Energia renovable

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Panell captador d'irradiació solar. L'energia solar és un exemple d'energia renovable.

L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.[1] Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Alguns exemples en són l'escalfor solar, el vent, les marees i l'escalfor dins de la terra.

En general són fonts d'energia dispersa o molt poc concentrada, per exemple només un 5% de la irradiació solar és absorbida al sòl i encara menys, un 0,3%, és absorbida per les plantes. Moltes depenen de la geografia i del clima, de manera que no tots els sistemes de qualsevol tipus d'energies renovables es poden instal·lar a qualsevol indret. Una altra característica força general és que és aleatòria, és a dir variable i no controlable en el temps i també en l'espai. Això fa que sigui imprescindible l'ús de sistemes d'emmagatzematge d'energia, que la guarden a mesura que es genera, per un temps més o menys limitat, perquè sigui usada segons la demanda del seu consum.[1]

El 2006, aproximadament el 18% del consum mundial d'energia havia estat generat per fonts renovables.[2] Actualment a Catalunya les energies renovables representen el 2,8% de l'energia primària[3] i el Pla d'Energia de Catalunya 2006-2015 preveu que en 2015 aquest consum d'energies renovables es multipliqui per quatre. Greenpeace va presentar un informe a la Generalitat de Catalunya segons el qual es podria arribar al 100% de producció d'energies renovables l'any 2050.[4]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les energies renovables es consideren com a "energies alternatives" comparades amb el model energètic tradicional, tant per la seva disponibilitat (present i futura) garantida (a diferència dels combustibles fòssils que necessiten milers d'anys per a la seva formació) com pel seu menor impacte ambiental; tanmateix, en alguns casos aquest impacte pot ser molt gran, com el causat per l'"embassament de les Tres Gorges", finalitzat recentment a la Xina i que va propiciar el desplaçament de milions de persones i la inundació de molts km2 de terres.

L'any 2006, vora el 18% de l'energia consumida al món tenia el seu origen a una font renovable, el 13% provenia de la biomassa com la llenya. La hidroelectricitat ocupa el segon lloc en importància entre les fonts renovables amb la producció del 3% de l'energia consumida al món, seguida al tercer lloc per l'energia termosolar, que produeix aigua calenta sanitària, amb l'1,3%. La resta d'energies renovables com l'energia geotèrmica, l'eòlica, la resta d'aprofitaments solars i les derivades dels oceans com l'energia mareomotriu només van produir el 0,8% en conjunt.

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

Roda de molí (energia hidràulica)
Patí d'aigua (energia mecànica humana)

Les energies renovables han constituït una part important de l'energia utilitzada pels humans des de temps remots, especialment la mecànica (animal o humana: a la construcció, navegació, agricultura, transport humà i de mercaderies, etc.), l'eòlica (molins de vent, navegació) i la hidràulica (molins).

A partir de la Revolució Industrial, amb l'aplicació industrial de la màquina de vapor, i més endavant encara més amb la tecnologia dels motors de combustió per als transports de persones i de mercaderies, es van abandonant parcialment aquestes formes d'aprofitament. En aquella època aquestes noves tecnologies es veien com un elevat augment de la producció i una eficaç revolució als mitjans de transport, sense tenir en compte el cost social ni pensar a la seva sostenibilitat al llarg del temps. Més endavant l'ús generalitzat de l'electricitat, obtinguda sobretot a partir de la combustió de combustibles fòssils o nuclears, va contribuir a que el percentatge d'energies renovables dins del consum total energètic fos cada vegada menor; alhora que aquest consum augmentava vertiginosament.

Principals energies renovables[modifica | modifica el codi]

En principi, les fonts permanents són les que tenen origen solar, de fet, se sap que el Sol romandrà per més temps que la Terra. Tot i així, el concepte de renovabilitat depèn de l'escala de temps que s'utilitzi i del ritme d'ús dels recursos.

Energia hidràulica[modifica | modifica el codi]

Central hidroelèctrica
Article principal: Energia hidràulica

L'energia potencial acumulada als salts d'aigua pot ser transformada en energia elèctrica. Les centrals hidroelèctriques aprofiten l'energia potencial de l'aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. Aquesta energia es considera renovable perquè no consumeix l'aigua sinó que només n'aprofita el seu moviment. És indispensable vetllar per què la temperatura i la composició de l'aigua sigui igual abans que després del salt, i així i tot, el fet d'acumular aigua modifica l'ecosistema del riu.

A Catalunya, per la seva geografia, són molt abundants les centrals minihidràuliques, en salts de rius més petits i que produeixen, individualment, menys energia que una hidràulica però que, pel fet de poder posar-hi més, en conjunt poden generar una gran quantitat d'energia.

Energia eòlica[modifica | modifica el codi]

Generadors eòlics d'energia
Article principal: Energia eòlica

Prop del 2% d'energia que arriba del Sol a la Terra es transforma en energia cinètica de l'aire en moviment, és a dir vent, a l'atmosfera. Un 35% d'aquesta energia, dissipada, es troba a la capa atmosfèrica situada a un quilòmetre del terra.[5] L'energia eòlica és l'energia obtinguda mitjançant la utilització d'aquesta energia mecànica, generada pels corrents d'aire que es desplaça a causa de les diferències locals de pressió.

El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins, i actualment s'utilitza a més per a moure aerogeneradors, que no són més que molins que mouen una turbina d'eix horitzontal, connectada a un generador que produeix energia elèctrica. Els aerogeneradors poden agrupar-se en parcs eòlics. N'hi ha a terra ferma i també sobre plataformes fondejades en la mar. També hi ha altres tipus d'aeroturbines, que poden ser d'eix vertical, amb dues pales, multipales, amb rotor a sotavent i de diferents mides; d'ús individual a grans instal·lacions que generen electricitat a gran escala.

Energia solar[modifica | modifica el codi]

Article principal: Energia solar

El Sol té una potència de l'ordre de 4·1026 Watts. La seva energia arriba a la Terra de manera molt difosa, sent una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d'energia a la Terra. La radiació solar té un valor de potència que varia amb l'altitud, el clima, la latitud i segons les condicions atmosfèriques i el moment del dia i de les estacions. Es pot recollir directa, difosa (pels núvols, per l'aire) o reflectida pel sòl.

Hom la recull amb panells solars o amb col·lectors solars per a transformar-la en energia tèrmica (energia solar tèrmica) o en energia elèctrica (energia solar termoelèctrica i energia solar fotovoltaica, l'obtinguda amb panells fotovoltaics). En les centrals tèrmiques solars s'utilitza l'energia tèrmica dels col·lectors solars per generar electricitat. També es fa servir en sistemes passius, sobretot a l'arquitectura (vegeu Arquitectura bioclimàtica). Existeixen forns solars d'alta temperatura i des de fa anys molts aparells electrònics (calculadores, etc.) i joguines poden funcionar amb energia solar. Com a curiositat s'han creat cuines solars i altres aprofitaments originals.

Energia geotèrmica[modifica | modifica el codi]

Planta d'energia geotèrmica
Article principal: Energia geotèrmica

La calor de l'interior de la Terra (5.000 °C) es deu a diversos factors, entre els quals destaquen el gradient geotèrmic i la calor radiogènica. L'energia geotèrmica és aquella energia que pot ser obtinguda per l'home mitjançant l'aprofitament de la calor de l'interior de la Terra. A gran escala es pot usar per a obtenir aigua calenta sanitària (calefacció, rentar roba, etc.), energia tèrmica industrial o bé per a produir electricitat, a partir del vapor calent que es fa passar per una turbina. A petita escala té usos molt diversos, segons la diferència de temperatures aconseguida. La potència elèctrica mundial a partir d'energia geotèrmica és de l'ordre dels 4.700 MW elèctrics i per a usos tèrmics d'uns 7.000MW tèrmics.

En algunes zones del planeta, a prop de la superfície, les aigües subterrànies poden assolir temperatures d'ebullició, i, per tant, servir per escalfar.

Energies dels mars i oceans[modifica | modifica el codi]

Central elèctrica mareomotriu.
Article principal: Energia mareomotriu

Els mars i oceans tenen un gran potencial energètic amb el qual els humans esperen poder obtenir electricitat i energia útil. Hom ha plantejat, en fase conceptual i alguns prototipus, fonamentalment les següents tecnologies: L'energia mareomotriu, originada per les forces gravitatòries entre la Lluna, la Terra i el Sol, i que pot aprofitar-se en llocs estratègics, com ara golfs, badies o estuaris utilitzant turbines hidràuliques que s'interposen en el moviment natural de les aigües, junt amb mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix. L'energia de les ones, produïda pel moviment de les onades. L'energia deguda al gradient tèrmic oceànic és la que aprofita la petita diferència de temperatures entre la superfície del mar i aigües més profundes. L'energia dels corrents marins es podria aprofitar a partir de parcs eòlics submarins, que aprofitarien els corrents horitzontals del medi marí de la mateixa manera que es fa amb el vent en terra ferma. També s'ha proposat aprofitar la diferència de salinitat entre rius i el mar per a aconseguir potència osmòtica o energia blava.[6]

Consideració de la biomassa i els agrocombustibles[modifica | modifica el codi]

Camp de colza: per a l'alimentació humana o per a ús com a carburant?
Article principal: Agromassa

La diferència principal entre la biomassa i els combustibles fòssils (restes de plantes mortes que, en haver perdut una gran part d'aigua i aire, tenen aquesta energia molt més concentrada) és que els segons triguen milers d'anys a formar-se a la natura. En principi la biomassa es pot cultivar i obtenir més ràpidament que el petroli però resulta que ni dedicant totes les terres cultivables del planeta (cosa que implica no poder conrear aliments, ni matèries primeres per a medicaments, etc.) al conreu de biomassa es podria obtenir prou energia com per a substituir la que actualment s'obté amb el petroli o el gas natural, per això actualment es considera una energia exhaurible, no renovable. Algunes formes la biomassa són el biogàs, el bioetanol i el biodièsel.

L'eventual confusió del públic general a la classificació dels agrocombustibles pot provenir de que de vegades alguns sectors i empreses interessats en la promoció d'aquest negoci desenvolupen la promoció del màrqueting segons la qual s'anomenen renovables sense ser-ho i, fins i tot, "bio", sense ser tampoc productes d'una agricultura biològica ni èticament sostenible.

Els vegetals usats per a produir agromassa requereixen un cert temps per a créixer, un temps menyspreable si es compara amb el temps que es necessita perquè es formi carbó o petroli (d'aquí que alguns considerin que és renovable) però tanmateix més lenta que la que faria falta per a la demanda anual d'energia equivalent a la fòssil actual, encara que s'hi dediquessin totes les terres cultivables del planeta. Això fa que productes com l'agroetanol i l'agrodièsel realment siguin insostenible i no renovable[7] [8] tot i que algunes, com el biogàs a partir de residus, sí que són útils i poden ser desitjables per al medi ambient, ja que fa disminuir la quantitat d'escombraries als abocadors.

Avantatges[modifica | modifica el codi]

El Sol i el vent són dues fonts d'energia renovable
Residus radioactius d'una central nuclear. Els de les renovables són menys perillosos i en quantitats menors.

Abundància de les fonts[modifica | modifica el codi]

Les fonts d'energia renovables són diferents a les de combustibles fòssils o centrals nuclears a causa de la seva abundància. Es considera que el Sol proveirà energia durant els pròxims quatre mil milions d'anys. El vent, la calor de l'interior de la terra i l'energia dels salts d'aigua i de les marees en principi es preveu que tinguin un temps de vida superior a la de l'espècie humana.

Menor cost de les fonts[modifica | modifica el codi]

La irradiació solar, el vent, l'accés a capes més interiors de la terra i el pas de l'aigua són fonts més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència econòmica, i sobretot el fet que les fonts puguin ser gratuïtes (en alguns casos, com a la hidràulica, cal tenir en compte el cost d'oportunitat, per exemple, així com el cost del sòl en què s'ubiquin les instal·lacions de generació) i en tot cas que no es puguin comprar i vendre directament, té importants conseqüències socials a nivell mundial.

Menor quantitat d'emissions i residus[modifica | modifica el codi]

Algunes fonts renovables no emeten diòxid de carboni addicional a l'atmosfera, llevat dels necessaris per a la seva construcció i funcionament. Les fonts d'energia no combustibles no produeixen gasos d'efecte hivernacle ni altres emissions, contràriament al que ocorre amb les combustibles, siguin fòssils o renovables. La biomassa però genera més residus per caloria obtinguda que els combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia.

Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com ocorre amb, per exemple, l'energia per fissió nuclear d'urani. Tanmateix, algunes d'elles, en especial combustibles a base d'heli o d'energia nuclear amb aigua (deuteri, en realitat), la biomassa, etc., necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears d'urani. La biomassa a més genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres substàncies comunes amb el carbó, el gas natural i el petroli.

Inconvenients[modifica | modifica el codi]

Cost econòmic elevat de l'energia[modifica | modifica el codi]

Un dels motius principals pels quals hom opta per altres fonts d'energia, i particularment els combustibles fòssils, és simplement perquè, per molt que el sol i el vent, per exemple, siguin gratuïts, l'energia obtinguda a partir de fonts renovables resulta la més cara, encara que les altres primàries s'obtinguin a partir de productes (petroli, urani, etc.) més cars.[9] Fins i tot sense tenir en compte els costos d'inversió que representa una nova instal·lació per a una energia renovable i l'enorme cost que pot representar actualitzar (modificar) certes tecnologies, per exemple als transports; el preu per unitat d'energia és més car si aquesta és renovable que si és d'origen fòssil o nuclear. De les renovables, la més competitiva quant a preu és l'enegia hidràulica, i efectivament l'ús que se'n fa als Països Catalans és superior a les altres.

La unitat d'energia costa més de cinquanta vegades més si és d'origen renovable que en altre cas.[9] En concret, en 1995 la mitjana de preu de totes les renovables era de 0'089 dòlars per a cada quilowatt-hora d'energia, mentre que un quilowatt-hora d'energia a partir de fòssils (carbó, petroli i derivats, gas natural) costava entre 0'001$ i 0'005$, i el preu del quilowatt-hora a partir d'energia nuclear restava en el mateix ordre de magnitud. Concretament, per exemple, el preu que van pagar les empreses estatunidenques en 1995 per a cada quilowatt-hora va ser de 0'007$ per a la hidràulica, 0'115$ per a la geotèrmica i per a l'eòlica, i 0'160$ per a la solar.[10]

Aquest inconvenient esdevindrà a poc a poc un avantatge comparatiu a mesura que els combustibles fòssils es facin, a causa de la seva creixent escassetat, més cars. És també una diferència que els governs poden potenciar, apropant més el cost social al cost econòmic, és a dir encarint prou els carburants fòssils, una mida gens popular.[9]

Energia difusa[modifica | modifica el codi]

Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa, distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir-les en fonts utilitzables. Per a 1.000 kWh d'electricitat, consum anual per capita als països occidentals, el propietari d'un habitatge ubicat en una zona ennuvolada d'Europa ha d'instal·lar vuit metres quadrats de panells fotovoltaics, suposant un rendiment energètic mitjà del 12'5%.

Tanmateix, amb quatre metres quadrats de col·lector solar tèrmic, una llar pot obtenir gran part de l'energia necessària per a aigua calenta sanitària.

Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda[modifica | modifica el codi]

En blau l'energia eòlica produïda per dia en una setmana. El rendiment assoleix tots els valors possibles de 0% a 100% en aquest pocs dies.

Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat de l'energia (elèctrica, tèrmica,...) que volem obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, n'obtenim més quan fa més calor i potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, n'obtenim sempre menys, ja que la radiació solar és menor. La producció d'energia elèctrica permanent exigeix mitjans d'emmagatzemament, com per exemple sistemes hidràulics d'emmagatzemament per bomba bateries, futures piles de combustible d'hidrogen, etc. Aquests han de poder emmagatzemar l'energia prou temps, cosa no sempre possible. Per exemple, a l'exemple anterior, l'energia solar tèrmica domèstica es pot emmagatzemar com a màxim per a una setmana, però en hivern és fàcil que hi hagi set o més dies amb prou poc sol perquè ens quedem sense.

Així doncs, a causa de l'elevat cost de l'emmagatzemament de l'energia, un petit sistema autònom, que no requereixi un altre tipus d'energia alternatiu (elèctrica de la xarxa, per exemple) per a quan falli la renovable, resulta rarament econòmic, excepte en situacions aïllades, quan la connexió a la xarxa d'energia implica costos més elevats.

Irregular distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

La irradiació solar al món

Com ocorre amb el gas, l'urani el petroli, la diversitat geogràfica dels recursos renovables és també significativa. Alguns països i regions disposen de rius aptes per a instal·lar centrals hidràuliques i altres no, tampoc estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com per a poder utilitzar l'eòlica.

Alguns països disposen de recursos importants a prop dels centres principals d'habitatges on la demanda d'electricitat és important. La utilització de tals recursos a gran escala necessita, tanmateix, inversions considerables a les xarxes de transformació i distribució, així com a la pròpia producció.

Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl[modifica | modifica el codi]

Biomassa[modifica | modifica el codi]

El bioetanol es fa a partir de cultius de consum animal i humà, com el blat, el blat de moro, la remolatxa o la canya de sucre.

La biomassa produeix major quantitat de diòxid de carboni per unitat d'energia produïda que els equivalents fòssils, per la qual cosa resulta més contaminant que aquests. D'altra banda, com el cultiu de la biomassa no es fa per a fins alimentaris, les lleis actuals permeten d'utilitzar-hi fertilitzants i altres substàncies químiques molt contaminants, fins i tot tòxiques, que passen al sòl, a l'aigua i a l'atmosfera.

S'està demostrant un augment general dels preus dels cereals, també usats per a l'alimentació, a causa del seu aprofitament per a la producció de biocombustibles. Els terrenys dedicats al seu conreu no podrien emprar-se per a la producció d'aliments, i sobretot el seu cicle de renovació és massa lent en comparació a la rapidesa del seu consum.

Tampoc es considera desitjable la tala massiva d'arbres per a l'obtenció de llenya (un tipus de biomassa) com a combustible d'ús generalitzat, ni per sostenibilitat ni pel balanç resultant de diòxid de carboni.

Geotèrmica[modifica | modifica el codi]

Part de la instal·lació geotèrmica

L'energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. Això a causa que l'extracció d'aigua subterrània a alta temperatura genera l'arrossegament a la superfície de sals i minerals no desitjats i tòxics.

En el cas que sigui viable (sense problemes de toxicitat, etc.) l'impacte paisatgístic que genera és notable, a causa sobretot dels quilòmetres de canonades d'un metre de diàmetre que van cap a la central tèrmica, com ocorre per exemple a la Central Geotèrmica de Larderello, a Pisa.[11][12]

Contaminació visual[modifica | modifica el codi]

Un inconvenient de les energies renovables és seu impacte visual en l'ambient local. Per exemple, algunes persones no troben estètics els grans parcs de generadors eòlics a l'horitzó d'un paisatge natural, les grans instal·lacions solars elèctriques fora de les ciutats o les instal·lacions hidràuliques als rius en plena natura.

Contaminació acústica[modifica | modifica el codi]

La contaminació acústica es produeix sobretot a les centrals hidroelèctriques i als aerogeneradors d'energia eòlica. Afecta als humans i a l'ecosistema al qual es troben. La captació d'energia solar en si mateixa és silenciosa, però no sempre ho són tots els components de les seves instal·lacions. L'energia del mar s'obté a partir de sistemes instal·lats dintre de l'aigua, i que per tant no són audibles per a l'oïda humana, però no sabem com pot afectar als mamífers i altres espècies submarines.

Danys a l'ecosistema[modifica | modifica el codi]

Pas de l'aigua d'un riu a través d'una central hidroelèctrica

Alguns sistemes d'energia renovable generen problemes ecològics particulars: Així doncs, els primers aerogeneradors eren perillosos per als ocells, ara es dissenyen deixant-los passadissos perquè els danys siguin menors. Les centrals hidroelèctriques poden crear obstacles a l'emigració de certs peixos, un problema seriós a molts rius del món, per exemple, en els del nord-oest de l'Amèrica del Nord que desemboquen en l'oceà Pacífic es va reduir la població de salmons dràsticament a causa d'això.

Conseqüències socioeconòmiques[modifica | modifica el codi]

Algunes característiques de les energies renovables porten a conseqüències que poden ser considerades positives o negatives, i per tant avantatges o inconvenients, segons l'ètica, la ideologia i els interessos personals de cadascú.

Diferents fonts[modifica | modifica el codi]

Com s'ha comentat prèviament a l'apartat Menor cost de les fonts, el fet que les matèries primeres siguin de lliure accés o més econòmiques, fins i tot el fet que siguin diferents, contribueix a la igualtat econòmica lligada a l'energia entre països del primer i del tercer món, i en particular afecta negativament els propietaris d'indústries i empreses relacionades amb l'extracció, producció, distribució i venda de fusta, carbó, petroli i els seus derivats, gas natural i gas butà, urani enriquit, etc.

També afecta el fet que aquestes noves fonts estiguin diferentment distribuïdes a la Terra, de manera que, per exemple, una regió amb pocs combustibles fòssils pot tenir molt de sol, o vent o fins i tot una gran suma de fonts renovables diverses; mentre que en altres llocs ocorre a la inversa. Això pot implicar que alguns actuals venedors d'energia, en un futur al qual la majoria de l'energia fos d'origen renovable, passin a ser compradors, i viceversa. O pot ocórrer, per exemple, que poques persones del primer món acumulin una gran quantitat de territori del tercer món per a usar-lo, per, per exemple, captar energia solar, i vendre-la al mateix país al qual la capten, que potser haurà de renunciar a tenir camps de conreu o dedicats a la ramaderia per a tenir els captadors.

Diferent administració de les xarxes elèctriques[modifica | modifica el codi]

Si la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables es generalitzés, els sistemes de distribució i transformació no serien ja els grans distribuïdors d'energia elèctrica, però funcionarien per equilibrar localment les necessitats d'electricitat de les petites comunitats. Els que tenen energia en excedent vendrien als sectors deficitaris, és a dir, l'explotació de la xarxa hauria de passar d'una "gestió passiva" on es connecten alguns generadors i el sistema és impulsat per obtenir l'electricitat "descendent" cap al consumidor, a una gestió "activa", on es distribueixen alguns generadors a la xarxa, havent de supervisar constantment les entrades i sortides per garantir l'equilibri local del sistema. Això exigiria canvis importants en la forma d'administrar les xarxes.

Tanmateix, l'ús a petita escala d'energies renovables, que sovint pot produir-se "in situ", disminueix la necessitat de disposar de sistemes de distribució d'electricitat. Els sistemes corrents, rarament rendibles econòmicament, van revelar que una llar mitjana que disposi d'un sistema solar amb emmagatzemament d'energia, i plafons d'una mida suficient, només ha de recórrer a fonts d'electricitat exteriors algunes hores per setmana. Per tant, els que advoquen per l'energia renovable pensen que els sistemes de distribució d'electricitat haurien de ser menys importants i més fàcils de controlar.

Les fonts d'energia renovables en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Les fonts d'energia renovables representen al món un 20% de la producció d'electricitat, sent el 90% d'origen hidràulic. La resta és molt marginal: biomassa 5,5%, geotèrmica 1,5%, eòlica 0,5% i solar 0,05%.[quan?]

Al voltant d'un 80% de les necessitats d'energia en les societats industrials occidentals se centren entorn de la indústria, la calefacció, la climatització dels edificis i el transport (cotxes, trens, avions). Tanmateix, la majoria de les aplicacions a gran escala de l'energia renovable es concentra a la producció d'electricitat.

A Espanya, les renovables van ser responsables del 19,8% de la producció elèctrica. La generació d'electricitat amb energies renovables va superar l'any 2007 a la d'origen nuclear.[13]

Rendibilitat econòmica[modifica | modifica el codi]

Parc eòlic de Serra del Tallat

La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles) des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos econòmics que s'esperen fer per la venda de l'electricitat obtinguda. Hi ha ajudes governamentals (diners dels impostos de tots els contribuents) per a afavorir l'ús de noves tecnologies i que així amb el temps esdevinguin rentables, com per exemple els autobusos de gas a Barcelona.

Gràcies als acords del protocol de Kyoto, l'any 2008 a Espanya hi va haver ajudes per a la instal·lació de plaques solars domèstiques, que havien de tenir per llei una eficiència energètica mínima per tal que puguin ser amortides en un interval de temps raonable i no més tard del seu propi temps de vida. Aquestes ajudes (subvencions per als costos d'instal·lacions, obligació de compra d'aquestes energies abans que les d'origen fòssil, un preu de compra competitiu de l'electricitat d'origen renovable, etc.) han estat fortament modificades per un seguit de reial decrets i posteriorment anul·lades progressivament durant els governs de Zapatero i Rajoy, fins a la seva completa desaparició el gener de 2012. El 2012 a Espanya estan equiparades a les fòssils i menys protegides que la nuclear. Això fa que avui dia en aquest Estat l'energia solar fotovoltaica no sigui econòmicament viable. Diverses plataformes que lluiten per desenvolupament sostenible demanen l'anomenat "balanç zero", que consistiria en que els productors particulars d'energia solar (és a dir les famílies que tinguin instal·lats panells solars per a fer electricitat a casa seva) puguin vendre a la xarxa elèctrica, en comptes d'haver-ho de tirar, l'excedent d'electricitat obtinguda. Això faria econòmicament viable aquesta font d'energia i d'altres a petita escala, com per exemple l'eòlica pera particulars. Potenciaria un tipus de model energètic més autònom, menys dependent dels grans oligopolis privats i propiciaria que el preu de l'electricitat a particulars en general fos més competitiu (econòmic).

Rendibilitat tècnica[modifica | modifica el codi]

El teorema de Carnot explica que cap màquina pot transformar energia sense perdre'n irreversiblement una part

Una tecnologia o les seves aplicacions, en general i també al cas particular de les energies renovables, és rendible o viable tècnicament si és possible. En el cas particular de l'energia ho és si, a la pràctica i després de tots els processos necessaris, la quantitat d'energia obtinguda al final és major que la usada al llarg de tots aquests. S'ha de tenir en compte que a cada transformació d'un tipus d'energia a una altra se'n perd una quantitat molt important, en forma de calor i d'energia anomenada no útil, que es perd sempre per motius de lleis físiques que no es poden canviar. A més, en passar de la teoria a la pràctica, sempre hi ha altres pèrdues lligades al procés i a la "realitat". Es pot intentar millorar les eficiències d'alguns processos, però el límit ideal, o màxim assolible, és baix. En la pràctica, la majoria de les turbines de vapor no operen a més del 40% d'eficiència[14] o, fins i tot, no s'arriba al 10% en altres tipus de transformacions.

Això vol dir que, per exemple, una transformació d'energia solar a elèctrica i després a calorífica (per un radiador, per exemple), per exemple, té sempre un rendiment tècnic (i per tant ho serà també econòmicament) molt menor que el d'una que va directament de solar a calor. Un cotxe que funciona amb energia elèctrica, que ha estat produïda prèviament en una central tèrmica, consumeix molt més petroli que un que el crema directament (gasoil o gasolina). L'energia obtinguda a través de biomassa, és a dir, vegetals que ha calgut cultivar i per tant regar amb aigua (que no és un producte renovable, en aquest cas) i grans quantitats d'energia fòssil consumeix molt més gas, petroli i aigua que l'energia obtinguda per combustió interna directament del gas o petroli; i a més socialment és molt menys sostenible, ja que els camps dedicats al cultiu del vegetal combustible no es poden dedicar a, per exemple, cultivar aliments o preservar la flora i la fauna locals.

A més, en el cas de la majoria d'energies renovables, l'eficiència tècnica màxima que pot assolir l'aparell, central o parc no es dóna mai, o poques vegades, a la realitat, ja que es donaria en condicions òptimes ambientals. No podem evitar que el cel estigui ennuvolat, o que els dies siguin més curts o que la radiació solar a l'hivern sigui menys perpendicular als panells solars. Per exemple, no es pot provocar que contínuament faci vent just on hi ha un molí i en la direcció més eficient.

Producció d'energia[modifica | modifica el codi]

Les energies renovables actuals mai no poden representar el 100% de la producció energètica, ja que la producció depèn de factors geogràfics i climàtics (vent, sol, pluja) no controlables, cosa que obliga a tenir preparat un "pla B" pels moments en què la demanda és superior a la producció. En aquest sentit el desenvolupament de l'energia geotèrmica pot ajudar en alguns dels moments vall. El rècord de màxima producció elèctrica diària per energia eòlica a Espanya va ser de 278.507 MWh el 4 de maig de 2010, aquest dia l'eòlica va poder cobrir el 40% de la demanda total d'electricitat (i així la suma de solar, hidràulica i eòlica va assolir un 55% del total), tot i que habitualment el percentatge és molt inferior. Per exemple, la mitjana d'abril, que és un mes força ventós, de 2010, el percentatge d'electricitat produïda a Espanya a partir d'energia eòlica va ser del 13%.[15]

A més cal tenir en compte que hi ha màquines i vehicles que, per la manera com estan construïts, únicament funcionen amb energies fòssils no renovables. No sempre són més contaminants, per exemple els autobusos d'hidrogen de Barcelona emeten el mateix CO2 que els que funcionen amb derivats del petroli (però ho fan fora de la ciutat), els cotxes elèctrics emeten més CO2 i consumeixen més petroli a tots els països (la quantitat exacta depèn del percentatge a cada país de cada una de les seves fonts d'energia elèctrica i de les de l'energia que compren) i les cuines de gas natural consumeixen a Espanya i Catalunya, actualment, menys combustibles fòssils que les elèctriques.

Al món[modifica | modifica el codi]

L'energia eòlica creix al món a un ritme del 30% anualment, amb una capacitat instal·lada mundialment de 121.000 megawatts (MW) el 2008,[16] i s'utilitza àmpliament en països de la Unió Europea i als Estats Units.[17] La producció anual de la indústria fotovoltaica va arribar als 6.900 MW el 2008,[18] i les plantes fotovoltaiques són populars a Alemanya i Espanya.[19] Hi ha plantes d'energia solar tèrmica als Estats Units i Espanya, la més gran de les quals es troba al desert de Mojave i té una capacitat de 354 MW.[20]

A Europa[modifica | modifica el codi]

Segons l'Eurostat,[21] a la Unió Europea en 1997 es van produir 81.295 ktep d'energies renovables. Els majors productors europeus van ser França (16.911 ktep), Suècia (13.406 ktep) i Itàlia (12.928 ktep). Espanya, amb 6.966 ktep estava a la quarta posició, molt a prop d'Àustria, Finlàndia i Alemanya. La menor producció es va donar a Luxemburg (48 ktep), seguida d'Irlanda (183 ktep) i Bèlgica (653 ktep).

La majoria d'aquesta producció a Europa és a partir de biomassa (incloent biogàs) i de residus sòlids urbans, que sumen un 63'6% del total; seguits per l'energia hidràulica, amb un 31'8% del total; i de molt més lluny per la geotèrmica (3'4%), l'eòlica (0'8%) i la solar tèrmica (0'4%).

A Espanya[modifica | modifica el codi]

A Espanya, de gener a abril de 2010, l'electricitat procedent de les diferents fonts renovables (eòlica, hidràulica i solar) va suposar el 40% de la generació total d'energia primària, mentre que el 60% restant corresponia a centrals tèrmiques i nuclears situades a l'Estat. Cal tenir en compte que, a Espanya, la majoria d'energia es compra a l'estranger, en forma de combustibles fòssils (gas natural i petroli) majoritàriament. A pesar de que els avenços tecnològics permeten una major eficiència dels aparells elèctrics o que necessiten energia, el seu consum augmenta considerablement. La demanda d'energia elèctrica va créixer un 5,5% durant el mes d'abril de 2010 en comparació amb el mateix mes del 2009.[15]

Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE) d'Espanya, en 1998 es van generar a Espanya 39.526 GWh d'energia primària a partir d'energies renovables i s'esperaven, segons el Pla de Foment d'Energies Renovables, 76.555 GWh en 2010.[22]

Desglossat seria, per a les previsions de 2010: 31.129 GWh (2.677 ktep) d'energia hidràulica (centrals de més de deu megawatts), 6.912 GWh (594 ktep) de minihidràulica (centrals de menys de deu megawatts), 21.538 GWh (1.852 ktep) d'eòlica, 13.949 GWh (5.269 ktep) de biomassa, 1.834 GWh (683 ktep) d'energia a partir de residus sòlids urbans, 546 GWh (150 ktep) a partir de biogàs, 459 GWh (180 ktep) a partir d'energia solar termoelèctrica i 176 GWh (15 ktep) d'energia solar fotovoltaica connectada a la xarxa, sense incloure l'energia fotovoltaica aïllada o no connectada.[22]

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

Actualment a Catalunya les energies renovables representen el 2,8% de l'energia primària.[3] La principal font d'energia renovable és la hidràulica, amb 2.360,6 MW instal·lats, seguida dels residus renovables i els biocombustibles. El pla d'energia de Catalunya 2006-2015 preveu que es multipliqui per quatre el consum d'energies renovables, fent un percentatge de l'11% l'any 2015. El principal origen seria eòlic, que representaria el 26% de les energies renovables.[23]

A Catalunya l'any 1996 va haver 253 ktep d'energia primària a partir d'energies renovables, que gairebé es va triplicar en 2005, amb 702 ktep. D'aquests, en 2005, 183 ktep eren de biomassa, 167 ktep d'energia eòlica, 151 ktep de minihidràuliques, 47 ktep de biocarburants, 26 ktep de residus sòlids urbans, 6 ktep d'energia solar tèrmica i menys d'un ktep de solar fotovoltaica.

Consum[modifica | modifica el codi]

El 2006, aproximadament el 18% del consum mundial d'energia havia estat generat per fonts renovables; el 13% generada per la biomassa tradicional, com la crema de fusta. La hidroelectricitat era la següent font d'energia renovable, i va proveir el 3% del consum mundial d'energia i el 15% de la generació d'electricitat.[2]

Plans de futur[modifica | modifica el codi]

A la Unió Europea es desenvolupen diversos projectes amb el suport de programes europeus, principalment dels Thermie, d'energia solar, i Altener. Alguns d'aquest projectes són, per exemple, dins de Thermie; el projecte Sunergie, que potencia la garantia de resultats solars a les instal·lacions solars col·lectives; el Solmi, que amplia aquesta garantia a les instal·lacions solars domèstiques o individuals, incloent escalfadors solars, edificis bioclimàtics i sistemes de calefacció per terra radiant, entre altres; o els projectes 3 PV i 3 PV2, que fan arribar l'electricitat a partir d'energia solar fotovoltaica a més de cent nuclis aïllats dels Pirineus. Dins de l'Altener es pot destacar el programa Resole de creació d'una ruta turística que uneix centres de demostració per a millorar la difusió de les energies renovables a Catalunya i al sud de França. O l'exitós programa Viasol per a implantar sistemes solars de producció d'aigua calenta sanitària, per exemple per a rentar tovalloles, al sector turístic.

En 2006 Greenpeace va presentar un informe[24] en el qual sosté que la utilització d'energies renovables per produir el 100% de l'energia és tècnicament viable i econòmicament assumible, per la qual cosa, segons l'organització ecologista, l'únic que falta perquè a Espanya es deixin de banda les altres fonts d'energia és voluntat política. Per aconseguir-ho, són necessaris dos desenvolupaments paral·lels: de les energies renovables i de l'eficiència energètica (eliminació del consum "superflu").[25]

D'altra banda, un 64% dels directius de les principals utilities consideren que a l'horitzó de 2018 existiran tecnologies netes, assequibles i renovables de generació local, el que obligarà a les grans corporacions del sector a un canvi de mentalitat.[26]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Energia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tecnologia energètica, de Xavier Ortega, Lluís Batet i Pere Coll. Universitat Politècnica de Catalunya. Edita Publicacions d'Abast S.L.L. i ETSEIB. Número d'edició de CPDA: M1249. (català)
  2. 2,0 2,1 Global Status Report 2007 (PDF).
  3. 3,0 3,1 Les energies renovables a Catalunya. Institut Català d'Energia (català)
  4. Greenpeace proposa que Catalunya produeixi tota l'electricitat amb energies renovables Directe.cat 2008 (català)
  5. Energia Eòlica Institut per a la Diversificació i estalvi d'Energia, IDAE. (català)
  6. Energies del mar Institut espanyol de Diversificació i Estalvi d'Energia, IDAE. (en castellà)
  7. Après le pétrole. La nouvelle économie écologique, d'Élise Rebut i Ludovic François. Ed. Ellipses. (en francès) ISBN 978-2-7298-5212-2
  8. Les agrocarburants, mythe ou réalité? artcile de F. Dambrine i P. Sylvestre publicat a Dévelopement durable, núm. 1, octubre de 2007 (en francès)
  9. 9,0 9,1 9,2 Anàlisi química quantitativa, de Daniel Harris, Salvador Alegret i Elisabeth Bosch. Editorial Reverte, 2006 ISBN 9788429172232 (català)
  10. C.M. Cooney, Can renewable energy survive deregulation?, Environmental Science and Technology, 1999 (en anglès)
  11. Geotèrmia a toscana
  12. «www.geotermia.it».
  13. Les renovables van ser responsables del 19'8% de la producció elèctrica del nostre país - IDAE, Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia
  14. Chang, Raymond. University Science Books. Physical chemistry for the biosciences (en anglès), 2005, p. 87. ISBN 1891389335. 
  15. 15,0 15,1 Demanda elèctrica a Espanya El Periódico, 5 de maig de 2010
  16. REN21 (2009). Renewables Global Status Report: 2009 Update p. 9.
  17. Global wind energy markets continue to boom – 2006 another record year (PDF).
  18. REN21 (2009). Renewables Global Status Report: 2009 Update p. 15.
  19. World's largest photovoltaic power plants
  20. Solar Trough Power Plants (PDF).
  21. Estadístiques sobre energies renovables Eurostat (en anglès)
  22. 22,0 22,1 Energies renovables Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia, IDAE. Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya (català)
  23. El futuro de las energías renovables en Cataluña.
  24. García Ortega, Jose Luis et al. (2006) Renovables 100%. Un sistema elèctric renovable per a l'Espanya peninsular viabilitat econòmica Greenpeace.
  25. L'ONU farà una cimera contra el canvi climàtic - 20minutos.es
  26. La tecnologia revolucionarà la producció elèctrica en 10 anys

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Energia renovable Modifica l'enllaç a Wikidata