Enginyeria civil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pont i túnel en la línia de ferrocarril Hannover/Würzburg.

L'enginyeria civil és una àmplia branca de l'enginyeria que tracta amb temes tan diversos com el disseny, la construcció i la conservació d'obres públiques i estructures fixes diverses, la urbanística i els serveis urbans, el transport, el terreny, la hidràulica, la hidrologia, les costes i els ports i la potabilització i depuració d'aigües. Com totes les enginyeries, l'enginyeria civil s'ha desenvolupat a partir de l'observació de les maneres en què reaccionen els sistemes. A partir d'aquestes observacions, es proposen models teòrics i equacions empíriques per a descriure els fenòmens observats.

La denominació enginyeria civil s'usa des dels inicis del segle XIX, tot i que aquesta branca de l'enginyeria ha estat practicada des de molt abans (en l'època romana ja es construïen camins, canals i ports). Al llarg del segle XVIII, la majoria de monarquies europees (França en va ser la pionera) havien format grups de militars especialitzats en la construcció de camins, ponts i ports i en la millora de l'armament. Cap a finals del segle XVIII, Jean-Rodolphe Perronet fundà la primera escola especialitzada totalment independent de l'exèrcit (d'aquí, l'adjectiu civil): l'École des Ponts et Chaussées (Escola de Ponts i Calçades) de París. A poc a poc altres enginyers militars d'altres indrets anaren fundant escoles civils als seus respectius països, com Agustín de Betancourt, que fundà la Escuela de Ingenieros de Caminos de Madrid el 1802.

Disciplines de l'enginyeria civil[modifica | modifica el codi]

Enginyeria estructural[modifica | modifica el codi]

Pont d'arcades de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), estructura de 1943 de formigó armat sobre l'Ebre.
Article principal: Enginyeria estructural

L'enginyeria estructural es dedica a la concepció, disseny, càlcul, reforç i conservació d'estructures fixes diverses, com ponts, edificis, plataformes petrolíferes offshore, preses, etc.

L'anàlisi estructural involucra obtenir les tensions, esforços, deformacions i estat de dany a què es veu sotmesa una estructura quan és sol·licitada amb alguna acció: sistema de càrregues estàtiques o dinàmiques, deformació imposada,...


Enginyeria Geològica[modifica | modifica el codi]

Excavació d'un túnel a Munic, Alemanya.
Article principal: Enginyeria geològica

L'enginyeria geològica (també anomenada geotècnia) es dedica a l'estudi de la mecànica dels sòls i les roques. Aquest estudi es realitza, bàsicament per al càlcul de:

Per a predir les respostes del terreny (empentes i moviments), cal fer prèviament un reconeixement del terreny amb sondeigs, cales, etc. i estudiar les seves propietats de comportament mitjançant assaigs in situ o al laboratori.

Un altre camp important que engloba l'enginyeria geològica és la hidrologia subterrània, que estudia l'aigua emmagatzemada en els buits del sòl: fluxos, transport de contaminants, els aqüífers com a recurs hídric, etc.

Enginyeria del transport[modifica | modifica el codi]

Un nus entre autopistes

L'enginyeria del transport es dedica a dissenyar i gestionar eficaç i eficientment les vies de comunicació i les terminals de transport: camins (carreteres i autopistes), línies de ferrocarril, ports i aeroports. També és l'encarregada d'estudiar el transport urbà: regulació semafòrica, metro, i autobús. Dins del transport per carreteres, s'estudia el trànsit (capacitats, teoria de cues,...), el traçat, els ferms, etc.

Enginyeria ambiental[modifica | modifica el codi]

Article principal: Enginyeria ambiental

Coneguda antigament com a enginyeria sanitària, l'enginyeria ambiental tracta amb tres grans temes:

  • L'aigua: la seva qualitat i els seus tractaments en plantes depuradores i potabilitzadores.
  • Gestió de residus sòlids.
  • Impacte ambiental de les obres públiques.
Tractament biològic amb aportació artificial d'oxigen

Enginyeria hidràulica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Enginyeria hidràulica

L'enginyeria hidràulica preveu el comportament dels fluids, principalment l'aigua. Una part de la disciplina està encaminada al transport de l'aigua per canals i canonades (per a transvasaments, aprofitaments hidroelèctrics o regadius). L'enginyeria hidràulica però també estudia la gestió dels recursos hídrics, la dinàmica fluvial (molt relacionada amb el disseny de ponts) i la prevenció d'inundacions. Tots aquests temes estan íntimament relacionats amb els embassaments, ja que s'usen per a laminar avingudes (evitant així inundacions), regar grans extensions de terreny, abastar d'aigua a grans poblacions i crear energia elèctrica. El disseny de les preses és tasca de l'enginyer hidràulic.

Enginyeria marítima[modifica | modifica el codi]

L'enginyeria marítima és la branca que s'encarrega de dissenyar, conservar i gestionar totes les instal·lacions portuàries i definir moltes de les actuacions necessàries per a protegir o regenerar la línia costanera: espigons, aportacions de sorra, etc. Això implica recolzar-se en la hidrodinàmica, l'oceanografia i els models de transport de litoral de sediment.

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

L'urbanisme estudia les formes d'organització i creixement de les ciutats i les repercussions econòmiques que es deriven d'aquesta organització. També s'encarrega del dimensionament i el disseny de les xarxes de serveis urbans bàsiques: sanejament, abastament d'aigua, enllumenat públic exterior, gas natural, electricitat, etc.

Enginyeria de la construcció[modifica | modifica el codi]

Construcció d'un pont amb cintra automòbil sobre biga auxiliar

L'enginyeria de la construcció s'encarrega de planificar totes les obres que projecten les altres disciplines (carreteres, autopistes, ponts, túnels, dics, preses, ports, obres d'urbanització, depuradores, potabilitzadores, etc.) tot i que també tracta altres vegades d'altres construccions no pròpies de l'enginyeria civil com l'edificació. El planejament de les obres consisteix a estudiar tot allò que cal fer per a desenvolupar l'obra: escollir els procediments constructius més adients, assignar els recursos necessaris per a cada activitat (maquinària, material i mà d'obra), distribuir temporalment totes les activitats en una programació de treball i controlar econòmicament l'obra.

Titulacions[modifica | modifica el codi]

Les titulacions en enginyeria civil varien segons els estats que les reconeguin. Excepte a la Catalunya Nord, als Països Catalans hi havia (fins a l'any 2009) tres carreres universitàries dins l'àrea de l'enginyeria civil:

Aquestes titulacions les ofereixen les següents escoles als Països Catalans:

No obstant això, amb l'aplicació del Procés de Bolonya, les titulacions d'enginyeria de camins, canals i ports i d'enginyeria tècnica d'obres públiques han quedat substituides per noves titulacions de grau denominades Enginyeria civil, Enginyeria d'obres públiques o Enginyeria de la construcció (entre d'altres noms). Un cop finalitzat el grau es pot cursar el Master en Enginyeria de Camins, Canals i Ports. El setembre de 2010 varen començar els estudiants en el nou sistema grau-master.

Col·legis professionals[modifica | modifica el codi]

A l'Estat Espanyol existeix una legislació per la qual per a l'exercici de la professió d'enginyer civil cal estar col·legiat. En els territoris de parla catalana hom pot trobar-hi:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria civil Modifica l'enllaç a Wikidata