Enni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Enni (Quintus Ennius) (Rudiae 239 aC- 169 aC), fou un poeta i dramaturg romà.[1] Va viure durant l'època de la República Romana, i la seva obra abraça l'èpica, la tragèdia i la comèdia. A més a més, introduí la poesia didàctica, l'encomi i la sàtira a la poesia llatina.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Enni va néixer a la població de Rudiae (identificada avui amb unes restes arqueològiques dins l'actual municipi de Lecce, a la regió de Pulla)[2] 239 aC. Va pertànyer a una important família i per això va rebre una acurada formació. L'escriptor romà parlava quatre llengües: l'osc, el grec i el llatí, a més de la seva llengua materna, el messapi.[1] Va ser educat sobretot en retòrica i filosofia, i a la ciutat de Tarent va entrar en contacte amb el drama grec.

En època de la segona guerra púnica, i coincidint amb la seva majoria d'edat, Enni va prestar servei militar a Sardenya, amb les tropes auxiliars romanes. Provablement, allí va conèixer Cató el Vell, que tornava de les seves incursions a l'Àfrica. Aquest, impressionat pel tanlent i les dots d'Enni, el portà a Roma l'any 204 aC, on es va dedicar a l'ensenyament del grec i a l'adaptació d'obres gregues al llatí. Encara que viva de manera humil a l'Aventí, Enni, va aconseguir penetrar i relacionar-se amb molts membres de cercles hel·lenòfils de l'aristocràcia romana, com Escipió l'Africà, Escipió Nasica i Marc Fulvi Nobílior I, entre d'altres. Aquest darrer es convertí en el seu patró, després que Enni l'acompanyés com al seu herald en la campanya d'Eòlia l'any 189 aC. Pocs anys després (184 aC), Marc Fulvi Nobílior II, fill de l'anterior, li atorgaria la ciutadania romana.[1]

Va morir l'any 169 aC, poc després de veure representada la seva tragèdia Thyestes als jocs apolinars. Van portar les cendres a la seva pàtria, i a la cripta sepulcral dels Escipions es va col·locar una estàtua d'Enni.

Obra[modifica | modifica el codi]

Enni va conrear diferents gèneres literaris:

  • Èpica: Annales. És un poema èpic històric que va escriure en edat madura. Els últims llibres els va escriure en els seus tres o quatre darrers anys de vida, per tant, el poema el va començar l'any 179 aproximadament. Ell mateix va dividir l'obra en 18 libres. Els fets estan narrats cronològicament, exceptuant la primera Guerra Púnica que la va narrar Nevi. La rellevància d'aquest poema és que va estar escrit en hexàmetres.
  • Tragèdies: Achilles, Aiax, Alc(u)meo, Alexander, Andromacha, Andromeda, Athmas, Cresphontes, Erectheus, Eumenides, Hectoris lytra, Hecuba, Iphigenia, Medea, Melanippa, Nemea, Phoenix, Telamo, Telephus, Thyestes.
  • Praetextae: Ambracia, Sabinae
  • Comèdies: Cupiuncula, Pancratiastes
  • Diverses: Epicharmus, Epigrammata, Euhemerus, Hedyphagetica, Protrepictus, Satura, Scipio.

Tècnica, llengua i estil[modifica | modifica el codi]

Enni narra amb tots els elements de la tècnica homèrica com els discursos, les descripcions dels somnis i les comparacions. El drama està influenciat per la retòrica. Els epítets, observacions i estats d'ànim van lligats al moment, i que sembla apropar-se a l'expressionisme. Fa ús de neologismes, amb els quals s'apropia els epítets homèrics. Utilitza alguns jocs fonètics com l'al·literació o també l'apòcope. Enni col·loca al final de vers paraules de dues o tres síl·labes preferentment, també utilitza bastants monosíl·labs. Estableix una diferència lingüística entre l'èpica i el drama. En canvi, per a les tragèdies utilitza un llenguatge molt més simple. Fa ús de les al·literacions redundants, d'antítesis i acumulació de sinònims i assonància.

Posteritat[modifica | modifica el codi]

A l'edat republicana els Annals es fan servir com text escolar, són analitzats per filòlegs i imitats pels poetes fins que se substitueix per l'Eneida. Es poden establir bastants relacions temàtiques entre Lucreci i Enni, i no només lingüísticament. Les seves comèdies ja no es representaven al s I a.C, però sí les tragèdies. Després d'un retrocés al segle I, l'interès per Enni augmenta el segle II amb els arcaistes i l'emperador Adrià. En aquest moment es llegeixen els Annales, les tragèdies, la Satura i altres obres menors. Al segle IV el gramàtic africà Noni Marcel té accés a les tragèdies d'Enni. Als dos següents segles hi ha la lectura directe dels "Annals" i "Medea". A la decadència de l'Imperi Romà les obres d'Enni no sobreviuen. Lucili i especialment Ovidi el critiquen. Catul l'utilitza com a base per fonamentar la interpretació del mite. Horaci rep alguna influència d'Enni a les odes. Petrarca dignifica Enni, l'iguala amb un triomfador militar. També en sobreviuen sentències.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bieler, Ludwig. Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos, 1971, p. 56. ISBN 84-249-2810-5. 
  2. «"Rudiae" a Pelagios Map». [Consulta: 9 febrer 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Albrecht. M von. Historia de la Literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio, Barcelona, Herder 1997-1999, vol I.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Enni