Enginyeria antisísmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taipei 101, equipat amb un amortidor de massa, va ser el gratacel més alt del món.
Consecuencia terratrèmol en antofagasta 2007, Chile

L'enginyeria antisísmica és l'estudi del comportament dels edificis i les estructures subjectes a càrregues sísmicas. És el conjunt de l'enginyeria estructural i civil. Una autoritat en la mitigació dels riscos sísmics, el professor del Caltech George W. Housner és àmpliament conegut com el pare del camp modern en l'enginyeria sísmica. Per igual el professor John Blume, de la Universitat de Stanford, qui ha contribuït a l'estudi de la dinàmica de les estructures, ha guanyat el títol de el pare de l'enginyeria sísmic.

Principals objectius[modifica | modifica el codi]

Els principals objectius de l'enginyeria sísmica són:

  • Entendre la interacció entre els edificis i la infraestructura pública amb el subsòl.
  • Preveure les potencials conseqüències de forts terratrèmols en àrees urbanes i els seus efectes en la infraestructura.
  • Dissenyar, construir i mantenir estructures que resisteixin a l'exposició d'un terratrèmol, més enllà de les expectacions i en total compliment dels reglament de construcció.

Una estructura apropiadament dissenyada no necessita ser extraordinàriament forta o cara. Les més poderoses i costoses eines per a l'enginyeria sísmica són les tecnologies de control de la vibració i en particular, l'aïllament de la base o fonamentació.


Sistemes de protecció[modifica | modifica el codi]

Els sistemes de protecció són tècniques que s'incorporen a les estructures per millorar la seva resistència i/o capacitat per sobreviure a un sisme sense col·lapsar. Hi ha tres tipus de sistemes:[1]

Aïllament sísmic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Aïllament sísmic

Per aïllament sísmic es coneix la tècnica de desacoblar l'edifici del sòl. L'energia provinent del terratrèmol no penetra en l'edifici, ja que aquest està aïllat del sòl.

Dissipació passiva d'energia[modifica | modifica el codi]

Són tècniques que permeten donar un amortiment suplementari mitjançant elements que absorbeixen l'energia del terratrèmol, evitant que aquesta faci mal a l'edifici. Aquests elements anomenats amortidors poden ser de molt diferent manera: d'oli, de metall, visco-elàstics, viscosos ... En alguns casos els amortidors poden quedar inservibles després de l'impacte sísmic.

Dissipació activa d'energia[modifica | modifica el codi]

Són elements que absorbeixen l'energia per desplaçament d'elements preparats per a això. Seria el cas de l'amortidor de massa del Taipei 101 que realitza un desplaçament per absorbir l'energia del vent sobre l'estructura o el sisme.

Enginyeria antisísmica a Espanya[modifica | modifica el codi]

Article principal: NCSE-02

A Espanya les zones de major risc sísmic es troben en Andalusia Oriental, Múrcia i Comunitat Valenciana, i en Canàries a causa que són illes volcàniques. Per a la construcció d'edificis en aquestes regions és d'obligat compliment la norma de construcció sismoresistent NCSE-02.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria antisísmica Modifica l'enllaç a Wikidata