Endòlit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biomes
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona intermareal
Manglar
Bosc de kelp
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bèntica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica
Fitxer:Cryptoendolith.jpg
Forma endolítica trobada a una pedra de l'Antàrtida

Un endòlit (del grec: interior d'una pedra) és un organisme (archaea, bacteri, fong, liquen, alga o ameba) que viu dins les roques, coralls, closques d'animals, o en els porus entre els grans de minerals d'una roca. Molts són extremòfils; viuen a llocs que prèviament es pensava que no podien hostatjar la vida. Són de particular interès pels astrobiòlegs, que presenten la teoria que els ambients endolítics de Mart i altres planetes són refugis potencials per comunitats microbianes extraterrestres. La zona endolítica és un bioma extrem.

Subdefinicions[modifica | modifica el codi]

El terme "endòlit", ha estat classificat en tres subclasses:[1]

Chasmoendòlit: colonitza les fisures o trencaments de la roca (chasm = esquerda)
Criptoendòlit: colonitza cavitats estructurals dins de roques poroses, incloent-hi espais fets per euendòlits (crypto = amagat)
Euendòlit: penetra activament a l'interior de les roques formant túnels de la mida del seu cos, (eu = bo, autèntic)

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

Els endòlits s'han trobat en roques a fondàries de 3000 metres però no se sap si aquest és el seu límit.[2][3] Sembla que l'amenaça principal per a la supervivència d'aquests organismes no és la pressió sinó l'alta temperatura. En els organismes hipertermòfils el límit de temperatura és de 120°C cosa que sota terra apareix a 4-4.5 km de fondària continental o a 7 o 7.5 km sota el fons dels oceans. Els organismes endòlits s'han trobat en roques de baixa humitat o baixes temperatures incloent valls seques i permagel de l'Antàrtida[4] als Alps[5] i les muntanyes rocalloses.[6][7]

Supervivència[modifica | modifica el codi]

Els endòlits poden sobreviure alimentant-se de traces de ferro, potassi, o sofre. S'ha trobat ADN en basalts.[8][9] també s'han descobert endòlits fotosintètics.

Com que l'aigua i nutrients són escasos els endòlits tenen un cicle reproductiu molt lent. Sembla que triguen 100 anys a fer una divisió cel·lular.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Endoliths General Collection — This collection of online resources such as news articles, web sites, and reference pages provides a comprehensive array of information about endoliths.
  • Endolith Advanced Collection — Compiled for professionals and advanced learners, this endolith collection includes online resources such as journal articles, academic reviews, and surveys.