Encartaciones

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de les Encartaciones.
Casa de Juntas d'Avellaneda

Les Encartaciones (en euskera Enkarterri) és una comarca de Biscaia, en el País Basc (Espanya). Situada en la part occidental de la mateixa, limitant amb Cantàbria, Castella-Lleó i Àlaba. Les Encartaciones confinen al sud amb les valls d'Ayala, Okondo (Àlaba) i Mena (Burgos); al nord amb Castro Urdiales i Guriezo, així com a l'oest amb Soba, Rasines, Ramales de la Victoria i Valle de Villaverde, tots territori de Cantàbria. I a l'est amb la comarca del Gran Bilbao (Biscaia). La seva capital és la vila de Balmaseda. La seva població actual és de 30.966 habitants.

La Mancomunitat de Municipis de les Encartaciones, composta pels municipis d'Artzentales, Galdames, Gordexola, Gueñes, Karrantza, Lanestosa, Sopuerta-Garape, Turtzioz, Balmaseda i Zalla; té situada la seva seu en el barri d'Aranguren del municipi de Zalla, i el seu president és Koldo Artaraz Martín, alcalde de Güeñes (PNB).

# Municipi Alcalde Partit Polític Població % Població Territori km²
1 Balmaseda Joseba Mirena Zorrilla Ibáñez PNB 7168 23,15 22,3
2 Karrantza José Luis Portillo López PNB 2836 9,16 137,70
3 Artzentales José María Ignacio Iglesias Aldana PNB 692 2,23 36
4 Güeñes Koldo Artaraz Martín PNB 6328 20,44 41,49
5 Zalla Leandro Capetillo Larrinaga PNB 8143 26,30 31,03
6 Sopuerta Emilio Reina Laiseca AEI 2439 7,88 42,80
7 Galdames Carlos Avellanal Villanueva PNB 841 2,72 44,50
8 Gordexola Iñaki Aretxederra Zurimendi PNB 1658 5,35 41,50
9 Turtzioz Juan José Llano Llaguno PNB 556 1,80 31
10 Lanestosa Felipe Ranero Herrero PNB 305 0,98 1,20
'Encartaciones' Koldo Artaraz Martín PNB 30966 100 429,52

Origen[modifica | modifica el codi]

Torre Ibargüen, Gordexola

La part occidental de l'antic senyoriu de Biscaia rebia el nom d'Encartaciones. La paraula "encartación", rigorosament castellana, només va poder aparèixer en temps que aquesta llengua estava ja formada plenament com un dels molts resultants de l'evolució del llatí a les llengües vulgars, o sigui, entre els segles XII i XIII, precisament en l'època que Biscaia va entrar de ple en el joc de la Història. Es té per bona l'explicació, segons la qual, el nom d'Encartaciones, aplicat actualment a una zona de Biscaia, prové de les cartes forals entre el senyor de Biscaia i els seus habitants. Diu Labayru que el nom procedeix d'haver incorporat aquestes terres al senyor de Biscaia els senyors particulars i els reis senyors des de Joan I de Castella per mitjà de cartes i privilegis que els concedien les llibertats del Senyoriu. Però hi ha altres opinions. Alguns, recolzant-se en el fet del terreny fragós de la regió, una mica terra de ningú en l'antic, atribuïxen dit nom a haver estat aquest refugi d'encartats o condemnats en rebel·lia, després de cridar-los amb bàndols públics, per causes delictives o polítiques.

Les Encartaciones han comprès històricament les deu repúbliques següents:

  • Vall de Somorrostro amb dues entitats:
  • Vall de Salcedo format per dos concejos:
    • Concejo de Güeñes, dividit en quatre quadrilles: Bermejillo, Goikuria, Santxosolo i la Ribera.
    • Concejo de Zalla amb les quadrilles de Mimetiz (Corillo), Aranguren, Sollano, Taramona (La Herrera) i Valdahedo (Otxaran).
  • Vall de Karrantza (en llatí: Carrantium) amb els concejos menors de Sierra, San Esteban i Soscaños, Santecilla, Biañez i Aedo.
  • Vall de Gordexola, dividit en les quatre quadrilles de Zaldu, Zubieta, Sandamendi i Irazagorria.
  • Vall de Turtzioz, que compta amb els terços del Puente, La Calera, Gordón, Cueto, Romaña i Pando.
  • Vall d'Artzentales (argentales o lloc de plata?), compost pels llocs de Linares i Traslaviña.
  • Concejo de Galdames està dividit en quatre anteiglesias: Galdames de Suso, Galdames de Yuso, Loizaga i Montellano.
  • Concejo de Sopuerta (en llatí: Subporta) està dividit en sis anteiglesias: Sopuerta, Mercadillo, Baluga, Olabarrieta, Bezi i Avellaneda.

A més, tres són les viles enclavades en aquest territori, que no van ser part de les Encartaciones, sinó que feien comunitat amb les viles de Biscaia: la vila de Portugalete (1322, María Díaz d'Haro, senyora de Biscaia), la vila de Valmaseda (1199, Lope Sánchez de Mena, senyor de Bortedo) i la vila de Lanestosa (1287, Lope Díaz III d'Haro, senyor de Biscaia). En el passat es va donar certa prolongació encartada en l'anteiglesia de Barakaldo; i en diverses ocasions han pretès oriundez vizcaína llocs afins a les Encartaciones, com ara Castro Urdiales, la vall de Mena i fins i tot BasauriPlantilla:Demostrar. Segons Eduardo de Escarzaga, natural de Gordexola, es va anomenar també com a Encartaciones a alguns llocs de la província de Burgos bestiars pels senyors de Biscaia. De l'enclavament cántabre de la vall de Villaverde diu Antonio de Trueba que "aquesta vall, física i històricament és propi de les Encartaciones", encara que prioritàriament ho és de Cantàbria. Actualment, tant els Tres Concejos com els Quatre Concejos de la vall de Somorrostro, així com la vila de Portugalete, pertanyen administrativament a la comarca del Gran Bilbao segons les Directrius d'Ordenació del Territori del País Basc.

Geografia i cultura encartada[modifica | modifica el codi]

Hi ha restes prehistòriques importants en les Encartaciones en jaciments de Ventalaperra (Karrantza) i Arenaza (Galdames). En origen, les Encartaciones estaven habitades per la tribu preromana dels autrigons. Els romans es van assentar en les Encartaciones en el 25 aC per ser aquest lloc estratègic per a les rutes comercials que unien l'interior amb el port de Flaviobriga (Castro Urdiales), construint una calçada que travessava la comarca per Avellaneda (es conserva part de la calçada i algun milliarium). Les Encartaciones van ser objecte d'atenció per part d'autors cèlebres de l'antiguitat romana, com Claudi Ptolomeu, Dió Casi, Pomponi Mela, Pau Orosi, Plini i Pau Emili.

San Miguel de Linares (Arcentales)

La riquesa de les Encartaciones no és poca: fèrtil terra en molts llocs, molt propícia per a fruiteres i collites de blat de moro, patata, mongeta, tomàquet, pebrot i verdures... txacoli (vi del país, txakolina en euskera) que en altres temps va arribar una producció de dues-centes mil cantares anuals. Terreny muntanyenc amb bones pastures per al bestiar. Pedreres i mines de ferro i altres metalls, algunes explotades ja en temps dels romans. Hi ha una serralada que, arrencant de la Vall de Somorrostro, es dirigeix cap al migdia, i tocant en la ribera esquerra del Cadagua, s'encorba inclinant-se a l'oest els seus dos extrems, com per a formar amorosa falda als concejos de Galdames i de Sopuerta, i després d'haver-lo format s'esvaïx al sud del segon d'aquests concejos. L'arrencada d'aquesta serralada, que duu el nom de Triano, és aquell que va admirar fa dos mil anys el naturalista Plini, quan va dir, que en la part marítima de Cantàbria, banyada per l'oceà, havia una forest trencada i alt, tan abundant en ferro, que tot ell era d'aquesta matèria. Entre la riquesa natural de les Encartaciones destaca el Parc Natural d'Armañón.

Com testifica la tradició, el euskera també es va parlar a les Encartaciones. Encara que la seva extinció total d'aquesta terra data del segle XIX, amb la desaparició dels últims vestigis del basc en Gordexola (segons diuen, l'última parlant de euskera encartada va ser Simona Unanue, natural de Gordexola, morta en 1850), ja en el segle XVIII estava pràcticament extingit amb algun nucli conservat als barris alts de Galdames i l'esmentat municipi de Gordexola. En realitat, existeixen dues zones lingüístiques bastant ben definides en la comarca, una a l'oest, formada pels municipis de Balmaseda, Karrantza, Lanestosa, Turtzioz i Arcentales, on no està constatada la presència històrica de la llengua basca, i altra a l'est, en la resta de municipis, on existeixen proves històriques i toponímiques que testifiquen l'ús del euskera.

Així, les Encartaciones han estat durant tota la història la comarca castellanoparlant per antonomàsia de Biscaia, a causa de la seva posició geogràfica extrema propera a Cantàbria i a Castella, les cultures de la qual han influït i format una idiosincràsia pròpia a Les Encartaciones com fruit de la confluència de les tres tradicions culturals: castellana, basca i càntabra. D'ençà la oficialització de la llengua basca a tot el territori de la CAV, el nombre d'euskalduns ha augmentat molt, sobretot a les noves generacions que ha estat educades en aquesta llengua. L'ùs social d'aquesta llengua, al contrari, és encara avui força minoritari.

Les dades de què es disposa sobre la situació lingüística actual de la comarca són els següents:

Bascoparlants Bilingües passius Monolingües castellanoparlants
Encartaciones 4,2% 12,9% 82,9%
Utilització de llengües Euskera Castellà
Encartaciones 4,2% 95,8%
Coneixement de l'euskera
17,1%

Font: CID ABASOLO, Carlos; Las fronteras de la lengua vasca a lo largo de la historia, Revista de Filología Románica, 2002, 19, 15-36, ISSN 0212-999X.

Escut de Les Encartaciones (avui de Sopuerta). Dividit en dos quartels, el de Castella i el de Biscaia, rodeajats pel Toisó d'Or i al cim, per timbre, una corona comtal

Composició dels Ajuntaments encartats (Eleccions Municipals 2007)[modifica | modifica el codi]

# MUNICIPI PNB EA PSE-EE PP EB-B-Aralar CLI KZ I.C. A.E.I.S. T.B.
1 Balmaseda 7 4 2
2 Karrantza 7 3 1
3 Artzentales 7
4 Güeñes 8 1 3 1
5 Zalla 10 2 1
6 Sopuerta 2 4 5
7 Galdames 6 1
8 Gordexola 6 1 1 1
9 Turtzioz 4 3
10 Lanestosa 5 1 1

En negreta la llista que obtingué l'alcaldia

Bibliografia[1][modifica | modifica el codi]

  • Arroyo Martín, José Victor: Las Encartaciones en la configuración institucional de Vizcaya (S.XVIII), UPV/EHU, 1990.
  • Quadra Salcedo, Fernando de la, Marqués de los Castillejos: Fuero de las M.N. y L. Encartaciones, Casa de Misericordia, Bilbao,1916
  • Martínez Rueda, Fernando; Las Juntas Generales de Abellaneda, Museo de las Encartaciones
  • Martínez Rueda, Fernando: El discurso foral de las Encartaciones y sus protagonistas en el siglo XVIII
  • Gonzalez Rojas, R.; Las Encartaciones y Avellaneda, Caja de Ahorros de Vizcaya, Colección Temas Vizcaínos, 1982.
  • Escarzaga, Eduardo; Avellaneda y la Junta General de Las Encartaciones
  • Trueba, Antonio de; Las Encartaciones, Editorial GEU Argitaldaria
  • Labayru y Goicoechea, Estanislao Jaime; Historia General de Vizcaya
  • Etxebarria Mirones, Jesús y Etxebarria Mirones, Txomin: Tradiciones y costumbres de las Encartaciones
  • Etxebarria Mirones, T. y Etxebarria Mirones, J.; Ermitas de las Encartaciones : historia y tradiciones festivo-religiosas
  • Etxebarria Mirones, T. y Etxebarria Mirones, J.; Orígenes históricos de Las Encartaciones. Siglos X-XIII: toponimia, onomástica y lengua propia.
  • Etxebarria Mirones, Txomin: El habla montañesa o cántabra en la toponímia de Las Encartaciones
  • Etxebarria Mirones, Txomin: Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades
  • Etxebarria Mirones, Txomin: Cantabros, autrigones y romanos en relación a las Encartaciones, Cantabria y las Merindades
  • Sasia, Jesús María de: Toponimia euskérica en las Encartaciones de Vizcaya.
  • Carretié González, Gabriel: Los orígenes de Bilbao, Las Encartaciones y Tierra de Ayala
  • Díaz García, Miguel Sabino: La molinería tradicional en Las Encartaciones
  • González Cembellín, Juan Manuel: Torres de las Encartaciones
  • Orjas, E. César: Vocabulario histórico de las Encartaciones de Bizkaia
  • Barrio Loza, Jose Angel y Andrés Morales, Alfonso de: Bizkaia : arqueología, urbanismo y arquitectura histórica: Bilbao y su entorno, las Encartaciones, 1989-1991, Universidad de Deusto y Diputación Foral de Bizkaia.
  • Trancho, Joseba: Montes de las Encartaciones
  • González Orejas, Rafael: Vocabulario histórico de las Encartaciones de Bizkaia
  • Gorrotxategi Nieto, Mikel: Sustitución y alteración de topónimos en las Encartaciones de Bizkaia
  • Rubio Barcina, Itziar: Cartografía antigua de Las Encartaciones
  • Javier Ybarra y Bergé : "La Casa de Salcedo de Aranguren".
  • ntonio Pérez de Azagra : "Noticias genealógicas de los P. de Rivera y los Salcedo y varios de sus ascendientes y descendientes por línea paterna y materna, y de otras casas vascongadas", Imprenta Editorial Moderna, 1943.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Part de la bibliografia es pot consultar a la Biblioteca Foral de Bizkaia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Encartaciones
Comarques de Biscaia Bizkaikobanderea.svg
Gran Bilbao | Duranguesat | Lea-Artibai | Busturialdea-Urdaibai | Uribe | Encartaciones | Arratia-Nervión

Coord.: 43° 14′ 38″ N, 3° 11′ 44″ O / 43.2439551497°N,3.19550715687°O / 43.2439551497; -3.19550715687