Emmeline Pankhurst

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emmeline Pankhurst cap al 1913.
Emmeline Pankhurst, arrestada davant de Buckingham Palace cap al 1908.
Monument a Emmeline Pankhurst.

Emmeline Pankhurst (Manchester, 1858 - Londres, 1928) era una de les fundadores del moviment sufragista britànic, un moviment de dones lluitant pels seus drets a votar. El seu nom, més que qualsevol altre, està associat amb la lluita pel dret a vot per a les dones en el període immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Emmeline va néixer l'any 1857 a Manchester, filla d'un reeixit home de negocis amb idees polítiques radicals.[1] El seu cognom de soltera era Goulden, però la coneixem pel del seu marit, l'advocat Richard Marsden Pankhurst, amb qui es va casar el 1879. El seu marit ja recolzava anteriorment el moviment de les sufragistes, i havia fet aprovar diverses lleis que regulaven el dret a la propietat de la dona casada, entre 1870 i 1882.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

El 1892, Emmeline Pankhurst va fundar la Lliga pel Dret al Vot de la Dona, i per aquella època tant ella com el seu marit s'afilien al nounat Partit Laborista.[2] La mort del seu marit el 1898 no va fer que s'aturés en la seva activitat, i el 1903 creà la Unió Política i Social de la Dona (WSPU), un moviment reivindicatiu, entre els membres del qual hi havia la famosa Annie Kenney, la "màrtir" del sufragisme, Emily Davison i la compositora Dama Ethel Smyth. Les seves filles Christabel i Sylvia es van unir al moviment, aportant moltes coses, si bé des d'òptiques diferents.

Les tàctiques d'Emmeline Pankhurst la van portar diverses vegades a la presó, però ja que pertanyia a la classe alta, no va patir les mateixes privacions que altres preses sufragistes (per exemple, la van alimentar per força en el curs d'una vaga de fam, en lloc de deixar-la morir). El seu lideratge fou discutit, i el moviment es va segregar en diverses faccions. La seva autobiografia, "La meva pròpia història" es publicà el 1914. Va morir el 1928, després d'haver obtingut el major dels seus objectius: el dret al vot femení al Regne Unit.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]