Enmerkar i el Senyor d'Aratta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enmerkar i el Senyor d'Aratta és una llegenda sumèria, potser basada en fets reals que daten de la primera meitat del tercer mil·lenni aC. És part d'un cicle de contes amb el context dels conflictes entre el rei Enmerkar de Uruk, el rei de la ciutat d'Aratta (en algun lloc del sud de l'oest de l'Iran present).

El relat[modifica | modifica el codi]

Enmerkar és el sacerdot d'Uruk, l'espòs ritual de la deessa Inana. La ciutat d'Aratta està també sota la protecció d'aquesta deessa. Enmerkar vol construir un temple a la ciutat d'Uruk, però no té ni or ni pedres precioses per fer-ho. És per això que les demana al Senyor d'Aratta. Envia un missatger a aquesta ciutat dient que la deessa Inana prefereix Uruk a Aratta. El Senyor de la ciutat no vol sotmetre's a Enmerkar.

El missatger d'Enmerkar torna a Aratta, on recita "el conjur d'Enki", himne compost per Enmerkar per tal de seduir al senyor d'Aratta. No obstant això, encara es nega, fet que el farà proposar a Enmerkar una sèrie de proves, que finalment donaran la victòria a Aratta. El relat acaba amb l'arribada d'una dona vella que es transformarà en una formosa donzella i es casarà amb Enmerkar, el qual no construirà el temple, ja que ha après la lliçó: cap temple pot ser construït sobre fonaments febles i inestables.

Fragment[modifica | modifica el codi]

Enmerkar envia el missatger, juntament amb les seves amenaces per destruir Aratta i dispersar el seu poble, si no li envia el tribut. Ell a més li recita el "conjur de Nudimmud", un himne implorant a Enki de restablir (o en algunes traduccions, interrompre) la unitat lingüística de les regions habitades, com Shubur, Hamazi, Sumer, Uri-ki (la regió d'Akkad), i la terra Martu:

En un altre temps hi hagué una època en que no hi havia serps

ni hi havia escorpins,

Ni hi havia hienes, no hi havia lleons;

No hi havia gos salvatge ni llops;

No hi havia por ni terror:

L'home no tenia rival.

En altre temps hi hagué una època en que els països de Shubur y de Hamazi,

Sumer on es parla (?) llengües,

el gran país de les lleis divines del principi,

Uri, el país previst de tot el necessari,

El país de Martu, que descansava en la seguretat,

El univers sencer, els pobles al uníson (?)

Rendien homenatge a Enlil en una sola llengua.

Però llavors, el Pare-senyor, el Pare Príncep, el Pare-rei,

Enki, el Pare-senyor enfadat (?), el Pare príncep enfadat (?),

el Pare-rei enfadat (?)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • S. N. Kramer, L'Histoire commence à Sumer, Flammarion, Paris, 1993
  • Jean-Jacques Glassner, Ecrire à Sumer - l'invention du cunéiforme, Seuil, coll. «L'univers historique», Paris, 2000.

Vegeu[modifica | modifica el codi]