Endavant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:55, 1 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióEndavant (OSAN)
Endavant-OSAN
Endavant (OSAN)
Dades
Nom curtEndavant OSAN Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaIndependentisme, Socialisme, Comunisme, Feminisme
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
FusióPlataforma per la Unitat d'Acció
ReemplaçaPlataforma per la Unitat d'Acció Modifica el valor a Wikidata
Creació2000, Vilafranca del Penedès Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Afiliació nacionalCandidatura d'Unitat Popular (CUP)
Parlament de Catalunya
1 / 135
(dins de CUP-CC)
Lloc webwww.endavant.org
Facebook: Endavant.OSAN Twitter (X): Endavant_OSAN Instagram: endavant_osan Youtube: UCKNdCGbnOPBmbwjVlQPfOpA Modifica el valor a Wikidata
Manifestació l'Onze de Setembre del 2005

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), més coneguda com a Endavant (OSAN) o simplement Endavant, és una organització independentista i socialista catalana, emmarcada dins l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, espai des d'on defensa el desenvolupament d'una estratègia d'unitat popular amb les altres organitzacions-membre. Neix el juliol del 2000 a partir de persones provinents de la dissolució de la Plataforma per la Unitat d'Acció i d'altres organitzacions i col·lectius independentistes.[1]

A més de la reclamació de la independència dels Països Catalans, ha prioritzat el treball amb moviments socials i en lluites de l'esquerra anticapitalista catalana com la lluita contra la precarietat laboral, ha participat en la Campanya contra Constitució Europea, arran del referèndum del febrer de 2005, criticant-ne aspectes socials pel seu caràcter neoliberal, i la manca de reconeixement dels drets nacionals catalans.[2] Ha format part també de coordinadores com la Xarxa contra els Tancaments d'Empreses i la Precarietat, que agrupa sindicats i col·lectius d'esquerra, així com de diverses iniciatives de suport a treballadors en lluita, contra la crisi,[3][4][5] o a favor de les mobilitzacions d'estudiants en defensa de l'ensenyament públic.[6]

Ha donat suport a les eleccions municipals a les Candidatures d'Unitat Popular (CUP)[7] i hi ha participat en diferents localitats. També dóna suport a la desobediència civil.

Les principals mobilitzacions, conjuntament amb la resta de l'esquerra independentista, les ha convocat en diades com l'Onze de Setembre,[8] el Nou d'Octubre, el 31 de desembre, el 23 d'abril o el 25 d'Abril i el Primer de Maig. Edita la revista Tanyada.

En el referèndum de la Constitució europea va demanar el No en considerar que aquesta no reconeixia els drets nacionals dels Països Catalans i reforçava el procés de construcció europea des de posicions econòmiques de caràcter neoliberal. L'any 2006 es va oposar a les reformes dels estatuts d'autonomia del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes en entendre que no contemplaven el dret democràtic a l'autodeterminació i suposaven, al seu parer, continuar amb el model de l'estat de les autonomies sorgit del procés de reforma franquista.[9][10] En aquest context va demanar el vot negatiu en el referèndum del Principat, al costat de la resta de forces independentistes.

Des de l'abril de 2007, impulsa conjuntament amb la resta de forces de l'Esquerra Independentista, com Maulets, la CAJEI o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència", que reclama la independència dels Països Catalans, coincidint amb el tercer centenari de la batalla d'Almansa que acabaria amb la pèrdua de les llibertats catalanes arran de la imposició dels decrets de Nova Planta.[11][12] També ha participat activament en diferents campanyes de desobediència com la que dugué a desenes d'independentistes als tribunals espanyols per la crema de retrats dels monarques espanyols. Defensà aquests actes afirmant "que la crema de la imatge dels Borbons és legítima, perquè és l'expressió del poble en contra d'un rei hereu directe del règim franquista".[13][14][15]

Des del 2008, ha impulsat, de forma conjunta amb altres organitzacions independentistes, la coordinació i les mobilitzacions conjuntes a nivell nacional en la Coordinadora de l'Esquerra Independentista, i a nivell local i comarcal en diferents coordinadores com la del Camp,[16] Vallès Oriental, Barcelonès,[17][18] Esquerra Independentista de la Plana les comarques del Sud del País Valencià i a Mallorca entre altres.

Donà suport a les Consultes per la independència celebrades en nombroses localitats catalanes els anys 2009 i 2010[19][20][21]considerant que "els catalans hem de tenir el dret d'expressar lliurement si com a nació volem constituir-nos com a Estat independent respecte d'Espanya i França", valorava que les mateixes suposaven una demostració de força per part de l'independentisme i cridava a dur el procés més enllà amb la "desobediència civil", donant caràcter oficial a les mateixes des dels ajuntaments i desafiant la legalitat espanyola, i reivindicava el marc dels Països Catalans.

Cridà a la participació en les vagues generals contra els polítiques econòmiques dels governs espanyols de Jose Luís Rodríguez Zapatero, el 29 de setembre de 2010 i Mariano Rajoy el 29 de març de 2012 i el 14 de novembre de 2012, participant en les mobilitzacions que suposaren nombroses detencions de militants independentistes,[22] així com a les mobilitzacions contra les retallades socials a càrrec dels governs autonòmics d'Artur Mas, Francisco Camps, Alberto Fabra i José Ramon Bauzá[23][24][25] arreu dels Països Catalans. Estengué a partir de 2010 també l'activitat a Mallorca, amb iniciatives com "A Mallorca en Català" en què acusà a càrrecs i diputats del PP de ser 'enemics del català'.[26]

L'any 2012 impulsà la campanya "Sense sobirania econòmica no hi ha independència"[27][28] remarcant que "la veritable independència no és el pacte fiscal, i tampoc no ho és la submissió a la UE, el FMI, o els mercats". En les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 va donar suport a la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres, a les llistes de la qual hi figuraven diversos dels seus militants com Isabel Vallet i Sànchez, quarta de la llista per Barcelona, que va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya en substitució de Georgina Rieradevall i Tarrés el 4 de juny de 2013.[29] També n'és membre Anna Gabriel, que va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya per la CUP a les eleccions de 2015.

Referències

  1. ↑ Vilaweb, 7-09-2000, Endavant-OSAN tria Gracia per a la seva presentació publica
  2. ↑ Endavant: Els motius del NO a la constitució europea
  3. ↑ Vilaweb Sabadell: 24-02-2009 Actes sobre la crisi a diversos centres cívics de la ciutat, s'emmarquen a la campanya ‘Capitalisme és crisi' impulsada per l'organització política Endavant
  4. ↑ Anna Notícies,
  5. ↑ Opuscle: Idees per entendre la crisi i les seves conseqüències
  6. ↑ CGT-UAB: Endavant (OSAN) condemna l'actuació dels Mossos a la UAB
  7. ↑ Endavant, Eleccions municipals 2007, comunicat de suport a les Candidatures d'Unitat Popular
  8. ↑ Nació Digital, 6-09-2007, "Convocatòries de l'esquerra independentista per la Diada Nacional"
  9. ↑ Nació Digital, 5-12-2005. Maulets, CUP i Endavant qüestionen la legitimitat actual del referèndum celebrat el 1978 per a l'aprovació de la màxima norma jurídica espanyola, que qualifiquen com a "presó".
  10. ↑ Acte Polític 22 abril 2006 d'Endavant i Batasuna: "Països Catalans i Euskal Herria, Autodeterminació és democràcia"
  11. ↑ L'Accent, 3-04-2007, En marxa la campanya "300 anys d'ocupació i resistència"
  12. ↑ 300anys.cat: Entre la nit del 24 i la del 25 d'abril es van realitzar gairebé un centenar d'accions a tots els Països Catalans.
  13. ↑ Diverses concentracions donen suport al noi que va cremar una foto dels reis espanyols
  14. ↑ Avui, 29-10-2008, L'Audiència Nacional jutja els 16 joves que van cremar fotos del rei a Girona
  15. ↑ Notícia d'un dels judicis a TVC
  16. ↑ Televisió de Reus: presentació de l'EI del Camp
  17. ↑ Nació Digital, 23-04-2008 "Presenten en societat l'Esquerra Independentista del Barcelonès"
  18. ↑ L'Accent, 29-01-2009, L'esquerra independentista es manifesta contra l'ombra allargada del 1939
  19. ↑ Valoració d’Endavant de la jornada de consultes per la independència del 13 de desembre Comunicat desembre 2009
  20. ↑ «Valoració d’Endavant de la jornada de consultes per la independència del 28 de febrer de 2010» (en català). Endavant (OSAN), 03-03-2016. [Consulta: 10 febrer 2016].
  21. ↑ «Valoració d’Endavant de les consultes del 25 d’abril». Endavant (OSAN), 19-05-2010. [Consulta: 2 febrer 2016].
  22. ↑ Solidaritat contra les detencions d’escarni públic a Barcelona, Alerta Solidària
  23. ↑ Ara parlem nosaltres'
  24. ↑ Centenars de persones escridassen el PP de Burjassot El Punt/Avui
  25. ↑ La Guardia Civil deté a tres independentistes que protestaven contra Bauzá a Bunyola Efe
  26. ↑ Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua” Diari de Balears
  27. ↑ L'esquerra independentista reivindica la sobirania econòmica "L'esquerra independentista reivindica la sobirania econòmica " L'Accent
  28. ↑ Presentació de la campanya "Sense Sobirania Econòmica no hi ha veritable independència Llibertat.cat
  29. ↑ «Isabel Vallet Sànchez». Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2014].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endavant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Endavant&oldid=17269256»