Englantina roja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Roser rubiginós
Sweetbrier rose, (Rosa eglanteria)
Sweetbrier rose, (Rosa eglanteria)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Rosoideae
Gènere: Rosa
Espècie: R. rubiginosa
Nom binomial
Rosa rubiginosa
L.

Englantina roja[1] (Rosa rubiginosa o Rosa eglanteria) és un arbust de la família de les rosàcies. És cosmopolita, pel que la podem trobar en el continent asiàtic, especialment a l'Àsia de l'est, Iraq, Iran i Turquia; a Europa en països com Dinamarca, Irlanda, Noruega, Regne Unit, Àustria, Bèlgica, Alemanya, Hongria, Ucraïna, Albània, Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Iugoslàvia i Espanya. També creix en zones del sud d'Àfrica,Nova Zelanda i Sud Amèrica.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En català —i en altres llengües romàniques també—, el terme "rosa" prové directament i sense canvis del llatí rosa, amb el significat que coneixem: "la rosa" o "la flor del roser"; que prové del vocable previ rodia (ródja). Aquest últim arcaisme llatí és, a la vegada, manllevat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον (RhÓDON) (la rosa, la flor del roser) o millor RhODÉA (la tija de la rosa, el susteniment de la flor).

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

És un arbust erecte, salvatge que pot sobrepassar els dos metres d'alçada. Té les tiges corbades i cobertes d'agullons violacis.

Les seves flors mesuren de 3 a 6 centímetres de diàmetre, i formen inflorescències racemoses en forma de corimbe de (2 a 7) 7 a 15 unitats depenent del vigor de la planta i de l'edat de la tija. Són hermafrodites, amb simetria actinomorfa. Tenen el periant diferenciat. El calze està format per cinc sèpals (dos d'extrems, dos d'interns i un de central) i la corol·la està formada per cinc pètals imbricats i dialipètals de color rosa, blanc a la base i a vegades, presenten pigments groguencs. Tenen nombrosos estams en diversos verticils. Presenta un gineceu pluricarpelar i apocàrpic amb ovari súper.

El fruit és un poliaqueni de forma ovoide d'1,5 a 2,5 centímetres de diàmetre de color vermellós que presenta una closca d'1 a 3 mil·límetres de gruix i al seu interior de quinze a vint llavors d'on s'extreu oli.

Té les fulles herbàcies, compostes del tipus imparipinnades que comprenen de 5 a 9 fol·liols de forma el·líptica amb el marge serrat. Estan cobertes de nombrosos pèls glandulars. Són caducifòlies.

Detall de la fulla

Les fulles imparipinnades, de 5 a 9 cm de longitud, compostes de 5 a 9 folíols de forma el·líptica i el magre serrat, i coverts de nombrosos pèls glandulars.

Flor

Les flors, de 3 a 6 cm de diamètre, amb cinc pètals roses, blancs a la base; formen grups en corimbes de 2a 7 flors que apareixen al final de la primavera i mitjanç d'estiu.

Fruits

Els fruits són poliaquenis ovoides d'1,5 a 2'5 cm de diàmetre, vermelles i madures.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Creix de manera silvestre o cultivada en regions de clima plujós, fred i generalment en sòls pobres de planeres i muntanyes de poca elevació.

El roser rubiginós es difon en forma bastant agressiva en la regió andinopatagònica trobant-se, inclús, plantes aïllades en "la banquina" de les rutes principals a la zona semiàrida especialment en Serres i Mesetes Occidentals. Es desenvolupa en preserralades i serralades en forma de comunitats tancades arribant a ocupar grans extensions de terres.

Les característiques ecològiques favorables al sud d'Argentina i Xile van donar lloc a la seva expansió geogràfica arribant a cobrir grans extensions. Hi ha més de cent espècies de roser rubiginós, però a Argentina aparentment només s'hi troba Rosa rubiginosa, la més comuna, i, en menor mesura Rosa canina i Rosa moschata.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada d'aquesta planta majoritàriament és la llavor. Concretament l'oli que se n'extreu mitjançant el mètode de prensat en fred. També es pot utilitzar el fruit, concretament la pellofa (cascarilla), que conté una gran quantitat de vitamina C, en estat fresc i cru, pectina i altres tipus de sucres. Existeixen molts productes derivats de la Rosa de Mosqueta: dolços, té, olis, cosmètics...

Composició química[modifica | modifica el codi]

La llavor conté àcids grassos insaturats, Àcid transretinoic (vitamina A Àcida), gomes*, margarines*, carotenoides*, inmersos en una estructura de fibra vegetal. *Aquests últims són separats en el procés de refinament del producte.

  • Finalment l'oli tindria la composició següent:
  • Palmític: 3 - 5 %
  • Esteàric: 1 - 3 %
  • Oleic: 13 - 18 %
  • Linoleic: 41 - 49 %
  • Alfa-linolènic: 29 - 36 %
  • Araquidònic: 0 - 2 %
  • Gadoleic: 0 - 1 %

Aquests àcids són substàncies nobles, indispensables per les àrees en les quals existeixen nivells de proliferació cel·lular, com per exemple la pell de la cara.

Accions farmacològiques i usos medicinals[modifica | modifica el codi]

  • Tractament Cosmetològic: generador natural de col·lagen i l'elastina, nodreix, hidrata i regenera els teixits. A més, l'oli pur repara el sosteniment cutani, atenúa les taques de la pell i elimina les estries.
  • Tractament Dermatològic: s'utilitza per cremades, queratosis, acné, melasmes, cloasmes, verrugues, psoriasis, rosacees, carcinomes, cicatrius hipertròfiques, hipercròniques, retractals i quirúrgiques. També per autogeneració de melanina i defenses.
  • Els àcids grassos essencials que conté actúen com a importants reguladors dels nivells de prostaglandines en sang. També regula els nivells de colesterol i triglicèrids en sang.
  • Té de rosa mosqueta: Aquest té és ric en vitamina C. Ajuda a mantenir el sistema immunològic estable i contribueix a la millota de l'estat anímic de la persona. També es pot utilitzar el té de Rosa de Mosqueta per rentar la pell tant de la cara com del cos.

Diferents tractaments han estat provats i certificats per un estricte control científic a Alemanya, Argentina, Chile i Estats Units

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

S'ha de ressaltar que no es coneix toxicitat de l'oli de Rosa Mosqueta i a diferència d'altres olis vegetals el seu pH mitjà és de 5.1, el qual el fa totalment compatible i saludable per a la pell.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Existeixen molts productes derivats de la Rosa de Mosqueta: dolços, té, olis, cosmètics, etc. D'altra banda, gran quantitat i varietat de rosers que habiten els jardins són producte d'empelts amb arrels de Rosa de Mosqueta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]