Empire State Building

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Empire State Building
Empire State Building: fou l'edifici més alt del món del 1931 al 1972.

Empire State Building: fou l'edifici més alt del món del 1931 al 1972.*
Precedit per Chrysler Building
Sobrepassat per World Trade Center
Informació
Localització 350 Cinquena Avinguda
Manhattan, Nova York 10118-0110
EUA[1]
Estat Acabat
Construcció 1929 – 1931 [2]
Altura
Antena/agulla 448,7 m[3]
Teulada 381,0 m
Detalls tècnics
Pisos 102
Cost 40.948.900 dòlars[4]
Empreses
Arquitecte Shreve, Lamb and Harmon
Contractista Starrett Brothers and Eken
* Des de l'entrada principal fins a la teulada, plenament habitable i sense recolzament aliè.
Llista dels edificis i estructures més alts del món

L'Edifici Empire State, actualment el més alt de Nova York (Empire State Building, en anglès) és una torre d'oficines de 102 plantes situat a la ciutat de Nova York. El seu nom prové del sobrenom de l'estat de Nova York, l'Estat-Imperi. Va ser construït entre 1929 i 1931, durant la Gran Depressió. Compta amb 102 plantes i un total de 381 metres d'alçada (443,5 m si s'hi considera l'antena superior). D'estil art déco, va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectes Shreve, Lamb and Hermon. Gràcies al baix preu de la mà d'obra durant la Gran Depressió, la seva construcció es va dur a terme en tan sols 410 dies, on 3.400 obrers van treballar-hi alhora.

L'excavació dels fonaments es va iniciar el 22 de gener de 1930, i el 17 de març va començar la construcció, a un ritme de 4,5 pisos per setmana. Va ser inaugurat l'1 de maig de 1931.

Té 1.860 graons que pugen fins al pis 102, són molt populars per la marató que fan els novaiorquesos: pujar totes les escales de l'edifici, acció que pot tardar entre 30 minuts i dues hores. Està situat al cantó de la Cinquena Avinguda amb el Carrer 34 West, de la zona del Midtown. Va superar a l'Edifici Chrysler i es va convertir en el símbol de poder dels Estats Units, sent el gratacel més alt del món durant 42 anys. Va perdre aquest títol el 1974, quan es va inaugurar la Torre Sears, a Chicago i també el de l'edifici més alt de Nova York un any més tard, el 1975, amb la inauguració de les Torres Bessones. Des de l'atemptat contra les Torres al setembre de 2001, l'edifici ha tornat a ser el més alt de Nova York.

Aquest edifici, des del seu origen ja va ser protagonista d'un dels més grans films de Hollywood, "King Kong". La seva imatge apareix a més de 100 pel·lícules. Tot i ser superat en alçada actualment per altres gratacels, l'Empire State és tot un símbol, tant a Nova York com en el món sencer. Actualment es pot pujar a l'observatori situat a la planta 86, des del qual hi ha unes vistes sorprenents de tot Manhattan. Aquest pis és visitat per 3,5 milions de persones a l'any.

Taula de continguts

Història[modifica]

Disseny i construcció[modifica]

L'Empire State Building va ser dissenyat per William F. Lamb i la seva empresa d'arquitectura Shreve, Lamb and Harmon, que va fer els dibuixos de l'edifici en només dues setmanes, utilitzant com a base dissenys anteriors fets per l'Edifici Reynolds a Winston-Salem (Carolina del Nord) i per la Torre Carew a Cincinnati (Ohio).[5][6] L'edifici va ser dissenyat de dalt a baix.[7] Els contractistes principals van ser els germans Starrett i Eken, i el projecte va ser finançat principalment per John J. Raskob i Pierre S. du Pont. La companyia constructora era presidida per Alfred E. Smith, un antic governador de l'estat de Nova York.[8]

Un treballador collant bigues durant la construcció; amb l'Edifici Chrysler al fons.

L'excavació dels fonaments va començar el 22 de gener del 1930, i la construcció de l'edifici va començar el 17 de març. En el projecte hi van participar uns 3.400 treballadors, la majoria immigrants europeus, juntament amb ferrers mohawk. D'acord amb recomptes oficials, cinc treballadors van morir durant la construcció.[9] Els néts del governador Smith van tallar la cinta de la inaugural l'1 de maig del 1931. La fotografia de Lewis Wickes Hine sobre la construcció no només dóna documentació sobre el procés constructiu, sinó que també proporciona informació sobre el dia dia dels treballadors d'aquella època.[10] En particular la fotografia d'un treballador escalant un cable de suport[11] és representativa de l'època i del mateix edifici.

La construcció formava part d'una competició intensa que havia a Nova York per tal d'aconseguir el títol d'edifici més alt del món. Hi havia altres dos projectes lluitant pel títol, 40 Wall Street i l'Edifici Chrysler, que encara eren en construcció quan va començar la feina a l'Empire State. Cadascun d'ells va tenir el títol durant menys d'un any, perquè l'Empire State els va sobrepassar en el moment del seu acabament. L'edifici es va inaugurar oficialment l'1 de maig del 1931, quan el llavors president dels Estats Units Herbert Hoover va obrir tots els llums de l'edifici en va prémer un botó a Washington, D.C. Irònicament, el primer ús dels reflectors que hi ha al capdamunt de l'Empire State, l'any següent, va ser amb motiu de la victòria de Franklin D. Roosevelt sobre Hoover a les eleccions presidencials del novembre del 1932.[12]

Inauguració[modifica]

La inauguració de l'edifici va coincidir amb la Gran Depressió als Estats Units, i per tant, hi havia molt espai d'oficines sense llogar. Tampoc no ajudava la seva ubicació al Carrer 34, que era lluny del transport públic, ja que la Grand Central Terminal, la Port Authority Bus Terminal, i la Penn Station eren diverses illes de cases enllà. Altres gratacels, com l'Edifici Chrysler, no tenien aquest problema. Durant el primer any de funcionament, el mirador va recaptar aproximadament uns 2 milions de dòlars, la mateixa quantitat que els propietaris van recaptar en lloguer aquell mateix any. La falta de llogaters va fer que els novaiorquesos anomenessin l'edifici "Empty State Building" (Edifici de l'Estat Buit).[13][14] L'edifici no tindria beneficis fins el 1950. La famosa venda de l'edifici el 1951 a Roger L. Stevens i els seus socis la va negociar la destacada empresa immobiliària de Charles F. Noyes & Company per un preu rècord de 51 milions de dòlars. Llavors era el preu més alt pagat per un sol edifici en la història immobiliària.[15]

Terminal per a dirigibles (aeronaus)[modifica]

L'agulla d'art déco distintiva de l'edifici estava dissenyada per a ser un pal d'amarra i estacionament per a dirigibles. El pis 102 era originalment una plataforma d'aterratge amb una passarel·la per a dirigibles.[16] Un ascensor, que viatjava entre els pisos 86 i 102, servia per transportar passatgers després que haguessin facturat al mirador del pis 86. Tanmateix, la idea era poc pràctica i perillosa després d'unes quantes proves amb aeronaus, per culpa dels moviments provocats per la mida del propi edifici.[17] El 1953 es va afegir una gran torre d'emissions a dalt de l'agulla.[16]

Accident aeri del 1945[modifica]

A tres quarts menys cinc de deu del matí, el 28 de juliol del 1945, un bombarder B-25 Mitchell, pilotat en boira espessa pel tinent coronel William Franklin Smith, Jr.,[18] es va estavellar a la cara nord de l'edifici Empire State, entre els pisos 79 i 80, on hi havia les oficines del National Catholic Welfare Council. Un motor va travessar l'edifici cap a l'altra banda de l'accident i va arribar a la següent illa de cases on va aterrar a la teulada d'un edifici proper, provocant un foc que va destruir un àtic. L'altre motor i una part del tren d'aterratge va caure pel forat de l'ascensor. El foc provocat va ser extingit en 40 minuts. 14 persones van morir en l'incident.[19][20] L'ascensorista Betty Lou Oliver va sobreviure una caiguda de 75 pisos dins d'un ascensor, i encara ostenta un Rècord Guinness de la caiguda d'ascensor sobreviscuda més gran.[21] Malgrat els desperfectes, l'edifici va obrir per comerços en diversos pisos el següent dilluns. L'accident va ajudar a fomentar que s'aprovés una llei de 1946 que permetia portar a judici el govern per recuperar els perjudicis de l'accident.[22]

Rècords d'alçada i comparacions[modifica]

Comparació de diversos gratacels.

L'Empire State Building va ser l'estructura feta per l'home més alta del món durant 23 anys abans que fos sobrepassada per la Griffin Television Tower Oklahoma (màstil de la KWTV) el 1954. També va ser l'estructura lliure més alta del món durant 36 anys abans que fos sobrepassada per la Torre Ostankino el 1967.

El rècord que l'Empire State Building ha ostentat durant més temps és el de gratacels més alt (alçada estructural), que va ostentar durant 41 anys abans que fos sobrepassat per la Torre Nord del World Trade Center el 1972. Amb la destrucció del World Trade Center en els atemptats de l'11 de setembre de 2001 va tornar a ser l'edifici més alt de Nova York, i el segon edifici més alt de les Amèriques, només sobrepassat per la Torre Sears a Chicago. Quan es mesura amb l'alçada del pinacle, l'Empire State Building és la cinquena estructura lliure més alta de les Amèriques, sobrepassada per la Torre CW, la Torre Sears, la Trump International Hotel and Tower i el John Hancock Center.

Està previst que l'1 World Trade Center, actualment en construcció a Nova York superi l'alçada de l'Empire State Building quan s'acabi. També està previst que la Chicago Spire superi l'alçada de l'Empire State Building quan s'acabi, però la seva construcció està aturada per culpa de problemes econòmics.

Suïcidis[modifica]

Durant els anys, més de trenta persones han comès suïcidis des de dalt de l'edifici.[23] El primer suïcidi va ocórrer abans de l'acabament de l'edifici, per un treballador que havia estat despatxat. La barana al voltant del mirador va ser instal·lada el 1947 després que cinc persones haguessin provat de saltar en només tres setmanes.[24] El 1979, Elvita Adams va saltar des del pis 86, però el vent la va tornar a empènyer cap al pis 85 i només es va trencar el maluc.

Arquitectura[modifica]

Vista des del carrer de l'Empire State Building

L'Empire State Building té una alçada de 381 metres al cent dosè pis, i, amb el seu pinacle de 62 metres, té una alçada sencera de 443,09 metres. L'edifici té 85 plantes d'espais comercials i d'oficines amb una àrea de 200.500 m2. Té un mirador interior i exterior al vuitanta-sisè pis. Les 16 plantes restants són la torre d'art déco, que acaba amb un observatori al cent dosè pis. A dalt de la torre hi ha un pinacle de 62 metres, en la major part del qual hi ha emissores, amb un parallamps a dalt de tot.

L'Empire State Building va ser el primer edifici a tenir més de cent pisos. Té 6.500 finestres i 73 ascensors, i hi ha 1.860 escales des del nivell del carrer fins a l'últim pis. Té una superfície total de 257.211 m2; la base de l'Empire State Building té 8.094 m2. L'edifici conté 1.000 comerços, i té el seu propi codi postal, 10118. El 2007, hi treballaven aproximadament 21.000 empleats, convertint-lo en el segon complex d'oficines més gran, després del Pentàgon. L'edifici va ser acabat en un any i 45 dies. Els seus 64 ascensors originals es troben en un nucli central; actualment, l'Empire State Building té 73 ascensors en total, incloent els de servei. Un ascensor triga menys d'un minut a arribar al vuitanta-sisè pis (on hi ha un mirador). L'edifici té 113 quilòmetres de canonades, 760.000 m de cable elèctric,[25] i unes 9.000 aixetes. Està escalfat per vapor a baixa pressió; malgrat la seva alçada, l'edifici només necessita entre 14 i 21 kPa de pressió del vapor per la calefacció. Pesa aproximadament 340.000 tones. L'exterior de l'edifici va ser construït utilitzant panells de pedra calcària d'Indiana.

L'Empire State Building va costar 40.948.900 dòlars.[4]

Miradors[modifica]

L'Empire State Building té un dels miradors exteriors més populars del món, visitat per uns 110 milions de persones. El mirador del vuitanta-sisè pis ofereix vistes de 360 graus de la ciutat. Hi ha un segon mirador al cent dosè pis obert al públic. Va ser tancat el 1999, però va reobrir el novembre del 2005. És completament tancat i molt més petit que el primer; de vegades es tanca en dies amb molta gent. Els turistes paguen per visitar el mirador del vuitanta-sisè pis i una quantitat addicional pel del pis 102.[26][26]

Vista panoràmica de la Ciutat de Nova York des del mirador del vuitanta-sisè pis de l'Empire State, la primavera del 2005.
Vista panoràmica de la Ciutat de Nova York des del mirador del vuitanta-sisè pis de l'Empire State, la primavera del 2005.

New York Skyride[modifica]

L'Empire State Building també té una atracció de simulació de moviment, localitzada al segon pis. Inaugurat el 1994, el New York Skyride (o NY Skyride) és un viatge aeri simulat per la ciutat. Dura uns 25 minuts.

A la versió original, des del 1994 fins el 2002, James Doohan, l'Scotty d'Star Trek, com a pilot de l'avió, intentava de mantenir el vol sota control durant una tempesta, amb una ruta inesperada pel metro, Coney Island i FAO Schwartz, entre altres llocs. Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, tanmateix, l'atracció es va tancar, però una versió millorada es va reinaugurar a mitjans del 2002 amb l'actor Kevin Bacon com a pilot. La nova versió intentava fer l'atracció més educativa.

Llogaters[modifica]

Alguns llogaters notables de l'edifici són:

Alguns llogaters anteriors són:

  • Oficina Nacional de Turisme de Xina[27] (actualment al 370 de l'Avinguda Lexington)[37]
  • National Film Board of Canada[27] (actualment al 1123 de Broadway)[38]
  • Nathaniel Branden Institute[39]

Emissores[modifica]

Hi ha dispositius d'emissió a dalt de l'edifici Empire State.

New York té el mercat de mitjans de comunicació més gran dels Estats Units. Des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, gairebé totes les emissores comercials de la ciutat (tant de televisió com de ràdio FM) transmeten des de dalt de l'Empire State Building, tot i que hi ha unes quantes emissores d'FM a l'edifici proper Condé Nast.

Les emissions van començar el 22 de desembre de 1931 quan RCA va començar a transmetre senyals de televisió experimentals des d'una antena situada a dalt de l'agulla.

El 2007, l'Empire State Building té les següents emissores:

En la cultura popular[modifica]

L'Empire State durant la nit.

Potser la representació popular més coneguda és la de la pel·lícula de 1933 King Kong, en la qual un simi gegant puja la torra per escapar dels seus captors tot i que acaba morint. El 1983, pel 50è aniversari de la pel·lícula, un King Kong inflable es va incloure en l'actual edifici. El 2005, un remake de King Kong va ser posat en llibertat, establert el 1930, incloent-hi un enfrontament final entre Kong i els avions al cim de l'edifici.

A la pel·lícula de 1981, L'home que va veure demà, l'edifici és destruït en l'atac nuclear.

A la pel·lícula Dia de la Independència, el Empire State és destruït per alienígenes i el lloc on s'ubicava queda molt similar a la zona zero.

El Empire State Building serveix com a escenari de l'última escena i un dels temes principals en la pel lícula "sleepless in Seattle" (1993), el títol a Espanya va ser "Una cosa per recordar" de Nora Ephron, amb Tom Hanks i Meg Ryan; remake de "Tu i jo", de Leo McArey, amb Cary Grant i Deborah Kerr.

Moltes altres pel lícules que inclouen el Empire State Building s'enumeren en la construcció del propi lloc.

En la novel·la de ciència-ficció "L'home rebel de Rhada Cham", per Robert Gilman (Alfred Coppel), que té lloc en un imperi galàctic degradat de la mesura en el futur, Nova York, en una antiga ciutat que va ser destruïda i reconstruïda incomptables vegades. La seva major i més antic edifici, cobert amb apilat de ruïnes fins a la meitat de la seva alçada, és conegut simplement com "la torre Imperial", però és, òbviament, l'Edifici Empire State.

A la sèrie animada de Godzilla se'l mostra assegut a la part superior del Empire State Building al show del títol de la seqüència principal.

El Empire State Building és destacat com un ajustament integral i la trama en gran part de Michael Chabon en la seva novel la de l'any 2000 "The Amazing Adventures of Kavalier and Clay".

En el llibre "Percy Jackson", el Mont Olimp està situat al Empire State. El Empire State Building apareix el 1966 a la sèrie "Doctor Who".

Galeria[modifica]

  • Vista de l'Empire State Building de Broadway

  • La part de dalt de l'Empire State Building

  • De baix a dalt

  • De dalt a baix

  • Ascensors d'art déco al vestíbul

  • Vista panoràmica de Manhattan des del mirador

Referències[modifica]

  1. ↑ Please note that the entire 10118 series of 9-digit ZIP Codes are assigned to the Empire State Building. Source: USPS.
  2. ↑ Kenneth T. Jackson: The Encyclopedia of New York City: The New York Historical Society; Yale University Press; 1995. P. 375-376.
  3. ↑ SkyscraperPage – Empire State Building, antenna height source: CTBUH, top floor height source: Empire State Building Company LLC
  4. ↑ 4,0 4,1 Rosenberg, Jennifer. «Empire State Building Trivia and Cool Facts» (en English). About.com. [Consulta: 2008 novembre 08].
  5. ↑ Reynolds Building. Retrieved November 15, 2008.
  6. ↑ Cincinnati Skyscrapers, Waymarketing.com
  7. ↑ "Thirteen Months to Go", Geraldine B. Wagner, 2003, Quintet Publishing Ltd., pg. 32
  8. ↑ Willis, Carol (1995). «Empire State Building». A: The Encyclopedia of New York City. Ed. Kenneth T. Jackson. New Haven, CT & London & New York: Yale University Press & The New-York Historical Society. 375-376. 
  9. ↑ about.com – Empire State Building Trivia and Cool Facts
  10. ↑ "Lewis Wickes Hine: The Construction of the Empire State Building, 1930-1931 (New York Public Library Photography Collection)"
  11. ↑ "Icarus, high up on Empire State; Lewis Wickes Hine, New York Public Library Photography Collection"
  12. ↑ Tower Lights History Retrieved 2007 desembre 16
  13. ↑ NYT Travel: Empire State Building
  14. ↑ "A Renters' Market in London." August 18, 2008.
  15. ↑ «www.pbs.org».[Enllaç no actiu]—New York: A Documentary Film.
  16. ↑ 16,0 16,1 Shanor, Rebecca Read (1995). «Unbuilt projects». A: The Encyclopedia of New York City. Ed. Kenneth T. Jackson. New Haven, CT & London & New York: Yale University Press & The New-York Historical Society. 1208-1209. 
  17. ↑ Goldman, Jonathan. The Empire State Building Book. New York: St. Martin's Press, 1980, p. 44. 
  18. ↑ «750th Squadron 457th Bombardment Group: Officers - 1943 to 1945». [Consulta: 2009-04-06].
  19. ↑ "Empire State Building Withstood Airplane Impact"
  20. ↑ "Plane Hits Building – Woman Survives 75-Story Fall"
  21. ↑ guinnessworldrecords.com
  22. ↑ «The Day A Bomber Hit The Empire State Building». National Public Radio [Consulta: 2008 juliol 28]. «Eight months after the crash, the U.S. government offered money to families of the victims. Some accepted, but others initiated a lawsuit that resulted in landmark legislation. The Federal Tort Claims Act of 1946, for the first time, gave American citizens the right to sue the federal government.»
  23. ↑ iht.com
  24. ↑ Compass American Guides: Manhattan, 4th Edition. Reavill, Gil and Zimmerman, Jean P. 160.
  25. ↑ Empire State Building: Official Internet Site
  26. ↑ 26,0 26,1 https://www.esbnyc.com/tickets/index.cfm?CFID=28691766&CFTOKEN=35278567
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 "Foreigners flocking to 350 Fifth Avenue." Real Estate Weekly. June 30, 2004.
  28. ↑ "FAQ." Alitalia (United States website). Retrieved September 4, 2008.
  29. ↑ "Claims and Suggestions." Alitalia (United States website). Retrieved September 4, 2008.
  30. ↑ Home page. Croatian National Tourist Board. Retrieved September 4, 2008.
  31. ↑ "Contact." Filipino Reporter. Retrieved September 4, 2008.
  32. ↑ "Contact." Human Rights Watch. Retrieved September 4, 2008.
  33. ↑ Home Page. Polish Cultural Institute in New York. Retrieved September 4, 2008.
  34. ↑ "Information." Senegal Tourist Office. Retrieved September 4, 2008.
  35. ↑ "Travel Agencies for plane tickets to Romania." Massachusetts Institute of Technology. Retrieved September 4, 2008.
  36. ↑ «The King's College» (en English). [Consulta: 2008 novembre 01].
  37. ↑ "Contact Us." China National Tourist Office. Retrieved September 4, 2008.
  38. ↑ "Contact us." National Film Board of Canada. Retrieved September 4, 2008.
  39. ↑ In Answer to Ayn Rand by Nathaniel Branden at his ex-wife's website

Bibliografia[modifica]

  • Aaseng, Nathan. (1999). Construction: Building the Impossible. Minneapolis, MN: Oliver Press. ISBN 1-881508-59-5.
  • Bascomb, Neal. (2003). Higher: A Historic Race to the Sky and the Making of a City. New York: Doubleday. ISBN 0-385-50660-0.
  • Goldman, Jonathan. (1980). The Empire State Building Book. New York: St. Martin's Press. ISBN 0-312-24455-X.
  • James, Theodore, Jr. (1975). The Empire State Building. New York: Harper & Row. ISBN 0-06-012172-6.
  • Kingwell, Mark. (2006). Nearest Thing to Heaven: The Empire State Building and American Dreams. New Haven, CT: Yale University Press. ISBN 0-300-10622-X.
  • Macaulay, David. (1980). Unbuilding. Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-395-29457-6.
  • Pacelle, Mitchell. (2001). Empire: A Tale of Obsession, Betrayal, and the Battle for an American Icon. New York: Wiley. ISBN 0-471-40394-6.
  • Tauranac, John. (1995). The Empire State Building: The Making of a Landmark. New York: Scribner. ISBN 0-684-19678-6.
  • Wagner, Geraldine B. (2003). Thirteen Months to Go: The Creation of the Empire State Building. San Diego, CA: Thunder Bay Press. ISBN 1-59223-105-5.
  • Willis, Carol (ed). (1998). Building the Empire State. New York: W.W. Norton. ISBN 0-393-73030-1.

Fotografies[modifica]

  • Peter Skinner, Antonio Attini, New York vu du ciel, White Star, Paris, 2006, (ISBN 8861120083).
  • Judith Dupre (préface), Jorg Brockmann (photographies), One Thousand New York Buildings, Black Dog & Leventhal Publishers, 2003, (ISBN 157912237X).
  • Will Jones, New York, Maxi-Livres, Paris, 2004, (ISBN 2743451378).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empire State Building


Coord.: 40° 44′ 54″ N, 73° 59′ 09″ O / 40.748417,-73.985833


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Empire_State_Building&oldid=11928919»