Enlil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enlil fou un déu de Sumer, el temple del qual era a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Gilgamesh. Se suposa que el seu nom vol dir "rei del vent".

Per molts, és considerat el déu suprem, ja que en el seu nom s'escollien els reis. Junt amb les divinitats del Cel i de la Terra (An i Ki) forma la tríada còsmica. Almenys des del 2500 aC, el seu temple a Nippur fou el centre espiritual de Sumèria; Enlil va agafar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seva benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitud. El seu nombre màgic era el 50.

Estava casat amb la dea Ninlil i era considerat germà de Ki (encara que, de vegades, apareix com a espòs d'aquesta). Desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil, després la seva esposa, va tenir descendència amb Enlil, que el va acompanyar a l'exili: Nanna o Nergal o Sin, dea de la lluna. Al marxar al seu exili, Enlil va demanar a tres guardians del món terrenal no revelar el lloc on era, i va agafar l'aparença d'aquestos tres per presentar-se a Ninlil, i produí tres noves unions que foren tres deïtats (entre aquestes, Meslamtea i Ninazu). Altres fills d'Enlil amb Ninlil foren Ninurta (o Ningirsu), Nisaba (dea del gra) i Pabilsag (a vegades igualada a Ninurta i a vegades a Enbilulu); amb Ereshkigal, Enlil fou el pare de Namtar.

Referències[modifica | modifica el codi]