Emmerà de Ratisbona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Emmerà

Escultura per Rolf Nilda-Rümelin a Munic, segle XX
bisbe i màrtir
Nom secular En llatí Emmeramus,
En alemany Emmeran o Haimeran
Naixement ca. 600
Poitiers (Poitou-Charentes, llavors Regne dels francs)
Defunció 22 de setembre de 652
Helfendorf (Munic, Baviera)
Enterrament Abadia de Sankt Emmeram (Ratisbona)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 1833, Roma per Gregori XVI
Lloc de pelegrinatge Abadia de Sankt Emmeram, Aschheim (primera tomba)
Festivitat 22 de setembre
Fets destacables Evangelitzador de Ratisbona
Iconografia Com a bisbe, amb una escala de mà
Patronatge Ratisbona

Emmerà de Ratisbona, (Poitiers, començament del segle VII - Ratisbona, Baviera, ca. 652) fou un bisbe de Ratisbona, mort com a màrtir. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les fonts de la vida d'Emmerà són secundàries: Arbeó de Freising n'escrigué la biografia cap al 750, la Vita Sancti Emmerami, quan ja feia un segle que havia mort. Segons aquesta font, Emmerà era fill de noble família aquitana i havia nascut a Poitiers; algunes fonts diuen que fou bisbe d'aquesta ciutat, potser entre els bisbes Didó i Ansoald.[1] Va viatjar a Baviera per predicar contra la idolatria que hi predominava encara.

Cap al 649 arribà a Ratisbona, a la cort del duc Teodó I de Baviera, reseguint el curs del riu Loira, travessant la Selva Negra i seguint el Danubi. Emmerà hi predicà durant tres anys, guanyant el respecte com a home pietós. Segons la llegenda, Uta, filla del duc, confessà a Emmerà que esperava un fill fora del matrimoni, concebut de Sigipald, un cortesà. Emmerà aconsellà Uta que digués que el pare del fill era ell mateix, Emmerà, confiant que pel respecte que inspirava el seu nom la noia no patís cap càstig, i poc després va marxar a Roma en pelegrinatge.

En assabentar-se'n, el duc i el seu fill Lantpert van perseguir-lo i el van agafar a Helfendorf (avui part de Munic), a la via que comunicava Salzburg i Augsburg. El van lligar a un escala de mà i el van torturar, tallant-li parts del seu cos: els dits, els ulls i el nas i, finalment, el cap. Els seus companys Vidal i Wolflete el van trobar, encara viu, i van intentar guarir-lo, però va morir a l'actual Aschheim, disctricte de Munic, on després s'edificà l'església de Sant Pere.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En morir, i com a prova de la innocència, baixà una escala del cel perquè el sant hi pugés. Quan el portaren a Aschheim, una llum meravellosa il·luminà el seu cos.

Quan es descobrí la veritat i la innocència d'Emmerà, el seu cos fou exhumat de la tomba d'Aschheim; hi plogué durant quaranta dies i el seu cos fou col·locat sobre un rai al riu Isar: quan el rai, seguint el riu, arribà al Danubi, va anar corrent amunt, miraculosament, fins a arribar a Ratisbona, on fou sebollit a l'església de Sankt Georg.

El bisbe Gawibald el traslladà a una església que li dedicà i que s'incendià en 1642. Les restes es portaren llavors, en 1645, a l'abadia de Sankt Emmeram, prop de la ciutat. Avui se'n conserven les relíquies del fèmur, que s'hi exposen cada 22 de setembre.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "St. Emmeram", en: Catholic encyclopedia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmerà de Ratisbona