Enni

Quint Enni (Quintus Ennius) (Rudiae 239 aC- 169 aC), fou un poeta i dramaturg romà.

Enni va néixer a la població de Rudiae l’any 239 aC Va pertànyer a una important família i per això va rebre una acurada formació. L’escriptor romà parlava tres llengües: l’ osc, el grec i el llatí. Va ser educat sobretot en retòrica i filosofia. A la ciutat de Tarent va entrar en contacte amb el drama grec. Va servir com a soldat a l’exèrcit romà en una unitat itàlica meridional. Durant el servei militar va trobar Cató el Vell, que va portar-lo a Roma l’any 204 aC Allà es va dedicar a l’ensenyament. Encara que viva de manera humil a l’Aventí, Enni, va relacionar-se amb molts membres de l’aristocràcia romana. Enni va celebrar algunes empreses de l’Escipió Africà. Va morir l’any 169 a.C després de veure representada la seva tragèdia Thyestes. Van portar les cendres a la seva pàtria, i a la cripta sepulcral dels Escipions van col·locar una estàtua d'Enni.

Obra

Enni va conrear diferents gèneres literaris:

• Poema èpic: Annales. És un poema èpic històric que va escriure en edat madura. Els últims llibres els va escriure en els seus tres o quatre darrers anys de vida, per tant, el poema el va començar l’any 179 aproximadament. Ell mateix va dividir l’obra. Els fets estan narrats cronològicament, exceptuant la primera Guerra Púnica que la va narrar Nevi. La rellevància d’aquest poema es que va estar escrit en hexàmetres.
• Tragedies: Achilles, Aiax, Alc(u)meo, Alexander, Andromacha, Andromeda, Athmas, Cresphontes, Erectheus, Eumenides, Hectoris lytra, Hecuba, Iphigenia, Medea, Melanippa, Nemea, Phoenix, Telamo, Telephus, Thyestes.
• Praetexta: Ambracia, Sabinae
• Comedias: Cupiuncula, Pancratiastes
• Varies: Epicharmus, Epigrammata, Euhemerus, Hedyphagetica, Protrepictus, Satura, Scipio.

Tècnica, llengua i estil

Enni narra amb tots els elements de la tècnica homèrica com els discursos, les descripcions dels somnis i les comparacions. El drama està influenciat per la retòrica. Els epítets, observacions i estats d’ànim van lligats al moment , i que sembla apropar-se a l’expressionisme. Fa us de neologismes, amb els quals s’apropia els epítets homèrics. Utilitza alguns jocs fonètics com l'al·literació o també l’apòcope. Enni col·loca al final de vers paraules de dues o tres síl·labes preferentment, també utilitza bastants monosíl·labs. Estableix una diferència lingüística entre l’èpica i el drama. En canvi, per a les tragèdies utilitza un llenguatge molt més simple. Fa ús de les al·literacions redundants, d’antítesis i acumulació de sinònims i assonància.

Posteritat

A l’edat republicana els Annals es fan servir com text escolar, són analitzats per filòlegs i imitats pels poetes fins que es substitueix per l’Eneida. Es poden establir bastants relacions temàtiques entre Lucreci i Enni, i no només lingüísticament. Les seves comèdies ja no es representaven al s I a.C, però sí les tragèdies. Després d’un retrocés al segle I, l’interès per Enni augmenta el segle II amb els arcaistes i l’emperador Adrià. En aquest moment es llegeixen els Annales, les tragèdies, la Satura i altres obres menors. Al segle IV el gramàtic africà Noni Marcel té accés a les tragèdies d’Enni. Als dos següents segles hi ha la lectura directe dels "Annals" i "Medea". A la decadència de l’Imperi Romà les obres d'Enni no sobreviuen. Lucili i especialment Ovidi el critiquen. Catul l’utilitza com a base per fonamentar la interpretació del mite. Horaci rep alguna influència d'Enni a les odes. Petrarca dignifica Enni, l’iguala amb un triomfador militar. També en sobreviuen sentències.

Bibliografia

• Albrecht. M von. Historia de la Literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio, Barcelona, Herder 1997-1999, vol I.

Enllaços externs

Text llatí