Enchelynassa canina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Enchelynassa canina

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Anguilliformes
Família: Muraenidae
Gènere: Enchelynassa
(Kaup, 1855)[1]
Espècie: E. canina
Nom binomial
Enchelynassa canina
(Quoy & Gaimard, 1824)[2][3]
Sinònims
  • Enchelycore canina (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Enchelynassa conina (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Muraena canina (Quoy & Gaimard, 1824)[3]

Enchelynassa canina és una espècie de peix de la família dels murènids i l'única del gènere Enchelynassa.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Enchelynassa prové dels mots grecs enchelys (anguila) i nassa, nessa (illa).[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total. És de color marró vermellós durant el dia i gris a la nit. L'origen de l'aleta dorsal es troba entre les comissures de la boca i les obertures branquials. Aletes dorsal i anal sense espines ni radis tous. 141-147 vèrtebres. Anus situat a prop, si fa no fa, de la meitat del cos. Mandíbules primes i en forma de ganxo. Dues fileres de dents a les mandíbules (esmolades i petites les de la filera exterior). Presència visible de grans dents semblants a ullals entre les mandíbules encara que tingui la boca tancada. 3 dents canines a la part davantera de la mandíbula superior. Línia lateral contínua.[5]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix de peixos i polps a la nit.[6] El seu nivell tròfic és de 4,5.[7]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, bentònic,[8] associat als esculls (entre 1 i 30 m de fondària)[8] i de clima tropical (25°N-24°S),[9] el qual viu a la conca Indo-Pacífica:[10] les àrees de fort onatge[6] des de les illes Txagos[11][12] i l'illa de la Reunió[13] fins a Panamà,[14] les illes Hawaii[8] i Tonga,[11] incloent-hi l'illa Christmas,[15] les illes Cocos,[16] l'Índia[17] (incloent-hi Lakshadweep),[18] el Vietnam,[19] Indonèsia,[20] el Japó,[21] el corrent de Kuroshio,[11] Austràlia,[22][23] el mar del Corall,[24][25] la Gran Barrera de Corall,[24][25] Guam,[26] les illes Marshall,[27] la Micronèsia,[11] la Polinèsia Francesa[6] (incloent-hi les illes Tuamotu),[28][6] les illes Cook,[29] Samoa,[30] la Samoa Nord-americana[30] i les illes Pitcairn.[31][27][32][33][34][9]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Pot mossegar per accident o quan se li provoca,[9] s'amaga durant el dia[9] i el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (74 de 100).[35]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaup J. J. 1855. Enchelynassa, neue Gattung aus der Familie der Aale. Arch. Naturgeschichte v. 21 (núm. 1). 213-214.
  2. Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard, 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825), Atlas pls. 43-65.
  3. 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol.
  5. Morphology Data of Enchelynassa canina - FishBase (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
  7. Sea Around Us (anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 115.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França. 527 p. Pàg. 53.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Myers, R. F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p. Pàgs. 41 i 42.
  12. Winterbottom, R. i R. C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28. Pàg. 3.
  13. Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216. Pàg. 208. [1]
  14. List of Marine Fishes reported from Panama - FishBase (anglès)
  15. Allen, G. R. i R. C. Steene, 1988. Fishes of Christmas Island Indian Ocean. Christmas Island Natural History Association, Christmas Island, Indian Ocean, 6798, Australia. 197 p. Pâgs. 22 i 178.
  16. Allen, G. R. i W. F. Smith-Vaniz, 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p. Pàg. 6.
  17. Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p. Pàg. 51.
  18. Kumaran, M. i S. Jones, 1980. Fishes of the Laccadive Archipelago. Kerala Mathrubhumi Press. Pàg. 91.
  19. Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 50.
  20. Allen, G. R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72. Pàg. 22.
  21. List of Marine Fishes reported from Japan - FishBase (anglès)
  22. Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (eds.). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàg. 247.
  23. Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàg. 128.
  24. 24,0 24,1 Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p. Pàg. 26.
  25. 25,0 25,1 Randall, J. E., G. R. Allen i R. C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p. Pàg. 35.
  26. Kami, H. T., 1971. Check-list of Guam fishes, supplement I. Micronesica 7(1-2):215-228. Pàg. 223.
  27. 27,0 27,1 Myers, R. F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3ª edició revisada i ampliada. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p. Pàg. 46.
  28. Goo, F. C. C. i A. H. Banner, 1963. A preliminary compilation of Tuamotuan animal and plant names. Hawaii Marine Laboratory, Honolulu. Pàg. 14.
  29. List of Marine Fishes reported from Cook Islands - FishBase (anglès)
  30. 30,0 30,1 Wass, R. C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781). Pàg. 5.
  31. Irving, R. A., J. J. Jamieson i J. E. Randall, 1995. Initial checklist of fishes from Henderson Island, Pitcairn Group. Biological Journal of the Linnean Society 56:329-338. Pàg. 334
  32. Allen, G. R. i M. V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawai'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research. Pàg. 80.
  33. McCosker, J. E. i R. H. Rosenblatt, 1995. Muraenidae. Morenas. P. 1303-1315. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma. Pàg. 1308.
  34. Rensch, K. H., 1988. Fish names of Eastern Polynesia. A Special Number of the Pacific Linguistics Series, C-No. 106, Department of Linguistics, Research School of Pacific Studies, The Australian National University, Canberra, 364 pp.
  35. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.