Enone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Enone fou una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Paris i Enone, d'Agostino Carracci.

Enone era filla del déu fluvial Cebrèn. Fou educada en les arts de la profecia per Rea i en les herbes medicinals per Apol·lo.

Pertanyent al seguici d'Àrtemis, vivia al santuari de la deesa Cíbele al Mont Ida de Frígia on conegué a un jove pastor anomenat Paris.

Després d'un temps, la jove parella es va casar i Enone va donar llum a un nen:

Al cap d'uns anys, anaren a Troia on Paris descobrí que era fill de Príam i Hècuba, reis de Troia. Aleshores l'heroi abandonà la seva família i s'instal·là a la ciutat. Enone, que tenia el do de la profecia, el volgué dissuadir anunciant-li la desgràcia que la seua acció portaria a la ciutat, fent referència a la Guerra de Troia. Poc després Paris seria enviat com a ambaixador a Esparta, on raptaria la bella reina Helena, fet que va desencadenar la mítica guerra narrada en part a la Ilíada d'Homer.

Algunes versions gregues afirmen que Enone va enviar el seu fill Còrit a lluitar en el bàndol grec i contra el seu propi pare. També hi ha narracions que expliquen que Enone va enviar el seu fill a Troia, on va enamorar-se de la bella Helena i va intentar seduir-la. Paris en veure-ho, i no reconeixent el seu propi fill, el va assassinar per gelosia.

El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomèriques (al Llibre X, pàgs 259-489) relata com en el novè any de la guerra el príncep Paris de Troia fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llençà Filoctetes. Paris anà a visitar Enone tot pregant-li que li salvés la vida amb alguna planta medicinal però aquesta, enutjada, va negar-li l'ajuda.

Al cap de pocs dies, li arribà la notícia de la mort del príncep troià, sentí remordiments i es va suïcidar llançant-se a la seua pira.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 76-77.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enone Modifica l'enllaç a Wikidata