Emílio Garrastazu Médici
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1905 Bagé (Republic of the United States of Brazil) |
| Mort | 9 octubre 1985 (79 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | cementiri de Sant Joan Baptista |
 President del Brasil | |
| 30 octubre 1969 – 15 març 1974 | |
| Dades personals | |
| Formació | Academia Militar das Agulhas Negras |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | Aliança Renovadora Nacional - ARENA |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Brasil |
| Branca militar | Exèrcit del Brasil |
| Rang militar | general de l'exèrcit |
| Conflicte | Revolució brasilera de 1930 |
| Família | |
| Cònjuge | Scila Médici |
Premis
| |
Signatura  | |
  | |
Emílio Garrastazu Médici (Bagé, 4 de desembre de 1905 — Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1985) va ser un general i polític brasiler, president de Brasil entre 30 d'octubre de 1969 i 15 de març de 1974. La seva mare era una uruguaiana d'ascendència basca, de la ciutat de Paysandú, i el seu pare era d'origen italià.[1]
President de Brasil[modifica]
El general Medici va donar suport al cop d'Estat de 1964 i després del triomf de la revolta va ser designat cap del 3r Exèrcit, unitat militar basada en Porto Alegre. Quan el general Artur da Costa e Silva va quedar incapacitat l'agost de 1969, la junta militar designada per exercir el comandament presidencial va realitzar una sèrie de consultes entre els caps de les forces armades per seleccionar un nou president, recaient l'elecció en Médici.[2]
En la primera decisió del seu mandat, inaugurat el 30 d'octubre de 1969, Médici va sol·licitar la reobertura del Congrés Nacional, la qual cosa va aconseguir malgrat que gairebé un any abans el seu predecessor l'havia dissolt per la força.[3] Malgrat aquest primer gest, Médici va consagrar la major part dels seus esforços a reprimir severament l'oposició d'esquerra contra el règim. Davant el sorgiment d'una guerrilla urbana insurgent al Brasil, Médici va ordenar recórrer a l'espionatge i la tortura per suprimir aquest moviment, amb ajuda d'un servei d'intel·ligència dirigit pel general Orlando Geisel (que havia aconseguit la mort del líder comunista Carlos Marighella en una emboscada policial). El reforçament de la repressió política durant el seu govern van fer conegut al període de Médici com els anys de plom de la dictadura.[4][5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emílio Garrastazu Médici |
- ↑ Andrade, Gustavo Figueira; Padoin, Maria Medianeira; Ismério, Clarisse. História de Bagé: novos olhares (en portuguès). Texto e Contexto Editora, 2021. ISBN 978-65-88461-37-2.
- ↑ «Emílio Garrastazu Médici» (en portuguès brasiler). UOL. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Nogueira Médici, Roberto. Médici: O depoimento (en portuguès brasiler). Mauad Editora Ltda, 1995, p. 49. ISBN 978-85-85756-11-6.
- ↑ «História - 1969 - Emílio Garrastazu Médici» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 2002. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Martins Filho, João Roberto; Thompson, Timothy «The War of Memory: The Brazilian Military Dictatorship according to Militants and Military Men». Latin American Perspectives, 36, 5, 2009, pàg. 89–107. ISSN: 0094-582X.
