)