Enigmatita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:04, 4 juny 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de mineralEnigmatita
Fórmula químicaNa₄[Fe²⁺₁₀Ti₂]O₄[Si₁₂O₃₆] Modifica el valor a Wikidata
Epònimendevinalla Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNaujakasik (en) Tradueix i Kangerluarsuk fjord, Ilímaussaq (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DH.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.DH.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.14 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líTriclínic, pinacoidal
ColorNegre, marró-vermellós en làmina fina
FracturaIrregular
TenacitatTrencadís
Duresa5,5 - 6 (Mohs)
Color de la ratllaMarró vermellós
Densitat3,74 - 3,85 g/cm3
PleocroismeMarró brillant
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAen Modifica el valor a Wikidata

L'enigmatita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'aenigmatita”. Va ser descoberta l'any 1865 a Narsaq, Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així del grec aenigma (un enigma) en al·lusió a la seva incerta composició química.[1]

Sinònims poc usats són: aenigmatita, cosyrita i kolbingita.

Característiques químiques

És un silicat anhidre de sodi, ferro i titani. La seva estructura molecular és la d'inosilicat amb cadenes senzilles de període quatre.[2]

Forma una sèrie de solució sòlida amb la wilkinsonita (Na(Fe2+)2Fe3+O[Si3O9]), en la qual la substitució gradual del titani per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3]

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, manganès, magnesi, calci, potassi i clor.

Formació i jaciments

Apareix com a constituent primari de roques volcàniques alcalines riques en sodi, en roques pegmatites i en altres roques ígnies pobres en sílice.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: egirina, augita, riebeckita, arfvedsonita, hedenbergita, faialita i ilmenita.

Referències

  1. «Mineralogische studien. 29. Kölbingit. Ainigmatit» (en alemany). Berg- und Huttenmannische Zeitung, 24,  1865, pàg. 397-398.
  2. «The crystal structure of aenigmatite» (en anglès). American Mineralogist, 56,  1971, pàg. 427-446.
  3. «Solid solution among members of the aenigmatite group» (en anglès). Mineralogical Magazine, 60,  1996, pàg. 982-986.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enigmatita