Enginyeria de telecomunicació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'enginyeria de telecomunicació és una branca de l'enginyeria que estudia l'ús de la tecnologia per transmissió d'informació a distància, bàsicament mitjançant sistemes i dispositius electrònics.

A Catalunya l'ensenyament d'aquesta disciplina s'estructura com una titulació universitària de caràcter oficial que consta de cinc cursos acadèmics i que s'imparteix en escoles tècniques superiors de diverses universitats tant públiques com privades.

Aquesta titulació incorpora una important base matemàtica i científica, a l'igual que altres branques de l'enginyeria superior que fan que tingui un caràcter més generalista que les enginyeries tècniques (diplomatures). El coneixement de l'electromagnetisme és fonamental per al seu desenvolupament.

Entre les matèries pròpies que engloba es trobem el disseny de sistemes de telecomunicació com les xarxes, internet, la telefonia mòbil, els sistemes de radiodifusió sonora i televisió,... També el disseny electrònic dels equips i els circuits que formen part d'aquests sistemes. Així com els protocols i el programari que utilitzen els mateixos.

Entre les principals creacions que versa l'enginyeria de telecomunicació es troba: la ràdio, la televisió, les antenes, la telefonia, la radiocomunicació, les comunicacions òptiques, el radar, els satèl·lits de comunicació, els mòdems, els enrutadors, els cables de comunicació, les xarxes d'ordinadors, els sistemes de compressió dels senyals com per exemple el MP3, etc.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria de telecomunicació Modifica l'enllaç a Wikidata