Endavant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Endavant (OSAN))
Aquest article tracta sobre el partit polític català. Vegeu-ne altres significats a «Endavant (Flandes)».
Infotaula d'organitzacióEndavant
Dades
Nom curtEndavant OSAN Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
feminisme
anticapitalisme
socialisme
ecosocialisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPlataforma per la Unitat d'Acció Modifica el valor a Wikidata
Creació23 juliol 2000, Vilafranca del Penedès Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Seu
Part deEsquerra Independentista
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Catalunya
1 / 135
(dins de CUP-CC)
Lloc webhttps://endavant.org/
Facebook: Endavant.OSAN Twitter (X): Endavant_OSAN Instagram: endavant_osan Youtube: UCKNdCGbnOPBmbwjVlQPfOpA Modifica el valor a Wikidata
Manifestació l'onze de setembre del 2005.
Mural contra les retallades a la Sanitat pública.

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), més coneguda com a Endavant (OSAN) o simplement Endavant, és una organització independentista i socialista catalana emmarcada dins l'Esquerra Independentista. Representa la branca més anticapitalista,[1] llibertària,[2] partidària d'una estratègia unitària de Països Catalans[1] i més reticent a la política institucional de l'entorn de la CUP, contraposada sovint a Poble Lliure.[3][4]

Història[modifica]

Neix el juliol del 2000 a partir de persones provinents de la dissolució de la Plataforma per la Unitat d'Acció i d'altres organitzacions i col·lectius independentistes[5] i vinculats a moviments socials com el moviment okupa,[6] moviment contra la precarietat laboral, o la solidaritat internacionalista.[7]

A més de la reclamació de la independència dels Països Catalans, ha prioritzat el treball amb moviments socials i en lluites de l'esquerra anticapitalista catalana com la lluita contra la precarietat laboral.

Va participar en la Campanya contra Constitució Europea, arran del referèndum del febrer de 2005, criticant-ne aspectes socials pel seu caràcter neoliberal, i la manca de reconeixement dels drets nacionals catalans.[8] Ha format part també de coordinadores com la Xarxa contra els Tancaments d'Empreses i la Precarietat, que agrupa sindicats i col·lectius d'esquerra, així com de diverses iniciatives de suport a treballadors en lluita, contra la crisi,[9][10][11] o a favor de les mobilitzacions d'estudiants en defensa de l'ensenyament públic.[12]

Ha donat suport a les eleccions municipals a les Candidatures d'Unitat Popular (CUP)[13] i hi ha participat en diferents localitats. També dona suport a la desobediència civil.

Les principals mobilitzacions, conjuntament amb la resta de l'esquerra independentista, les ha convocat en diades com l'Onze de Setembre,[14] el Nou d'Octubre, el 31 de desembre, el 23 d'abril o el 25 d'abril i el Primer de Maig. Edita la revista Tanyada.

En el referèndum de la Constitució europea va demanar el No en considerar que aquesta no reconeixia els drets nacionals dels Països Catalans i reforçava el procés de construcció europea des de posicions econòmiques de caràcter neoliberal. L'any 2006 es va oposar a les reformes dels estatuts d'autonomia del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes en entendre que no preveien el dret democràtic a l'autodeterminació i suposaven, al seu parer, continuar amb el model de l'estat de les autonomies sorgit del procés de reforma franquista.[15][16] En aquest context va demanar el vot negatiu en el referèndum del Principat, al costat de la resta de forces independentistes.

Des de l'abril de 2007, impulsa conjuntament amb la resta de forces de l'Esquerra Independentista, com Maulets, la CAJEI o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència", que reclama la independència dels Països Catalans, coincidint amb el tercer centenari de la batalla d'Almansa que acabaria amb la pèrdua de les llibertats catalanes arran de la imposició dels decrets de Nova Planta.[17][18] També ha participat activament en diferents campanyes de desobediència com la que dugué a desenes d'independentistes als tribunals espanyols per la crema de retrats dels monarques espanyols. Defensà aquests actes afirmant "que la crema de la imatge dels Borbons és legítima, perquè és l'expressió del poble en contra d'un rei hereu directe del règim franquista".[19][20][21]

Des del 2008, ha impulsat, de forma conjunta amb altres organitzacions independentistes, la coordinació i les mobilitzacions conjuntes a nivell nacional en la Coordinadora de l'Esquerra Independentista, i a nivell local i comarcal en diferents coordinadores com la del Camp,[22] Vallès Oriental, Barcelonès,[23][24] Esquerra Independentista de la Plana les comarques del Sud del País Valencià i a Mallorca entre altres.

Donà suport a les Consultes per la independència celebrades en nombroses localitats catalanes els anys 2009 i 2010[25][26][27] considerant que "els catalans hem de tenir el dret d'expressar lliurement si com a nació volem constituir-nos com a Estat independent respecte d'Espanya i França", valorava que les mateixes suposaven una demostració de força per part de l'independentisme i cridava a dur el procés més enllà amb la "desobediència civil", donant caràcter oficial a les mateixes des dels ajuntaments i desafiant la legalitat espanyola, i reivindicava el marc dels Països Catalans.

Cridà a la participació en les vagues generals contra els polítiques econòmiques dels governs espanyols de Jose Luís Rodríguez Zapatero, el 29 de setembre de 2010 i Mariano Rajoy el 29 de març de 2012 i el 14 de novembre de 2012, participant en les mobilitzacions que suposaren nombroses detencions de militants independentistes,[28] així com a les mobilitzacions contra les retallades socials a càrrec dels governs autonòmics d'Artur Mas, Francisco Camps, Alberto Fabra i José Ramon Bauzá[29][30][31] arreu dels Països Catalans. Estengué a partir de 2010 també l'activitat a Mallorca, amb iniciatives com "A Mallorca en Català" en què acusà a càrrecs i diputats del PP de ser 'enemics del català'.[32]

L'any 2012 impulsà la campanya "Sense sobirania econòmica no hi ha independència"[33][34] remarcant que "la veritable independència no és el pacte fiscal, i tampoc no ho és la submissió a la UE, el FMI, o els mercats". En les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 va donar suport a la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres, a les llistes de la qual hi figuraven diversos dels seus militants com Isabel Vallet i Sànchez, quarta de la llista per Barcelona, que va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya en substitució de Georgina Rieradevall i Tarrés el 4 de juny de 2013.[35] També n'és membre Anna Gabriel, que va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya per la CUP a les eleccions de 2015 i actualment es troba a l'exili a Suïssa, Laia Estrada i Carles Riera, diputats del grup parlamentari de la CUP al Parlament de Catalunya.

En els anys següents potencià l'aposta pel feminisme, com un dels eixos de la seva `política, al costat de l'independentisme i el socialisme.[36]

En relació al procés polític sobiranista de Catalunya, Endavant, com el conjunt de l'esquerra independentista, va donar suport a les mobilitzacions populars i a la creació dels CDR, impulsant l'autoorganització popular que va fer possible mantenir centenars de col·legis i punts de votació oberts l'1 d'octubre de 2017, donà suport igualment a la vaga general del 3 d'octubre i a les diferents mobilitzacions i vagues convocades contra la repressió de l'estat espanyol i en suport als presos i centenars de represaliats, cridant a evitar un retorn a la normalitat amb mobilitzacions i accions contra la Guardia Civil i la Policia, especialment actives quan aquests cossos han realitzat operacions contra membres de CDR i altres independentistes.[37][38][39][40] Després que el govern fes marxa enrere i no apliqués el resultat del referèndum, convocant les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2018, criticà el paper dels partits sobiranistes del govern denunciant la manca de voluntat política real i sinceritat del govern:"[41]Les conseqüències d’haver malbaratat aquell capital polític fonamentat en la mobilització popular han estat nefastes",[42] així com denuncià l'anomenat 'govern efectiu' instal·lat després de les eleccions i l'aplicació de l'article 155 i el paper d'aquest govern i la policia autonòmica en la repressió als carrers contra mobilitzacions independentistes i socials.[43] Malgrat això, denuncià en tot moment les represàlies i repressió espanyoles i reclamà la llibertat dels presos. En aquest sentit participà i donà suport en les àmplies mobilitzacions i accions de la revolta d'octubre de 2019 desencadenada per la sentència del judici a diferents càrrecs del govern pels fets d'octubre de 2017.[44][45][46]

Ha sostingut posteriorment que l'autodeterminació segueix sent la clau per a una ruptura i un procés de transformació social i que cal un camí propi de l'esquerra independentista basat en la independència, la unitat popular i la construcció nacional dels Països Catalans, criticant tant les respostes federalistes o de reforma de l'estat espanyol com l'anomenat 'processisme' o gesticulació i simbologia sobiranista sense concreció pràctica. S'ha mostrat també crític amb els governs autonòmics del País Valencià i les Illes, entenent en general que els governs autonòmics "són incapaços de fer avançar en la sobirania política i econòmica necessàries per conquerir drets efectius per al conjunt de les classes populars." [47]

També ha participat en el moviment en defensa del dret a l'habitatge, on molts dels seus militants treballen dins les desenes de sindicats i grups d'habitatge que s'enfronten diàriament als desnonaments,[48] un fenomen que afecta centenars de famílies cada dia. També han denunciat que malgrat els anuncis governamentals de suspensió dels desnonaments, aquests segueixen produint-se diàriament [49][50]

Durant l'epidèmia de l'any 2020, va impulsar, amb el suport de nombrosos col·lectius i organitzacions, la iniciativa "Recuperem els carrers, vida abans que capital" per denunciar les retallades socials i mesures adoptades arrel de la crisi sanitària que perjudicaven les classes populars, a més de la repressió dels cossos policials i el desplegament de les forces espanyoles durant els primers mesos de l'epidèmia, convocant centenars de concentracions arreu dels Països Catalans.[51][52][53] Insistí així mateix que la independència és necessària davant uns estats i institucions que han demostrat la seva ineficàcia durant la crisi sanitària[54] i conjuntament amb l'esquerra independentista recriminà al Govern "que no faci passos cap a la independència i reprimeixi les mobilitzacions" independentistes i socials.[55]

Estructura i implantació[modifica]

La base organitzativa d'Endavant-OSAN són les assemblees o nuclis locals agrupats en assemblees comarcals. Al País Valencià té assemblees a l'Alacantí, la Marina, el Comtat (Beniarrés), la Safor, la Ribera, la Costera, la Plana Alta (Castelló) i la Plana Baixa (Vila-Real, Onda), el Sènia i l'Horta. Al Principat de Catalunya té assemblees al Barcelonès (amb nuclis a Sants, Gràcia, Eixample, Poble nou, Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu), Vallès Occidental, Vallès Oriental, Osona, Ripollès, Nord Oriental (Gironès, la Selva, Empordà), Alt Urgell, Ponent (Lleida), Tarragonès, Baix Camp, Penedès, Anoia, Garraf, Baix Llobregat (Gavà, Sant Feliu, El Prat, Olesa, Molins, Esplugues, Martorell), Bages i Maresme. A Les Illes, l'assemblea de Mallorca.

Endavant forma part de la Taula de l'Esquerra Independentista, organisme que coordina el conjunt del moviment de l'Esquerra Independentista, està formada per Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Arran, Alerta Solidària, Endavant OSAN, la Coordinadora Obrera Sindical i la Candidatura d'Unitat Popular. És en aquest marc que fa públics els seus posicionaments polítics col·lectius i convoca les mobilitzacions de les diferents diades independentistes dels Països Catalans o jornades com l'1 de maig o el 8 de març.[56][57]

Publica la revista Tanyada, revista d'actualitat i reflexió política que es publica online i en paper.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Viñas, Carles (coordinació). Història de l'Esquerra Independentista. Tigre de Paper, març 2021. ISBN 978-84-16855-83-4. 
  2. ↑ «Breus apunts sobre el municipalisme llibertari i la necessària síntesi ideològica», 07-05-2011. [Consulta: 16 setembre 2023].
  3. ↑ «Endavant i Poble Lliure, qui és qui dins la CUP al parlament?». Vilaweb, 25-11-2015 [Consulta: 21 febrer 2021].
  4. ↑ «La CUP supera la polarització d’Endavant i Poble Lliure». Ara, 07-07-2019 [Consulta: 21 febrer 2021].
  5. ↑ Vilaweb, 7-09-2000, Endavant-OSAN tria Gracia per a la seva presentació publica[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Passat, present i futur de l'esquerra independentista» (en catalan). [Consulta: 9 maig 2020].
  7. ↑ Viñas, Carles (coordinador). Història de l'Esquerra Independentista. Tigre de Paper, març 2021. ISBN 978-84-16855-83-4. 
  8. ↑ Endavant: Els motius del NO a la constitució europea
  9. ↑ Vilaweb Sabadell: 24-02-2009 Actes sobre la crisi a diversos centres cívics de la ciutat, s'emmarquen a la campanya ‘Capitalisme és crisi' impulsada per l'organització política Endavant
  10. ↑ «Anna Notícies,». Arxivat de l'original el 2009-05-02. [Consulta: 25 març 2009].
  11. ↑ Opuscle: Idees per entendre la crisi i les seves conseqüències
  12. ↑ «CGT-UAB: Endavant (OSAN) condemna l'actuació dels Mossos a la UAB». Arxivat de l'original el 2010-08-15. [Consulta: 25 març 2009].
  13. ↑ Endavant, Eleccions municipals 2007, comunicat de suport a les Candidatures d'Unitat Popular
  14. ↑ Nació Digital, 6-09-2007, "Convocatòries de l'esquerra independentista per la Diada Nacional"
  15. ↑ Nació Digital, 5-12-2005. Maulets, CUP i Endavant qüestionen la legitimitat actual del referèndum celebrat el 1978 per a l'aprovació de la màxima norma jurídica espanyola, que qualifiquen com a "presó".
  16. ↑ Acte Polític 22 abril 2006 d'Endavant i Batasuna: "Països Catalans i Euskal Herria, Autodeterminació és democràcia"
  17. ↑ L'Accent, 3-04-2007, En marxa la campanya "300 anys d'ocupació i resistència"
  18. ↑ «300anys.cat: Entre la nit del 24 i la del 25 d'abril es van realitzar gairebé un centenar d'accions a tots els Països Catalans.». Arxivat de l'original el 2010-06-23. [Consulta: 25 març 2009].
  19. ↑ «Diverses concentracions donen suport al noi que va cremar una foto dels reis espanyols». Arxivat de l'original el 2007-10-06. [Consulta: 25 març 2009].
  20. ↑ Avui, 29-10-2008, L'Audiència Nacional jutja els 16 joves que van cremar fotos del rei a Girona
  21. ↑ Notícia d'un dels judicis a TVC[Enllaç no actiu]
  22. ↑ Televisió de Reus: presentació de l'EI del Camp
  23. ↑ Nació Digital, 23-04-2008 "Presenten en societat l'Esquerra Independentista del Barcelonès"
  24. ↑ L'Accent, 29-01-2009, L'esquerra independentista es manifesta contra l'ombra allargada del 1939
  25. ↑ Valoració d'Endavant de la jornada de consultes per la independència del 13 de desembre Comunicat desembre 2009
  26. ↑ «Valoració d'Endavant de la jornada de consultes per la independència del 28 de febrer de 2010». Endavant (OSAN), 03-03-2016. [Consulta: 10 febrer 2016].
  27. ↑ «Valoració d'Endavant de les consultes del 25 d'abril». Endavant (OSAN), 19-05-2010. [Consulta: 2 febrer 2016].
  28. ↑ Solidaritat contra les detencions d'escarni públic a Barcelona, Alerta Solidària
  29. ↑ Ara parlem nosaltres'
  30. ↑ Centenars de persones escridassen el PP de Burjassot El Punt/Avui
  31. ↑ La Guardia Civil deté a tres independentistes que protestaven contra Bauzá a Bunyola Efe
  32. ↑ «Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua” Diari de Balears». Arxivat de l'original el 2012-11-24. [Consulta: 27 novembre 2012].
  33. ↑ «L'esquerra independentista reivindica la sobirania econòmica "L'esquerra independentista reivindica la sobirania econòmica " L'Accent». Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 27 novembre 2012].
  34. ↑ Presentació de la campanya "Sense Sobirania Econòmica no hi ha veritable independència Llibertat.cat
  35. ↑ «Isabel Vallet Sànchez». Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2013. [Consulta: 3 abril 2014].
  36. ↑ Endavant «Quadern». Feminisme de Classe, 17-05-2024.
  37. ↑ «Endavant assenyala les casernes de la Guàrdia Civil: «La volem fora dels Països Catalans»». Diari de Balears, 23-08-2018. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2021. [Consulta: 15 gener 2021].
  38. ↑ «Endavant denuncia la impunitat de la Guardia Civil i exigeix que se’n vagin». Tercera información, 01-08-2018.
  39. ↑ «Endavant desplega una pancarta contra la Guàrdia Civil a Canovelles». El 9 Nou, 13-10-2020.
  40. ↑ «“Tots som CDR”: protesta davant de la caserna de la Guàrdia Civil per la detenció d'independentistes». Tot Barcelona, 23-09-2019.
  41. ↑ «L'esquerra radical posa a Torra contres les cordes». Catalunya Press, 11-09-2018.
  42. ↑ Endavant «opuscle». Què fer en la nova etapa política al Principat?, 17-05-2018.
  43. ↑ «Dos anys de ‘govern efectiu’ al Principat: ni República ni gir social.». Endavant, 14-05-2020.
  44. ↑ «Violentos choques entre radicales independentistas y los mossos» (en castellà). La Razón, 11-09-2019.
  45. ↑ «Els CDR de les grans urbs catalanes criden a mantenir la mobilització contra la sentència del procés». El Periódico, 16 d’octubre 2019.
  46. ↑ «Cataluña arde: ¿qué hay detrás de las protestas?» (en castellà). DW - Deutsche Welle, 17-10-2019.
  47. ↑ «Cap govern autonòmic no ens farà lliures! | Diada de Mallorca 2019». Endavant, 31 desembre 2019,.
  48. ↑ «La lluita per l’habitatge. Una prioritat per a la classe treballadora». L'Accent.
  49. ↑ «Unes 1.000 persones protesten a Barcelona contra els desnonaments durant la pandèmia». aldia.cat, 31-10-2020.
  50. ↑ «La mentida de la suspensió dels desnonaments». La Directa, 15-10-2020.
  51. ↑ «'Abans la vida que el capital' és el lema d'Endavant contra el restabliment laboral». Diari de Balears, 14-04-2020. Arxivat de l'original el 2 de març 2021. [Consulta: 15 gener 2021].
  52. ↑ «[FOTOGRAFIES Concentracions pels drets i les llibertats arreu de Catalunya]». Vilaweb, 02-06-2020.
  53. ↑ «Tensió entre policia i manifestants en concentracions anticapitalistes a Barcelona». TV3, 19-05-2020.
  54. ↑ «La independència és la clau per obrir la porta del canvi social». Endavant, 15-06-2020.
  55. ↑ «L'esquerra independentista recrimina al Govern que no faci passos cap a la independència i "reprimeixi"». 324, 12-09-2020.
  56. ↑ «L'esquerra independentista fa una crida a mobilitzar-se al carrer davant la inacció de Govern i Parlament». Público, 03-09-2018.
  57. ↑ «L'esquerra independentista convoca una manifestació estàtica a Barcelona per la Diada». vilaweb, 04-09-2020.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endavant

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Endavant&oldid=33055646»