Encèfal
|
||||||||
L'encèfal és el conjunt d'òrgans del sistema nerviós central present en la majoria de cordats.[1] Es tracta d'un engruiximent considerable en la part apical de la medul·la espinal. És l'encarregat de recollir la informació percebuda del medi o el propi organisme, processar-la, avaluar l'execució d'una resposta fisiològica o de conducta, ja sigui de forma conscient o inconscient.
En els humans i en la majoria de mamífers és format pel cervell (o prosencèfal); amb el diencèfal i el telencèfal; el cerebel; i el tronc de l'encèfal; amb el bulb raquidi, la protuberància anular i el mesencèfal. L'encèfal pot restar protegit pel crani.
Taula de continguts |
Anatomia de l'encèfal humà [modifica]
1. Cervell: 2. Telencèfal (assenyalat el lòbul frontal, i amb visió atenuada del lòbul temporal), 3. Diencèfal.
4. Tronc de l'encèfal: 5. Mesencèfal, 6. Protuberància, 7. Bulb raquidi.
8. Cerebel.
La formació reticular és una estructura sense límits ben definits que ocupa espais lliures des del diencèfal (3) a la protuberància (6).
Components anatòmics [modifica]
Cervell [modifica]
Telencèfal [modifica]
El telencèfal es divideix en dues parts anomenades hemisferis cerebrals, separades per una ranura, que es troben, no obstant, unides en el fons de la ranura per una massa de fibres blanques, entre les que es troba el cos callós, les comissures blanques anterior i posterior i el trígon o fòrnix.
La superfície dels hemisferis ofereix replecs irregulars anomenats circumval·lacions cerebrals, més accentuats en l'home. El cervell es compon d'una substància blanca i d'una substància grisa. Aquesta última s'hi troba en menor quantitat i és la que compon l'escorça cerebral.
És el centre del llenguatge, el pensament, la creativitat, l'aprenentatge i la memòria. És l'única estructura conscient de l'encèfal o sigui és l'única part que controla funcions voluntàries.
Les facultats intel·lectuals apareixen pertorbades quan les comunicacions entre neurones queden alterades per defecte de naixença o per malaltia. Els filaments de matèria blanca, a part de comunicar diferents zones del còrtex cerebral i els seus nuclis, es dirigeixen també al cerebel i al tronc de l'encèfal, des d'on passen a la medul·la espinal o formen els parell cranials.
Diencèfal [modifica]
- Hipotàlem: S'encarrega del control, entre altres funcions, de la temperatura corporal i la pressió sanguínia.
- Tàlem: Actua com una mena de filtre de les informacions que ens arriben dels receptors, i només deixa passar les que són importants. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (excepte les olfactives) abans d'arribar al cervell.
Cerebel [modifica]
El cerebel es troba en posició postero-caudal respecte els hemisferis cerebrals. Consta de dues parts com el cervell, unides per una massa central, anomenada vèrmix. La matèria blanca del seu interior el comunica amb altres parts del sistema nerviós, irradiant-lo en una forma especial que recorda les branques d'un arbre. D'aquí el nom que rep d'arbre de la vida.
És l'òrgan destinat a coordinar i harmonitzar els moviments: Intervenint en el control dels músculs, l'equilibri i la postura del cos. Quan es priva de cerebel un animal, aquest segueix viu però els seus moviments no es coordinen i no pot caminar ni volar, si es tracta d'un au.
Tronc de l'encèfal [modifica]
El tronc de l'encèfal està format per tres seccions. El bulb raquidi que forma la part inferior, el mesencèfal que forma la part més superior i la protuberància que és al mig. Estableix una comunicació directa entre el cervell i la medul·la. El tronc de l'encèfal, igual que la mèdul·la espinal, realitza funcions sensitives, motores i reflexes. El nucli del bulb conté diversos centres reflexes. De màxima importància hi troben el centre cardíac, el vasomotors i el respiratori i d'altres menys vitals com el vòmit, la tos, el sanglot i la deglució. El mesencèfal i la protuberància contenen els centres reflexes per a certs reflexes dels nervis cranials com podrien ser els reflexes pupil·lars i els moviments oculars.
Bulb raquidi [modifica]
A nivell del bulb raquidi, s'entrecreuen els nervis que provenen dels hemisferis cerebrals, de manera que aquells que provenen de l'hemisferi dret s'estenen per tot el costat esquerre del cos, i el mateix succeeix amb els axons provinents de l'hemisferi esquerre. Això explica que una persona que pateixi una hemorràgia o trombosi a l'hemisferi esquerre, per exemple, pateixi una paràlisi del costat dret del cos.
Controla el batec cardíac, la respiració, la deglució, la contracció i dilatació dels vasos sanguinis, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l'esternut.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Encèfal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
