Energia endosomàtica
L'energia endosomàtica és l'energia que contenen els aliments, un cop transformada, i que fa possible les activitats vitals de les cèl·lules d'un ésser viu. L'energia endosomàtica va lligada al metabolisme dels organismes, mentre que l'energia que consumeixen per a viure, però que circula fora del metabolisme, és l'energia exosomàtica. Aquesta diferenciació és habitual en ecologia i en general quan es parla de la disponibilitat i circulació d'energia i nutrients en un ecosistema.[1]
El consum mig mundial anual per persona d'energia endosomàtica és d'uns 120 W, és a dir, aproximadament un milió de calories. Alguns autors es basen en aquest fet quan estudien el consum exosomàtic d'energia i, en comptes de dir, per exemple, "el mateix", "el doble" o "sis i mig vegades més", han creat una unitat de mesura, l'esclau (o esclau energètic) que equival a aquests 120 Watts o consum mig humà d'energia endosomàtica.[2]
A l'espècie humana, el consum mig per persona al món d'energia endosomàtica s'ha triplicat des del paleolític fins a l'actualitat,[1] però no de manera homogènia a tot el món. Als països subdesenvolupats el consum és el mateix o fins i tot inferior que al paleolític, mentre que al primer món aquest n'ha augmentat molt més. Es considera que l'energia endosomàtica necessària per a subsistir una persona és d'unes 3000 quilocalories per dia, depenent de l'edat, sexe, activitat (exercici físic), etc. mentre que un habitant del primer món pot menjar fins al triple d'aquesta ració.[3] Aquest fet és l'origen de les anomenades malalties del primer món o malalties dels rics, fonamentades en l'obesitat i el sedentarisme i que poden comportar problemes cardiovasculars.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Guia ambiental de la UPC, Ivan Capdevila, Antonio Torres i altres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998. ISBN 84-8301-278-2
- ↑ Nosaltres els humans: l'ecologia d'uns animals mitjanament intel·ligents, d'Agustí Galiana. Universitat de València, 1999. ISBN 9788476604496
- ↑ L'homo energeticus Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia a la Universitat de Barcelona (UB). A Ecologia, amb el suport de la UB i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Any 2002.
