En lluita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En lluita
President Direcció col.lectiva
Secretari general Direcció col.lectiva
Seu Barcelona
Publicació oficial Diari En lluita, i la revista quadrimestral l'Heura
Ideologia Esquerra, Anticapitalisme, Revolució,
Afiliació internacional International Socialist Tendency
www.enlluita.org

En lluita (coneguda amb el nom Socialisme Internacional de 1994 a 1998 i Esquerra Revolucionària de 1998 a 2001) és una organització anticapitalista i revolucionària amb seu a Barcelona. Participa en les lluites i els moviments amplis amb la perspectiva de la mobilització massiva i la unitat.

Ideals de l'organització[modifica | modifica el codi]

En Lluita és una organització anticapitalista que aposta per un socialisme des de baix, fonamentat en el principi de l'autoemancipació de la classe treballadora. Defensa l'alliberament de la dona, s'oposa al racisme i l'homofòbia, i aposta pel dret d'autodeterminació de les nacions oprimides dins l'Estat espanyol, entre elles els Països Catalans.

Creu que l'única via per aconseguir una societat igualitària i democràtica és a través d'una revolució des de la base que acabi amb el sistema actual. Per això considera necessària l'existència d'una organització revolucionària que agrupi els i les activistes que vegin necessari no només lluitar contra els atacs neoliberals, sinó que també apostin per la superació revolucionària del capitalisme. També defensa la necessitat d'un pol anticapitalista on conflueixi l'esquerra radical.[1]

S'oposa a l'opressió per part de l'Estat espanyol de les nacions catalana, basca i gallega. Defensa l'autodeterminació per Catalunya i els Països Catalans i demanaria el Sí en un referèndum per la independència.[2]

En lluita s'allunya de la visió del trotskisme ortodox que concebia la Unió Soviètica, Cuba, Xina o Corea com a Estats obrers burocràticament degenerats. Tant per En Lluita com per a la corrent Socialisme Internacional aquests països representen una forma de capitalisme diferent, el capitalisme d'estat.[3] Aquesta corrent s'identifica amb les teories de Tony Cliff sobre el "capitalisme d'Estat". Aquest defensà que els països denominats socialistes no són realment estats obrers, ni tan sols són estats obrers degenerats, sinó que són Estats amb l'estructura d'una empresa capitalista que comprèn tota l'activitat econòmica del país. El que unit al totalitarisme o a l'autoritarisme es pot denominar "estalinisme". Estes teories es troben en obres com "Capitalismo de Estado en la URSS" i "Trotskisme després de Trotski", de Tony Cliff.

Alguns dels seus referents ideològics són Marx, Rosa Luxemburg, Lenin, Trotski o Andreu Nin, entre altres. Es veu influït per les experiències del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) a la Guerra Civil.

En lluita considera que la lluita contra el sistema capitalista és internacional. Per això forma part del Corrent Socialisme Internacional International Socialist Tendency,[4] liderat pel Socialist Workers Party britànic.[5] Hi ha organitzacions destacades del corrent a Grècia, Irlanda i Corea del Sur, entre d'altres.

Història[modifica | modifica el codi]

L'organització es fundà el 1994 amb el nom de Socialisme Internacional. El 1998 va canviar de nom a Esquerra Revolucionària i el 2001 a En lluita, el nom actual.

Durant els anys 90 va ser un grup sobretot dedicat a la feina de debat polític. A finals dels anys 90 es va involucrar en el moviment contra la llibreria nazi Europa. Poc després va ser una de les primeres organitzacions a apostar pel moviment antiglobalització. Va tenir una gran implicació en la movilització pels Fòrums Socials Europeus de Florència (2002), París (2003) i Londres (2004). També va impulsar la Plataforma Aturem la Guerra que va convocar, entre d'altres, l'enorme manifestació del 15 de febrer de 2003.

A més, ha participat activament en el moviment per l'habitatge digne (2006), les mobilitzacions pel Dret de decidir de 2006 o el moviment estudiantil contra Bolonya (2007-2010).

Activitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat està molt actiu en el moviment 15M, a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme -plataforma que ha contribuït a impulsar-, i el moviment estudiantil. A més, participa en les lluites sindicals i les protestes contra l'ofensiva de les retallades socials.

Ha participat en la candidatura Anticapitalistes a les eleccions al congrés de 2011, amb el número dos per Barcelona Oscar Simón, entre altres membres. Forma part de la coalició Des de baix.

En les últimes eleccions a la Generalitat de Catalunya del 25 de novembre de 2012 ha participat en la candidatura CUP-Alternativa d'Esquerres amb dos militants a les llistes per la demarcació de Barcelona i un per la demarcació de Tarragona.

Organitza xerrades regularment com un punt de debat i reflexió sobre la situació política actual, història o les idees anticapitalistes.

On es troba En Lluita?[modifica | modifica el codi]

En Lluita té diverses agrupacions als Països Catalans (Barcelona Nord (Gràcia, el Clot, Horta) , Sants i l'Hospitalet de Llobregat, a Badalona, al Vallès, a la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, i Mallorca -Universitat de les Illes Balears-). A més l'organització té presència en altres localitats catalanes. També té agrupacions a altres punts de l'Estat com Andalusia (Granada, Jaén, Còrdova i Sevilla) i Madrid. Les agrupacions són l'espai d'activitat de l'organització en el dia a dia. Són punts de trobada les Assemblees Estatals, jornades i altres actes públics.

Als instituts i les universitats existeix una secció estudiantil amb el nom de Estudiants En lluita.[6]

Diari[modifica | modifica el codi]

Publiquen mensualment un diari que porta el títol En lluita,[7] que es ven als barris, a les Universitats i a les mobilitzacions. Les notícies que conté són de nivell nacional, estatal i internacional a través d'un prisma crític amb el sistema actual i s'inclouen a més articles sobre el socialisme en la història.

A banda del diari En Lluita compta amb altres publicacions, fullets breus i concisos més analítics o teòrics. També publica una revista quadrimestral amb el nom de l'Heura.[8]

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]