Endosimbiosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'endosimbiosi és una associació estreta entre espècies, en la qual els individus d'una espècie resideixen dins de les cèl·lules de l'altra. Alguns orgànuls de les cèl·lules eucariotes (cèl·lules amb nucli), com els mitocondris i els plasts (cloroplasts), procedeixen de la seua simbiosi inicial amb bacteris.[1]

Etimològicament el terme podria usar-se per a designar a qualsevol simbiont que residira en l'interior del cos d'un altre ser viu, però per a aquest últim concepte ha d'usar-se l'adjectiu endosomàtic (per exemple simbiont endosomàtic). Aquest és el cas, per exemple, de molts dels bacteris que formen part de la flora intestinal.

Els orgànuls d'origen endosimbiòtic apareixen molt transformats, però conserven un genoma propi i es multipliquen autònomament, fet que revela el seu origen com a organismes distints.

Gràcies a l'endosimbiosi els organismes eucariòtics gaudeixen de la capacitat de realitzar processos metabòlics que van evolucionar originàriament en bacteris, com la respiració, realitzada pels mitocondris, la fotosíntesi, feta en els plasts o la fixació del nitrogen, realitzada per bacteris, sovint intracel·lulars, en les arrels de certes plantes.

En 1971 Lynn Margulis va proposar la teoria endosimbiòtica en sèrie, que explica l'aparició de la cèl·lula eucariòtica per la integració simbiòtica de diversos bacteris amb habilitats diferents.[2]

Exemples d'organismes endosimbiòtics
  • Les algues fotosintètiques verdes del tipus de Chlorella que viuen en les cèl·lules del protist ciliat Paramecium viride.
  • Els dinoflagel·lats que viuen dins de les cèl·lules de molts corals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Endosimbiosi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. L. Margulis (1967), "On origen of mitosing cells", Journal of theoretical biology, 14 (3): 225.